Per alguns, les èpoques de crisi son una oportunitat.

El vicepresident del govern, ha dit que aquesta crisi que patim, potser serà la més complicada de gestionar que hem viscut, perquè te diversos factors independents que han fet fallida al mateix temps:

1) La fi del petroli assequible, amb l’encariment dels preus per la pressió de la demanda dels països emergents.

2) La carestia i augment dels preus dels productes alimentaris a causa del canvi de conreus pel consum humà per sembrar biocombustible que és molt més rentable.

3) La crisi bancària generada per les hipoteques brossa, on és signaven hipoteques per més diners dels que era aconsellable,

4) L’esgotament del model basat en la cultura del totxo, era el motor de la economia, construint sense límit tot el que hi havia disponible per edificar sense tenir en compte que no hi havia compradors per tot el que es volia vendre.

Si qualsevol d’aquests elements per si sol, pot generar un moviment de retracció del mercat, imagineu-vos-els tots junts actuant al mateix moment. No cal ser un bruixot per entendre que la cosa és seriosa i que hi haurà gent que ho passarà molt i molt malament.

Per aquest motiu en sorprèn molt l’entossudiment de l’equip de govern municipal en voler gastar-se els diners del superàvit de l’any passat. No ho entenc. No seria més sensat guardar per preveure situacions de necessitat? No caldria estar a l’aguait d’oportunitats que ben segur apareixeran?

Gestionar una crisi de forma correcta, sovint reporta un bon nombre d’oportunitats que, ben aprofitades poden servir per donar sortida a problemes estructurals de difícil resolució. L’altre dia, parlant amb una persona que està posada dins del món de la construcció em va comentar la gran frenada que esta patint el sector. Tots dos érem de l’opinió que seria una crisi llarga, i que es perllongaria molt més del què el que ens volen fer creure els polítics.

També vaig llegir que es preveu fer una intervenció urbanística al sector de les bassetes on s’hi construiran un munt de pisos dels quals un cinquanta per cent seran de protecció oficial, a preu taxat per facilitar l’accés a la vivenda els col•lectius que tenen dificultats per accedir a un habitatge. Soc de l’opinió de que aquesta promoció només pot servir per embolicar més la troca. Si teníem sobreoferta de pisos, ara en tindrem més. Ara cal més imaginació, en comptes de construir nous pisos, cal tenir iniciatives que vagin encaminades a donar sortida a tots els habitatges que estan sense comprador o, iniciatives encaminades a salvar als promotors enxampats per la caiguda de la demanda.



Com en totes les èpoques de vaques magres, els especuladors estan navegant per la crisi en busca de víctimes per xuclar-los-hi la sang i els diners. Promocions de pisos venuts per sota del preu de cost perquè el promotor pogués fer front als venciments dels deutes, personatges a la caça de la subhasta judicial de gent que ha fet fallida, etc.

Una política intel•ligent, és casar les dues necessitats. Si tenim diners per habitatge protegit, si tenim edificis en busca de comprador a preu de cost (o una mica mes) i, si tenim gent interessada en comprar aquests habitatges a preus raonables, perquè no ho matxembrem i en traiem profit tots plegats de la situació que ha generat la crisi? Perquè no aprofitem els diners disponibles i comprem promocions a preu de cost i les posem al mercat com a vivenda a preu taxat per col•lectius que tenen dificultats d’accés a l’habitatge de propietat o per habitatges de lloguer?
Les avantatges serien òbvies: trauríem del mercat l’excés d’oferta, oferiríem vivenda assequible i a més ho faríem sobre sòl urbanitzat, que sempre és més econòmic que obrir nous carrers, portar serveis, sanejament etc...

La crisi dóna oportunitats. Només cal estar a punt per aprofitar-les.