L´impacte de la nova autovia

(Mentre a França es restringeix la construcció d’autopistes aquí seguim construint-ne)
L’impacte de la nova autovia proposada en el PTPCT —la mateixa que els sociovergents han decidit al Pla Diretor de l’Alt Penedès— consistent en l’alteració del sistema natural i agrícola de la plana, el tall de la Cobertera i sobretot el que representarà, segons dades del mateix projecte redactat pel Ministeri de Foment, de 129 hectàrees a raó de 5,5 a 6,3 ha. per quilòmetre. Es recorda —una vegada més— que la gran majoria d’ajuntaments i també els dos consells comarcals penedesencs van manifestar-se sobre aquesta proposta i que van apostar i reivindicar l’ampliació de l’autopista AP-7 a quatre carrils per banda i la seva gratuïtat per als usuaris residents al Penedès, tal com s’exposava en una de les propostes inicials del Ministeri de Foment. L’impacte seria molt menor, ja que l’ampliació consistiria en dos carrils per l’interior i dos per l’exterior de l’actual traça. També, pel que fa a es expropiacions, l’impacte seria mínim, a raó de menys de 05, ha. per quilòmetre i, a més, s’evitaria l’esquarterament del territori, ja de per sí, molt malmès. Així s’aconseguiria que l’actual traça de l’N-340 es convertís en un veritable eix vertebrador del territori comarcal relacionant amb més intensitat totes les poblacions i polígons industrials existents i facilitant el transport públic, a peu i en bicicleta.
A Catalunya no hi ha dèficit d’infraestructures sinó de serveis.
Per mitjà de diferents anàlisis comparatives, es posa de manifest que l’actual sistema d’infraestructures viàries —sobretot autopistes i autovies— no és en cap cas deficitari, sinó que segueix un model de suport al vehicle privat en detriment de la xarxa de ferrocarril. De fet Catalunya és una de les regions europees amb més percentatge de carreteres per habitant i una de les més deficitàries en quilòmetres de ferrocarril. Si augmentem desmesuradament les vies que afavoreixen el vehicle per carretera, els embussos no només no es resoldran, sinó que s’incrementaran a curt termini. Els projectes actuals que incrementen la xarxa ferroviària es deuen sobretot a l’arribada de l’AVE i molt poc als trens de rodalies. Tot això està en contradicció amb les tendències dels països europeus més avançats, que accentuen i posen de relleu l’absoluta importància del tren en l‘ús quotidià.