1. El conseller Nadal sap a bastament què és un Àmbit i el que no és. Nosaltres no ens inventem la figura. Però, ell, apa, suma quatre comarques i li surt, no l’Àmbit regulat per la llei, sinó la figura eixamplada de Pla Director, aplicat a quatre; un xiclet estirat, un text enganxat que continua dividit en quatre. Les quatre comarques i les concrecions dels plans directors continuaran depenent del vist i plau de Barcelona i de la Metropolitana; quan es debatin i quan els plagui... Al Penedès no hi haurà cap Delegació ni cap organisme que vehiculi els plans territorials. No s’unirà res. I amb això “compleix” el senyor Nadal. I ho diu polidament i amb llenguatge formalment legal. Home, no som rucs!
2. Per què no completa el conjunt i s’harmonitzen els possibles quatre plans directors, des d’un Àmbit que els reuneixi, des d’una institució territorial? O més senzill: per què no executa l’acord del Parlament i diu clarament que es crea la figura legal i administrativa de l’Àmbit, territori global de les quatre comarques penedesenques? Per què no diu que els plans anteriors –com es llegeix en l’acord parlamentari- ara estan supeditats al que determini aquesta nova figura? Per què elimina les precisions i utilitza un llenguatge expressament enganyós? I aquell pla territorial, que va presentar, de biaix, fa uns dies, saltant-se l’acord del Parlament, estarà ara sota (!?) dels quatre plans directors? O no? Qui mana, doncs? Els de sempre. Seguirem igual sota els plans territorials que es formulin i redissenyin el que convingui. Senyor Nadal, no ens prengui el pèl...
3. Ah, i per què ho decideix tot ell solet, i no el Govern, on hi ha ERC que s’hi oposa? Feina bruta? Quin perdó li hem de demanar, com proposava Sixte Moral, quan coneixem la seva negativa expressa i rotunda i les maniobres que està duent a terme?
Qui ho té tot, no vol perdre res
Hi ha una qüestió de fons que s’oblida: l’àrea metropolitana té més de 4 milions d’habitants. La futura Vegueria Barcelona, si s’arriba a establir, absorbirà la Diputació amb els seus funcionaris, diners, poder, pressupostos, diputats, influències... És una llei de vida massa normal, com perquè no desconfiem de les raons del qui defensa el poder de què disposa. Que els socialistes siguin honestos. Qui ho té tot no vol perdre res, ni ho vol escampar. Si es parla de la Vegueria, això ha de quedar clar. Tot plegat fa entendre les maniobres, els insults, el silenci i els cops d’efecte. I els “Plans-director-xiclet...”
diumenge, 27 d’abril del 2008
L’ "àmbit " del Conseller Nadal
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Senzillament aclaridor i contundent. Cal dir, i en Josep Faura ho fa, cada cosa pel seu nom, i deixar-nos de dir alló que no es el que ha de ser. Àmbit es ben clar. No cal veure que direm perque sembli l'àmbit, si aixó que diem no es res que s'assembbli. Cal recordar-li al Sr. Nadal que qui fa les Lleis es el Parlament i no el Govern? Fa ja un temps ja li ho varem dir a les escales del Parlament, demostrant, llavors, que no hi estava gens d'acord. Ho recorda Sr. Nadal?
La idea de la vegueria m'agrada i fins i tot hi he signat a favor. El que no m'agrada és el messianisme que tenen els defensors de la Vegueria. Es presenta com un tot sense ombres i encara no sé (perdoneu la ignorància) quins serveis ens donarà a la ciutadania, si simplificarem l'administració, si despareixen els Consells Comarcals i les Diputacions, si l'elecció serà directa, democràtica o amb percentatge de poder com els consells comarcals o... molts ens preguntem on estaran els serveis, on serà la capital, on haurem d'anar per tramitar per rebre serveis per ... Tinc dubtes i defujo dels messies, visionaris...
Visca el Penedès amb tota la seva amplitud social, econòmica i cultural. Morin els mals governs que es multipliquen.
Publica un comentari a l'entrada