La pompositat de les paraules

Si encara no heu arraconat el 3 de vuit del 25 de juliol passat, us convidaria que rellegíssiu l’entrevista amb el delegat de la Generalitat a Tarragona, el senyor Xavier Sabaté. Es tracta d’un exercici saludable per descobrir la manipulació dels missatges i de les paraules. I és que el senyor Sabaté és un bon polític.

Llegim d’aprop l’entrevista. A la primera pregunta, el delegat diu que al Baix Penedès hi ha dos dèficits, l’un a causa de ràpid creixement demogràfic que genera, per la seva banda, necessitats socials com la salut, l’educació i l’habitatge. No entenc, doncs, que la Generalitat tingui ara mateix sobre la taula la construcció de dos mil quatre-cents habitatges a la comarca a més del privats ja previstos. Fan falta realment o formen part d’un pla per incorporar mà d’obra pels projectes macroeconòmics de la zona? L’altre dèficit que esmenta és la gran inversió, que té com a única resposta el Logis. El Logis és la resposta pràcticament única a l’oportunitat d’inversió, a la diversificació del teixit productiu, a la possibilitat d’investigació, a la lluita contra l’atur... La demogògia té un límit i, a aquestes alçades, hauríem de començar a ser una mica seriosos.

Segons el mateix entrevistat, “una activitat logística és això: serveix de magatzem i després allà es diversifica, o serveix per agrupar al mateix temps”. El manual de la logística ens diria que pocs llocs hi ha de tan inapropiats com la zona on es vol instal•lar el Logis. Posar un gran, enorme magatzem a municipis tan petits com l’Arboç i Banyeres és condemnar-los a la simplificació i no pas diversificació del teixit productiu. D’entrada, posem per cas, ningú no vindrà a fer turisme rural per anar a dormir entre camions. Diu que, “encara que estiguem en recessió econòmica, en quatre dies, estarà ple”. Aleshores, quin sentit té encongir-lo quaranta hectàrees, a no ser que vulguin ampliar-lo passats aquests quatre dies? Si es pretén que es caracteritzi per tenir “menys camions i potenciant més el ferrocarril”, jo em demano per què no comencem pel final, per millorar el transport de mercaderies per ferrocarril, que és un procés llarg i costós, ja que actualment el transport per la 340 de camions és infame? Què es vol potenciar exactament? Per què tots ara tenen tanta pressa? D’altra banda, ens trobem amb la investigació que, com el ferrocarril, és la paraula que sempre surt com d’un conte de fades disposada a tranquil•litzar els ànims dels detractors. Quina investigació? A través de quins mitjans? A on? Només sabem que el projecte del Logis està ben definit, però, en canvi, no ho estan cap dels caramelets que esbomben.



Li demanaria també que fes el favor de no insultar el diccionari quan s’autodefineix com a ecologista, quan aquest concepte queda molt lluny del que deixa entreveure en aquesta i altres entrevistes anteriors que hem pogut anar seguint. Cap de nosaltres no hem manifestat que vulguem un paisatge inalterable, que no es bellugui en cinquanta anys. Potser sí que volem que no s’acceleri, com ha passat en les últimes dècades. De fet, com deu saber, el Baix Penedès canvia cada semestre o, si ho vol d’una altra manera, el temps de construir blocs de pisos o camps de golf... I no, tampoc no pretenem sentir el gall cada matí (celebro que vostè en tingués l’oportunitat), però ens encantaria que els nostres fills i néts sabessin el que és un gall.

Tampoc no se’ns escapa que parlar de la disminució de l’atur gràcies al Logis quan el que pretenen és incrementar la població, resulta bastant absurd. Malauradament, tots sabem sumar i restar.

Finalment, parlar de la idoneïtat de la seva situació geogràfica (que no zona geogràfica, com ens diu), és mirar al passat. Aquest argument va bé per l’època romana, i fins i tot per bastant més enllà. Però actualment, si no és un lloc especialment inhòspit, hi ha marge suficient per pensar que hi ha molts altres llocs i moltes altres maneres de fer un Logis, sense que sigui tan traumàtic per la societat que li toca acollir-lo. Una altra cosa és que el vulguin fer ràpid (a demanda de no sabem qui) i malament. Així sí que és fàcil.
L’afectació d’un CIM-Logis en dos municipis de petites dimensions mai no és poca... és enorme. Hi ha moltes maneres de carregar-se una comarca i aquesta que vostès proposen és una de les més insensates.

Carmina Malagarriga
L’arboç