Un consistori florit

De moment la moció de censura contra el PSC ens ha servit als vilafranquins perquè CiU ens decori la Vila – i la vista- amb floretes. Floretes aquí, allà i a la balconada de l’Ajuntament, precisament aquestes han estat un encert posar-les: trenquen la immensa paret de pedra que formen els edificis de l’ajuntament i cal Macià, tot i que, segons han dit, gotegen. En fi, que tot plegat és molt “prety”.

Ara bé, quan vaig veure “nostra senyera” verda, absolutament ecològica que sembla dissenyada pel “Capità Enciam”, davant la “zero-zero”, és dir de l'oficina central de Caixa Penedès, renoi, vaig pensar si que us cobren poc pels descoberts: amb una senyera en tenen prou. En fi.

Cada cop més els arguments de la dreta (CiU) i la CUP, aquesta esquerra esgarrifada -aquests senyors que més que fer política, la pateixen (i per Catalunya, escoltin!)- van quedant en un no res; bé sí: arguments florits amb flors. I això no és el més important. El més important és l’ inactivitat del consistori, aquest passà i passà setmanes amb uns plens anodins, és el que va obrint el següent raonament: No els hagués anat més bé a CiU anar contradient, criticant i presentant alternatives ven muntades a un govern, el del PSC que tenia més d’un forat? Perquè, la precipitació de CiU ens porta a la següent paradoxa: amb la mania de treure de la cadira a Marcel Esteva, han estalviat, al PSC perdre, molt segurament les properes eleccions municipals i ara, mercès a la moció, és el PSC qui, amb tota la raó és pot presentar com víctima d’una moció que vist el que s’ha de veure, tocar i palpar, no ha servit de res per resoldre els problemes municipals dels vilafranquins. La gestió de CiU és un calc de la del PSC. Els pactes “de sarsuela” per arribar a aprovar els pressupostos d’aquest any és la prova més eloqüent de la imperícia del sector de CiU que de totes, totes, volia la moció. Sí, sí, no tots els convergents hi estaven d’acord i molt menys una part important dels seus votants.



Des del 1977, aleshores només CDC, el partit de Pujol a Vilafranca ha tingut un problema estructural, de fons, que els seus líders no han sabut resoldre ni de bon tros: Una part molt important dels votants que fidelment voten CiU a les autonòmiques i a les generals, els hi han negat sistemàticament a les municipals. En les darreres, van ser una llenca d’aquests votants i, sobretot del PSC, els que és quedaren a casa.

El cas més aclaridor va ser en unes eleccions municipals que coincidiren amb unes al Parlament Europeu: més vots de CiU per Europa que per l’ajuntament. Segur que amb aquesta moció i aquest tartamudeig en la gestió –floretes a banda- és guanyaran aquesta part de l’electorat? Podria ser ben bé si els socialistes no aprofiten l’avinentesa, no per fer el ploramiques, sinó per repassar persones i programes; si abandonen traduir sempre i sempre les idees en números i retornen a posar per davant les idees i els números desprès, i no és, al meu entendre un joc de paraules. Han de deixar clar, molt clar el que els diferencia amb la CUP, presentar la Vegueria com el que és: un nova divisió territorial i respondre amb contundència a aquests comediants que, algun d’ells, voldria tornar, amb la Vegaria, a l’economia de subsistència per, d’aquesta manera, servar la identitat penedesenca en el marc i el sí de la identitat catalana, etc. etc. etc.

Si CiU té un problema que no ha resolt des del 1977, els socialistes vilatans fa anys que es pensen que parlant de “farem”, “construirem”, o “teixint programes fills de tranversalitat perduda” és pensen que amb aquest discurs “fan socialisme” i el que ha esdevingut el PSC a la Vila és una marca electoral dibuixada de números i estadístiques, tot i tenir una idea molt clara de ciutat, de comarca i una gestió que ha obtingut la confiança dels vilafranquins durant 30 anys per ser el partit nuclear, quan no ha tingut majoria absoluta. Quan manaven, els socialistes s’han dedicat a rebatre a l’oposició amb números i guardant per a millor ocasió les seves idees... d’esquerres. Fa anys que els fa molta mandra “polititzar” els plens municipals; fa anys que prefereixen contemporitzaran a dir alt i clar el que pensen. La conseqüència a la vista està: els darrers resultats electorals, a més de veure algunes escenes als plens municipals que fan de tot menys riure.

PD: Fonts socialistes m’han explicat que en l’ampliació –de 40.000 €- del pressupost d’enguany en l’àrea de Parcs i Jardins ja en porten gastats, en floretes ornamentals, uns 20.000 €. Segons aquestes mateixes fonts un mòdul de formació ocupacional té un cost que oscil•la entre els 6.000 i el 12.000 €.


Enric Tomàs