Qui hi guanya amb la supressió dels drets de plantació?

Des de fa anys, els portaveus de les empreses elaboradores de qualsevol tipus de vi estan pressionant la Comissió Europea perquè es liberalitzi la plantació de vinya, de manera que es suprimeixi l’actual normativa que impedeix que s’augmenti el nombre d’hectàrees plantades, -a no ser que compris el dret de les que ho estan en un altre lloc- a fi d’evitar tenir més excedents. Aquesta situació és la que tradicionalment ha donat una certa força al sector pagès a l’hora de negociar amb els elaboradors, tot i les dificultats que han tingut sempre els pagesos..

Ara, amb l’excusa de millorar el sector, han aprofitat el conjunt de mesures per fer entrar aquest clau per la cabota i, si bé s’ha allargat uns anys aquesta liberalització, abans de deu anys serà una realitat. Però, què té a veure això amb la millora del vi? Algú entén que durant tres anys es pagui per arrencar vinyes i després es puguin plantar les que es vulguin? Qui les plantarà, si hom no disposa de força suficient perquè et comprin el raïm? Lògicament, les plantaran les empreses elaboradores, principalment les grans, que ja ho estan fent, però ara amb limitacions i pagant drets; després ho podran fer on vulguin i amb la quantitat que vulguin.

Penso que aquesta situació és doblement preocupant per al Penedès, ja que les empreses compradores de vi o de raïm plantaran el que necessitin (que ja ho han començat a fer), i poden deixar sense cap expectativa els pagesos. Per altra banda, i amb l’argument del canvi climàtic, aquesta plantació es podrà fer en qualsevol lloc emparant-se en les denominacions cava o Catalunya, i tot continuant embotellant al Penedès, posar la comarca a punt per a fer-hi qualsevol requalificació i deixar en intent l’ actual esforç de planificació territorial. És normal que els elaboradors hagin pressionat per canviar les regles del joc dels pagesos? És normal que els poders públics els hagin fet cas? Algú trobaria normal que els pagesos pressionessin per variar les regles del joc dels elaboradors, com ara que haguessin de construir en sòl edificable, no es poguessin beneficiar dels ajuts per a l’agricultura, etc.? Doncs potser ja fóra hora que perquè guanyin els uns no calgui ensorrar els altres.