La veritable cultura del no

Per què s’ataca els ciutadans actius pro-ordenació racional del territori i el medi ambient amb l’etiqueta d’una inventada “CULTURA del NO”? En realitat, aquesta cultura està integrada per polítiques regressives aparentment emprenedores però objectivament destructives: la que avui amenaça els arrossaires, mariscadors i pescadors de l’Ebre, robant-los l'aigua per vendre-la a l’aixeta urbana. La que vol fer-nos beure a preu d’or l’aigua radioactiva del Rhône. La que frena crear energia de proximitat a la demanda generada per empreses catalanes per afavorir l'energia nuclear francesa, connectada als monopolis russos. La que vol destruir 200 Has de vinyes del Penedès –el nostre vi!- amb un aparcament de milers de camions –riquesa de qui?- quan ja n’hi ha un a 50kms. La que retalla el repoblament forestal subvencionat per la UE al Parc Natural de Collserola per un model d’oci privat i obsolet. La que vol perforar un túnel innecessari sota 53.000 vivendes i monuments vulnerables. La que en comptes d’un tren metropolità orbital prefereix més cues de cotxes saltant serralades i rieres.
Hi ha antecedents que donen la raó a la gent: “Cop al TAV” reclamava les inversions en Rodalies que es van derivar a l’AVE. I prou que vam plorar els efectes de l’autèntica “CULTURA del NO”...
Calen infraestructures, i tant! Vet ací les que proposa la “CULTURA DEL SÍ”:
- Renovem el port de Barcelona i els ports menors per a transport de
mercaderies en vaixell, retornant el potencial marítim al nostre país.
- Connectem en tren els aeroports, els Pirineus, la costa i les ciutats mitjanes i la xarxa europea de mercaderies.
- Fem Vies Verdes intra-comarcals. Fem una xarxa telefònica i de fibra que senzillament funcioni, que permeti el teletreball, generant rehabilitació de tantes cases abandonades als pobles apartats. Fem habitatges realment públics de lloguer assolible.
- Fem instal•lacions de reciclatge, depuradores biològiques connectades al reg gota a gota, xarxes d’aigua urbana separativa sense pèrdues, minicentrals locals d'energies renovables, sistemes d’estalvi als edificis públics.
- Fem BIOductes entre reserves naturals; fem...
Hem de crear tantes empreses catalanes per a tants llocs de treball que no podem llençar ni un sol € en utopies tecnològiques industrialistes fracassades des dels anys '60, ni perdre més temps aturant inversions i obres que sí que interessen i que són per a la gent.
Països rics com Navarra, Cantàbria, Costa Rica, Dinamarca, Finlàndia o Alemanya, aposten pel desenvolupament qualitatiu amb cura ambiental. Com diu Mayor Zaragoza, hem de trasmudar-nos en una economia de pau, que aportarà molta més riquesa. Qui ho frena? Qui ho atura? Qui és, ara, el qui diu NO?
La propaganda oficial no pot capgirar la veritat: afavorir l’interès econòmic de pocs no és creixement, és destrucció. Això és el que desemmascara la gent de la “CULTURA DEL SÍ”. I això sí que els cou...
Ada Llorens
Arquitecta, urbanista, paisatgista