Per què segueix essent una peripècia anar en tren?

Durant uns mesos va semblar que tots els mals del sistema català ferroviari de Rodalies s’esdevenien per culpa de les obres de l’AVE i, que quan aquesta línia d’alta velocitat arribés a Barcelona, s’acabarien els problemes i es tornaria, si més no, a la normalitat anterior; i amb una mica de sort, encara estaríem una mica millor. Entre altres raons, semblava que amb les obres fetes a l’entrada dels trens a l’estació de Sants, podrien circular més trens per la nostra línia i el trajecte seria més freqüent i més ràpid.

Però no ha estat així. Un cop acabades les obres de la nova via, la gent que agafa diàriament el tren per anar a Barcelona, es troba que un parell de cops cada setmana pateix retards, sobretot amb aturades inexplicables a la zona de l’Hospitalet. Aquesta situació de les Rodalies sembla un càstig diví sobre Catalunya, el qual s’afegeix a l’escassedat de l’aigua o a la dels metges. Però tots sabem que això no és així. La causa continua essent la manca d’inversions; i comença a semblar-ho, també, la incapacitat dels responsables. Un país no pot funcionar d’aquesta manera, ni la seva ciutadania patir-ne les conseqüències.



Per acabar-ho d’adobar, cal afegir-hi un altre element negatiu: en un context de crisi econòmica, en què el preu del petroli n’és una de les causes, i en un moment històric en què cada cop hi ha més sensibilitat per no deteriorar el medi ambient, aquesta situació convida a utilitzar encara més el vehicle privat, amb tot el seguit de conseqüències negatives. Per tant, el problema de Rodalies ho és perquè esgota la paciència de la gent d’ara, però també perquè contribueix a empitjorar el món del futur. A veure si d’una vegada comencen a canviar les coses o acabarem convertint-nos en un país de segona.