I ara què?

Desprès de la assemblea de la CUP, on amb molt bon criteri van descartar impulsar una moció de censura, ara toca preguntar-se i ara què?

La pregunta, ve a tomb perquè cal plantejar-se com s’ha de governar la ciutat, com es pot millorar el nivell de vida dels ciutadans, donar millors serveis i fomentar un creixement qualitatiu de tots el vilafranquins sense que això representi una hipoteca pel futur. La Cup ha fet be en no donar el poder a la dreta: ni a la dreta convergent ni a la dreta republicana; així no s’avança. Però un cop presa aquesta decisió, tampoc n’hi ha prou amb dir ja us ho fareu; tampoc es pot pretendre que uns hi posin la feina, l’esforç i el criteri i els altres mirin de trobar-li els set errors com si la política municipal fos un simple entreteniment de pàgina de diari.

La vida i el dia a dia de la ciutat és alguna cosa més. Em reconforta que la Cup hagi tingut seny i no hagi caigut en la demagògia del canvi pel canvi. Per canviar s’ha de preveure millorar el que hi ha. Dubto que amb la dreta això sigui possible. Altre cosa és que es reclamin altres actituds, altres formes de treball polític o altres noms si es creu que els que hi ha ara tenen recanvis. Això es una altre cosa. Però pactar el canvi pel canvi únicament per donar el poder a la dreta, és d’entrada un mal negoci, i de sortida una ruïna.

Si des de l’esquerra dona el poder a CiU, quines polítiques creieu que farà un partit de dreta? Algú m’ho pot explicar? Es més provable que faci polítiques d’esquerra o polítiques de posa-me-la aquí que no tinc butxaca?

Aquesta atzagaiada política que hem patit, ha de servir per recompondre els ponts d’entesa entre les forces polítiques; no es pot fer com si no hagués passat res. Ara és l’hora de que el seny s’imposi sobre el tacticisme de baixa volada que demostren alguns elements i buscar el bé comú per sobre d’altres consideracions.



S’ha d’entendre que Vilafranca només es pot governar amb eficiència si es canvia el concepte de vila pel de ciutat gran. S’ha d’entendre que la complexitat del govern de Vilafranca és la mateixa que la d’Hospitalet, Sabadell, Terrassa o Tarragona. El que varia és la dimensió del problema, però no la complexitat. Per tant, ja no es pot governar la ciutat amb regidors amb funcions de encarregat que vetlla pel dia a dia dels serveis. Els regidors han de fer política i delegar el dia a dia en tècnics qualificats que desenvolupin les prioritats establertes pel govern.

Tanmateix des del govern, s’han de buscar els elements que permetin establir un pacte de ciutat. El pacte de ciutat, s’ha d’entendre com un acord entre les diferents forces polítiques per fer governable Vilafranca. S’ha de basar amb la juxtaposició de tots els programes polítics dels partits i determinar:

1.- Els elements on hi ha consens per executar
2.- Els elements on les diferències no son insalvables i amb la corresponent negociació es podrien pactar
3.- Determinar els elements del programes que son inassumibles per tots els partits i per tant es deixen per les discussions al ple o es dóna llibertat a tots els partits per desenvolupar la seva estratègia
Ha de ser un pacte d’acords entre els partits, no d’imposició, no s’hi val dir aquest és el meu programa i els altres us hi apunteu; ha de ser un acord generós entre les diferents forces politiques perquè en definitiva, els vilafranquins no tenen cap culpa de tenir els polítics que tenen. Els partits integrants del pacte, han de poder visualitzar davant de la opinió pública que a més de barallar-se, també fan propostes en positiu.

Aquest esquema es vàlid com a pacte de ciutat que permeti arribar al final de legislatura amb un cert ordre i, te com element positiu, una recomposició del prestigi de tota la classe política local.