Durant la campanya de Nadal, l’INCAVI ha publicitat un seguit d’anuncis a la televisió de Catalunya intentant convèncer els catalans que al nostre país tenim bons vins i que si als altres països els agrada, també haurien de ser els vins de referència a casa nostra. Fins aquí no hi ha res a dir, sinó que podria ser una campanya ben lloable, si no fos pel que sembla un descuit, però que si ho mires bé, pot tenir una càrrega molt forta per a les diferents zones vinícoles catalanes com la nostra.
I és que en cap moment surten les diferents Denominacions d’ Origen catalanes, sinó que tan sols es parla dels Vins de Catalunya. I això, precisament, quan hi ha una denominació d’origen que es diu Catalunya, que es va implantar com una denominació funcional per acabar amb un seguit de problemes i d’il•legalitats a l’hora d’embotellar. Ara, però, la denominació Catalunya s’ha convertit en la preferida per les grans marques, per escapar-se de la compra del raïm a les zones productores en què els pagesos poden fer més força, com és el cas del Penedès. I aquesta sensació queda reforçada quan veus els anuncis, similars als nostres, que fa el Govern de Galícia per a promocionar els vins gallecs, en els quals, tant a la televisió com a la premsa hi surt el nom de totes les denominacions d’origen que tenen.
Sembla que va essent hora que el Govern de Catalunya deixi de donar suport exclusivament als grans elaboradors i promocioni els vins i caves que es fan al país i que tenen el suport d’un conjunt de denominacions d’origen variat, a fi que els productors de raïm i els elaboradors de vi s’hi puguin guanyar la vida. I deixi que els grans facin el seu camí, que tenen prou força per fer-lo. Com diu la cançó, “no és això, companys, no és això pel que hem lluitat tant de temps”. A veure si, entre tots, aconseguim canviar el discurs.
dimecres, 30 d’abril del 2008
No és això la promoció dels vins del Penedès, no és això.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Jo, no és que hi entengui massa, però hi ha una cosa que no em quadra. Potser l’articulista m’ho podrà explicar. Si els perjudicats callen; si els petits elaboradors o els pagesos que veuen com el preu del raïm no els serveix per cobrir despeses no aixequen la veu, qui els ha de fer la batalla, qui pensen que ha de liderar la seva protesta.
Si els interessats no protesten perquè ho hem de fer els què no hi tenim un interès directe?
Jo no vull fer de Quixot, defensant una causa de la que els implicats en primera persona esperen que els demés o algú (indeterminat) els resolgui el problema. Qui vulgui peix, que els mulli el cul.
Esta be, que sel mullin, pero tots, no nomes els productors petits mentres als grans elaboradors els hi posen el plat a taula.
Publica un comentari a l'entrada