Com s' acaba el pla director?

Aquests dies la Generalitat està ultimant les respostes a les diferents al•legacions que des de l’ Alt Penedès es varen fer l’any passat a l’aprovació inicial del Pla Director Territorial de la comarca, amb el que es podrà fer l’aprovació definitiva i tancar una etapa que al territori s’ha caracteritzat per un debat intens i una reflexió, segurament la més seriosa que s’ha fet, sobre el futur de la comarca. A partir d’aquí s’acabarà una etapa i se’n obre una altra, sobre la que la gent que varem participar a la comissió de seguiment del Pla voldríem fer-hi algunes consideracions.

En primer lloc caldrà estar atents a la versió definitiva del Pla, no sigui que aprofitant algunes al•legacions, s’hagi desvirtuat allò que és essencial. En aquest sentit és normal que s’hagin introduït canvis que milloren aspectes concrets del Pla, però s’haurà de veure com queda definitivament la nova carretera que segueix el traçat de l’autopista i l’ AVE, més després de veure com estant resolent al Maresme el mateix tema, pel que la Generalitat ha signat un conveni amb el Ministeri de Foment per decidir la carretera des d’aquí i trencar que hagi de seguir el model de tota la N-II. Concretament es diu que no serà una autovia, sinó una carretera més integrada en el seu entorn, que permetrà connectar les poblacions entre sí i aquestes amb l’autopista de peatge. Vaja, el mateix que es deia aquí, que la Generalitat hi estava d’acord i que amb les al•legacions dels partits polítics comarcals sembla que es vol convertir aquesta carretera en una clara autovia. Cal tenir en compte el traçat de la nova N-340 pel Baix Penedès, que és vol construir una autovia exempta dels pobles. S’hauria de considerar, com a mínim, l’àmbit de les dues comarques en el tema d’infraestructures viàries, sinó seria un greu error que la N-340 fossi integradora a l’Alt i desestructuradora al Baix. Per tant, demanem una carretera integrada al territori a les dues comarques.

També caldrà veure com queda la pretesa reducció del creixement, ja que si be per posar-hi un límit es vol treure la possibilitat de creixement estratègic que es preveu a l’aprovació inicial per la part central de la comarca (creixement que es preveu a totes les capitals de comarca de Catalunya i del que tant sols en quedarà fora Vilafranca), fins ara créixer més del 30% a Vilafranca i Sant Sadurní (és adir, sobrepassar el desenvolupament els Plans que tenen en marxa) requeria un Pla Director Urbanístic amb la participació de tota la comarca i que permetia preveure compensacions intermunicipals; ara sembla que es posa el límit en el 60% (n’hi diuen “creixement mitjà”) i que cada ajuntament faci el què vulgui. És a dir, menys control, menys possibilitats de tenir una estratègia determinada i menys possibilitats de compensacions, ja que tant Vilafranca com Sant Sadurní podran créixer el doble del que preveuen els actuals (en tràmit en el cas de Sant Sadurní) Plans d’ Ordenació Urbanística Municipal i no està clar que calgui el vist-i-plau de tota la comarca per fer-ho.


Per posar un exemple, amb el redactat inicial del Pla Director, si Vilafranca volia fer una nova estació de tren, calia un acord previ en el Pla Urbanístic i era el moment per plantejar compensacions; ara tot això està a l’aire. Que la Generalitat proposi construir una ARE de 1700 habitatges (5.000 habitants) a Santa Oliva –un municipi de 2.000 habitants del Baix Penedès- demostra el poc respecte que la mateixa administració té sobre el territori Penedès ja que no es pot fer sense que això generi conflicte i el desestructuri escara més. Per tant, demanem que es mantingui la necessitat d’un Pla Director Urbanístic que faciliti la participació, les compensacions territorials i desenvolupar una estratègia consensuada.

Tot seguit, així que hi hagi l’aprovació definitiva del Pla s’hauria d’entrar, tal i com marca la llei, en l’elaboració dels Criteris del Paisatge, seguint l’estudi del paisatge que es va fer en el seu moment i tot el desplegat en la Carta del Paisatge. Aquests criteris no haurien de ser exclusius per l’ Alt Penedès, sinó que haurien d’abraçar tota la zona de la Denominació d’ Origen Penedès, amb el que, a més de treballar un espai que té sentit per sí mateix, es començaria a complir a la pràctica el que ha manat el Parlament sobre el nostre Àmbit de planificació. En fi, que com es pot veure la feina no s’ha acabat, sinó que tot just comença i caldrà veure si tots plegats som capaços de tirar endavant amb les eines que ens hem dotat o bé ens quedarem mig adormits esperant que des de lluny ens diguin el què hem de fer.

Pau Batlle, Jordi Cuyàs, Oscar Muñoz i Humbert Salvadó.