Am i a bad teacher ?

Escric aquest article d’opinió quan just fa un mes que les aules han quedat soles i abandonades i les pissarres estan netes i pulides. Només queden els soferts membres de la junta directiva i els coordinadors i coordinadores que malden per fer els grups-classe per al curs vinent, és a dir, per al setembre, i malden per a fer-los quan més equilibrats, i adients millor, allò que se’n diu una proposta pedagògica! Però tot i l’aire condicionat, en molts centres hi ha una certa escalfor: cada dia hi ha noves incorporacions i les ràtios van pujant, 25 abans-d’ahir, 29 ahir, 32 avui.I demà? I mentre, als mitjans de comunicació es parla del Grau de Competència dels nostres adolescents en anglès. Bé ara toca l’anglès i sentim que en un mitjà molt nostre es diu “NO TOT ÉS CULPA DELS PROFESSORS D’ANGLÈS” i jo que acabo de barallar-me amb un nou augment de ràtio, quedo amb cara de carallot: què vol dir que No tot és culpa dels mestres d’anglès? Quins cordills…. Bé és comprensible. L’ésser humà sempre necessitem carregar els neulers a algú o a algú altre, mai pensem que “jo” puc formar part d’aquest algú altre. ¿Algú ( fins i tot algú dels que manen) ha pensat que la massificació de les aules sí que és un problema i es pensa culpar algú? I realment crec que no cal assenyalar ningú (uf quants alguns/ninguns) simplement i tenint en compte que l’ensenyament obligatori és universal, que la mobilitat de les persones és lliure, hi ha llocs, i el Penedès-Garraf n’és un, que des que sóc a Ensenyament mai ha baixat les seves ràtios i ves per on seguim creixent i si fem cas al nou Pla metropolitrà encara més.

Què déu ens agafi confessats!