El passat dimarts 28 de juliol el Consell Executiu va aprovar la construcció del nou edifici de l’escola Font Rubia a Guardiola de Fontrubí. La inversió no és menor : 4.758.655 euros per atendre una població escolar de 225 alumnes. La inversió aprovada, la cinquena en el transcurs d’aquest any, fa que el total de recursos que el Govern destini a l’Alt Penedès en matèria de nous equipaments estigui ja superant els 25 milions d’euros i que pot acostar-se, amb noves aprovacions, als 30 milions d’euros abans de finals del 2009.
No és la meva intenció parlar exclusivament de xifres, tot i que la suma dels recursos aprovats i compromesos multiplica per 0,5 el pressupost que el Parlament va aprovar per a la comarca a finals del desembre passat. Vull posar l’accent en la transformació considerable que en matèria educativa s’està fent des de l’any 2004 a la nostra comarca, l’any del primer exercici polític de les esquerres al capdavant del Govern de la Generalitat. Hem assistit així a la creació de l’escola d’idiomes, a la recuperació d’escoles tancades feia dècades (Pontons ja en funcionament i Les Cabanyes en procés de construcció), a la creació de nous instituts a poblacions i zones que no en tenien ( Sant Martí Sarroca i la sots comarca de l’Alt Foix), a l’ampliació de centres educatius i a la construcció de noves escoles.
Aquest període ha estat un període molt fructífer en matèria d’educació pública, en especial per a les escoles de l’àmbit rural. Qualsevol que vulgui fer una passejada per les escoles d’Avinyonet, de Sant Pau d’Ordal, de Pontons, de Vilobí, de Sant Marçal, de La Ràpita, etc, podrà observar com s’han dotat els municipis petits de la comarca d’uns bons equipaments, consolidant una bona tendència en favor de l’escola pública, de les escoles de poble. L’esforç només és comparable, històricament, a aquella simbòlica aposta que en temps de la II República es va fer en matèria educativa a les nostres contrades.
També els municipis més grans han tingut dotacions potents a Vilafranca, a Sant Sadurní d’Anoia, a Gelida, a Santa Margarida i Els Monjos i a Sant Martí Sarroca.
L’esforç s’ha fet en gran mesura a primària. Ara és l’hora de secundària. Correspon, també, dedicar esforços i recursos a la millora continua de la qualitat educativa, a l’atenció a la diversitat, a la formació dels mestres, a la integració educativa de nous contingents d’alumnes. La nova pedra era i és imprescindible, però el treball en els continguts, en els materials, en formació continua dels professionals ha de ser el desafiament dels propers anys.
Els esforços també s’han de centrar, i molt, en la formació vinculada als sectors productius. Un fet que ha passat inadvertit és la conversió de l’Escola d’Espiells, que és ara un centre depenent de la Conselleria d’Agricultura, seguint el model clàssic europeu de l’escola de formació per al treball sectorial. L’hem de treure punta i suc a aquest posicionament en favor del sector agrari i agroindustrial. D’altra banda ens cal una revisió substancial de l’oferta de cicles formatius de tipus industrials i un impuls del cicles professionals del comerç i dels serveis, en especials els del turisme. Hem de fugir de les clàssiques llegendes de la dinamització econòmica pendents més de les modes i de la incidència dels consultors de torn i cercar els autèntics filons de treball del sector serveis. Durant molt de temps s’ha especulat amb l’enoturisme com a element potencial de la nostra economia i en canvi no han sortir operadors comercials disposats a jugar- s’hi diners a banda dels esforços, sempre limitats, de els administracions públiques. Hem de fugir, en aquest tema com d’altres, de la iconografia virtual i hem d’anar a trobar els recursos i les oportunitats reals de negoci.
En matèria educativa com en matèria econòmica el nostre futur està lligat a un mercat primordial: el de la regió de Barcelona. Allà hem de concentrar els nostres esforços. Si som capaços de sumar l’allau de recursos en matèria de formació obligatòria en una inversió intel.ligent en matèria de formació i investigació per a l’economia productiva, el posicionament destacat de la comarca en l’escala de competitivitat dels territoris de Catalunya podrà estar assegurat en els propers anys.
Roberto Labandera
Diputat del PSC
dimecres, 16 de setembre del 2009
Educació i territori a l' Alt Penedès
dissabte, 28 de febrer del 2009
En temps de crisi, no hi pot haver “Cafè per a tothom”
Per aprovar els pressupostos de l’any 2008, l’equip de govern municipal negocià intensament i fins a l’extenuació amb la resta de grups polítics amb representació a l’ajuntament vilafranquí. És lògic i de bona pràctica que quan hi ha negociació, per arribar a un consens i a uns acords, cadascuna de les parts cedeixi posicionaments propis i entomi postulats de l’altre interlocutor.
Fins aquí, pel que fa a la pràctica negociadora, no hi ha res a dir; és més, cal valorar positivament qualsevol acord que sorgeixi del consens. El perill, però, s’instal•la quan les formacions polítiques volen sortir visiblement guanyadores de la negociació i quan en els seus postulats es prioritzen, a manca de bones idees, propostes demagògiques i populistes sense cap criteri polític. És en aquest moment quan les diferents parts han de saber posicionar la seva “línia vermella”, una línia que impedeix traspassar ni fer cessions, perquè fer-ho significa trair l’esperit ideològic del seu grup i el programa presentat per al qual se’ls va votar.
En una societat diversa i heterogènia com la nostra, des d’un posicionament de justícia social, no es pot tenir com a bona la màxima del “cafè per a tothom”. Les necessitats de la ciutadania són tan diverses com ho és el seu teixit. Els ajuts, per tant, han d’anar del bracet de la comprovació i de la justificació de la necessitat explicitada.
En aquest sentit, hom valora molt positivament tot el seguit d’ajuts a l’escolarització (menjadors, colònies, sortides, convivències...) que el departament corresponent del nostre ajuntament està facilitant a les famílies. I aquest afirmació la faig des del coneixement de causa i fent-me ressò de l’opinió de moltes famílies que han pogut, i poden, gaudir d’aquests ajuts atorgats amb criteri objectiu.
No es pot dir el mateix da la universalització de l’ajut de llibres i material escolar. Una proposta formulada des del desconeixement més absolut del món educatiu i de la realitat social que l’envolta.
A aquestes alçades algú es podria preguntar si la proposta sobre la gratuïtat de llibres fou positiva. La resposta és afirmativa. Però també és cert que la seva rellevància radica no en la seva pròpia essència, sinó en el fet de possibilitar l’aprovació d’uns pressupostos municipals que han permès portar a terme moltes altres actuacions positives per als nostres veïns i veïnes. Es tracta, doncs, d’una proposta constructiva i que facilità la governabilitat.
Ara bé, com diu el cantautor: “els temps estan canviant”, el context social, econòmic i laboral de l’any passat no és el d’ara. A les arques municipals els ingressos es redueixen i les despeses s’incrementen. Cal, per tant, una racionalització d’aquesta despesa, i l’ajut s’ha d’establir amb criteris de justícia social, de redistribució de riquesa. Vilafranca no es pot permetre el luxe de pagar els llibres i els materials a tot l’alumnat. Tant de bo!
És precisament en època de crisi com l’actual quan els criteris de la “línia vermella” s’han de mantenir amb major rigor i argumentar-los i defensar-los des del posicionament ideològic propi.
Ramon Zaballa Serra
dilluns, 4 d’agost del 2008
QUO VADIS PUNT.EDU? o si voleu Biblioteca escolar
de lectura és tan baix). Després de molts després, tota la feina feta s’atura, mor, perquè encara que la biblioteca hi sigui, encara que alguna AMPA pagi uns responsables per a obrir-la, comprar llibres, … Qui desenvoluparà, concretarà, … el projecte educatiu relacionat amb la biblioteca? Qui tindrà cura d’escollir els llibres adients ? Qui …
Són coses que certament els que sí que creiem en la importància de la biblioteca escolar no ho acabem d’entendre. Per què la continuitat, i la consolidació del coordinador de la biblioteca escolar és tant important com el coordinador d’informàtica, de sortides escolars i m’atreviria a dir que fins i tot que un mestre dins l’aula. De fet tot és important perquè en aquests edificis es forma acadèmicament i intel•lectual la nostra societat.
Per al curs vinent molts centres educatius tindran una biblioteca escolar buida de continguts. Un somni estroncat!
Àngels Parés Corretger
dimarts, 29 de juliol del 2008
Am i a bad teacher ?
quedo amb cara de carallot: què vol dir que No tot és culpa dels mestres d’anglès? Quins cordills…. Bé és comprensible. L’ésser humà sempre necessitem carregar els neulers a algú o a algú altre, mai pensem que “jo” puc formar part d’aquest algú altre. ¿Algú ( fins i tot algú dels que manen) ha pensat que la massificació de les aules sí que és un problema i es pensa culpar algú? I realment crec que no cal assenyalar ningú (uf quants alguns/ninguns) simplement i tenint en compte que l’ensenyament obligatori és universal, que la mobilitat de les persones és lliure, hi ha llocs, i el Penedès-Garraf n’és un, que des que sóc a Ensenyament mai ha baixat les seves ràtios i ves per on seguim creixent i si fem cas al nou Pla metropolitrà encara més.
Què déu ens agafi confessats!
dissabte, 3 de maig del 2008
El projecte llibre-estalvi
L’AMPA establia uns criteris d’aprofitament del llibre i també per als beneficiaris.
Aquesta iniciativa, val a dir que altruista per part de les mares i pares i dels equips docents, va ser recollida pel departament d’Educació i l’any 2004 va implementar la proposta de la “reutilitzacó” en digué, a totes aquelles escoles que tenien un projecte o que
volien tirar-ne endavant un. Val a dir que no va ser un xec en blanc, sinó una aposta beneficiosa per a les famílies i també per a l’escola i a més a més una manera magnífica d’educar els escolars vers la convivència, el saber compartir, respectar el material comú, perquè el llibre és de tots i l’ecologia: quants arbres necessita un llibre?
Crec fermament que ha estat una de les millors iniciatives de la Conselleria d’Educació i tant de bo que totes les escoles, amb el treball conjunt de tota la seva comunitat educativa, s’animin a desenvolupar el seu projecte.
A Sitges el Llibre-estalvi fa anys que es realitza i evidentment quan la Conselleria va contribuir econòmicament a consolidar el projecte, dues de les escoles sitgetanes van poder-ne gaudir.
dimarts, 22 d’abril del 2008
S'han de bandejar els neguits polítics i escoltar la comunitat educativa
Des de la CUP, vam mostrar la nostra disconformitat amb la proposta ja que, entre d'altres aspectes, no considerem que la gratuïtat dels llibres de text sigui una qüestió prioritària en el dia a dia dels centres educatius. Pensem, i és un pensament compartit per alguns sectors del món educatiu, que abans de pagar tots els llibres de text s'ha de garantir que no hi hagi, per exemple, cap alumne que no pugui assistir a alguna activitat complementària (colònies, sortides...) per problemes econòmics.
No veiem amb bons ulls una política electoralista de xecs a les famílies que no en necessiten. Sí que som partidaris, en canvi, de millorar la política d'ajudes que reben les famílies desafavorides, ajudes que van encaminades a pagar els llibres de text i a subvencionar aquelles activitats, incloses dins del currículum escolar, que tenen un cost econòmic. Si s’actua així, es garanteix el dret universal a l'educació a aquells alumnes que realment no poden assumir-ne el cost i es pren com a fonament el principi de compensació de les desigualtats.
Per tot això, la CUP manté que tots aquests ajuts s'han d’establir per barems econòmics. Un barem fix per a tothom que no ha de dependre de l'escola on vagi l’alumne. Pel que fa a la gratuïtat dels llibres de text, reafirmem la nostra postura que és un tema complex que convé treballar sense presses amb la comunitat educativa 
per tal de trobar la proposta (o propostes) que millor s'adeqüi a la idiosincràsia de cada centre. No cal dir que, durant aquest procés, les administracions han de continuar recolzant les diferents propostes de socialització/reutilització dels llibres de text que s'estan duent a terme en alguns centres educatius. Cal tenir present que amb aquestes iniciatives les famílies arriben a estalviar-se una quantitat de diners important i que, a part de la qüestió econòmica, el projecte permet treballar valors tan importants com l'ecologia.
Per acabar, comentar que la implantació de la reutilització és un procés lent que demana una introducció gradual. S'han de bandejar els neguits polítics i escoltar la comunitat educativa; ningú no coneix millor la realitat dels nostres centres que el professorat, els equips directius i les AMPA. Escoltem-los!
Oriol Perelló i Cuadras
Representat de la CUP al Consell Municipal Escolar
