Qui són els infants que viuen en un CRAE?

Arran de la negativa d’uns veïns sobre la creació d’un CRAE al pla del Diable a Vilafranca, tot al•legant que serà motiu de conflictes, perquè està a tocar al patí de casa seva o perquè el seu habitatge s’ ha desvalorat, fa tristesa constatar que el fet de viure en un lloc privilegiat no serveixi a les persones per a ser més solidàries.

És al títol 1 capítol 3 de la Constitució espanyola, en concret a l’article 39, on s’expressa el compromís institucional de vetllar pels drets dels infants.

Dins d’aquest compromís i de l’obligació que té l’Estat espanyol i, per extensió les diferents autonomies que conformen l’Estat, de vetllar pel normal desenvolupament dels infants, s’estableixen diferents mesures de protecció als menors. Així, quan s’ha de portar a terme un desemparament se’n prenen de diverses, i sempre, aquelles que siguin les menys traumàtiques per a l’infant.

Dins d’aquestes mesures es contempla la guarda de l’infant al si d’una família extensa: tiets, cosins..., o en centres educatius ( CRAEs), mentre no es trobi família d’acollida o el perfil de la família i el de l’infant no acabin de cassar.

En tot cas, cal dir que el perfil dels infants a acollir, és el d’infants normals i corrents. És a dir: ells, com tots els nens i nenes d’aquesta societat que ens ha tocat de viure, tenen moments bons i dolents; moments en què et fan enrabiar i d’altres en què te’ls menjaries a petons; o moments d’una autonomia exagerada i d’altres en què reclamen tota la nostra atenció, que és quan, precisament, més es manifesta llur debilitat.

A aquests nens, també els agrada riure, anar als Falcons, als Castellers siguin verds o vermells, a l’Escola Municipal de Música; els agrada jugar a casa, al carrer, a les places amb els seus monitors, amb els seus companys d’escola, amb la gent del poble. I, per què no?, també poden confraternitzar amb els Mossos d’Esquadra sense que això comporti un anar i venir de cotxes patrulla per allà on viuen.

Perquè no podem oblidar que aquests infants també formen part del poble, del nostre poble. Són part del futur del país. En aquests moments poden passar per situacions difícils, que en qualsevol cas no han estat escollides per ells i poden necessitar de viure en famílies d’acollida o en Centres Residencials. Tant se val. El cert és que són infants que necessiten suport i ajut, tant el nostre com el de tota la societat.

Estem segurs que a ningú no li agradaria gaire veure un nen amb un kalashnikov i sí que s’estimaria més de veure’l jugant en una plaça, malgrat que ell estigui tutelat o que puguem creure que, aquest nen o nens, ens costen 200.000 euros del nostre patrimoni.

Creiem que tota persona té dret a una atenció integral, però especialment els infants, el nostre futur; com també la gent gran, aquells que ens han donat tot el que som.

AFABAR
Associació de Famílies Acollidores de Barcelona
Isabel Serres Reixac
Josep Barberà Molina
Mª Antónia Ripoll Rovirosa
Teresa Cano Barreda
Pere Cantons Seguer