A mi m' agrada viatjar amb tren i autobús

El transport públic, un mitjà còmode, relaxant i sobretot barat.

- He pujat al Pallars a estudiar, estic fent un cicle formatiu de grau superior d’activitats en el lleure, els caps de setmana, però vull baixar a casa: visc a la comarca del Garraf. No tinc l’edat per treure’m el carnet de conduir, així que per desplaçar-me, tant de pujada com de baixada, m’he de moure amb transport públic -el tren de la Pobla o el bus de la Hispano-igualadina. Miro els horaris. Uf! Infernals. Per arribar a lloc ho tinc magre. Al final, em quadra més l’hora del bus, però em deixa a Igualada i d’allí fins a casa no em queda cap més remei que trucar la família i que em vingui a buscar. Una llauna, certament! I diumenge, com pujo a Sort? Bé, no pujo, no hi puc pujar perquè els diumenges no hi ha transport ni d’autobús ni de tren.
-M’acaben de trucar per una feina a Sant Jaume dels Domenys. És el meu primer contracte, just he finalitzat els estudis i no tinc carnet de conduir -la bossa no dóna per tant. No tinc ni cotxe ni carnet, però la feina m’interessa, perquè compleix les meves expectatives laborals, s’adiu amb el meu perfil professional. Però com hi podré arribar? A casa s’ho miren amb expectació: algun altre membre familiar, quan just va iniciar-se en el món laboral, també li va passar, si fa o no fa el mateix: jo per anar a Vilafranca no vaig tenir cap més remei que comprar-me un cotxe, perquè el transport públic era molt deficient. Era, i jo li dic: ÉS MOLT DEFICIENT.
Aquests exemples reals em serveixen per a il•lustrar la meva proposta de debat: Catalunya està molt malament pel que fa al transport públic. I les nostres comarques -l’Alt Penedès, el Baix Penedès, l’Anoia i el Garraf- no en són pas una excepció. Avui per avui és impossible moure’s pel Penedès sense cotxe particular. Quants anys fa que se sent aquesta cançó? Molts, massa anys. I és que al nostre país això de la mobilitat està a les beceroles. I realment és una llàstima. El fet de no poder comptar amb un digne i eficient transport públic ens obliga a usar sempre el cotxe particular, amb els problemes que això comporta: cues -cada dia hi ha més cues- i sinó, aneu un dia de bon matí al coll de Canyelles o a l’entrada de Vilafranca o del Vendrell o de..., i veureu la quantitat de cotxes, amb una persona sola, que fan cua; estrès; despesa heurística i per què no, pèrdua de temps i avorriment (viatjant amb tren o bus es pot llegir, parlar, fer amics...). De fet, en qualsevol carretera, a les hores punta hi ha embussos, perquè tothom ha d’agafar el cotxe per a desplaçar-se. I per què passa, això? Doncs perquè les nostres comarques han crescut força en habitants -benvinguts-. però aquest creixement poblacional no ha vingut acompanyat de les infraestructures adients i necessàries. No hi ha hagut una planificació del transport públic i només s’han potenciat els accessos que menen cap a Barcelona –RENFE (tot i les greus deficiències) i autopistes (pagant sant Pere canta). Però i la resta del territori? O és que tothom camina només cap a la capital?

La necessitat d’haver de desplaçar-nos d’un poble a un altre, d’un barri a un altre és, en l’època que ens ha tocat viure, un dels trets més usuals i inevitables. Queden ben lluny aquells temps que “sortir de casa” era una excepció, un esdeveniment gairebé festiu; un fet que es produïa només unes poques vegades l’any. Ara hom troba ben normal viure en un lloc i anar a treballar en un altre; anar a comprar a la població veïna o traslladar-se a Barcelona, a Tarragona, al Pirineu, etc. I de fet, és ben normal i no hauria de passar res. Però sí que passa, perquè no s’ha desenvolupat l’opció del transport compartit -el públic-, i hom es veu obligat a tenir carnet, cotxe i viatjar, majoritàriament sol o sola.

Ara es parla i comença a coure’s la construcció de la carretera Vilafranca-Vilanova i la Geltrú, la ja força criticada, pel seu traçat, C-15. Afavorirà, però, la millora del transport públic? Hi haurà autobusos intercomarcals? O només servirà per a posar més cotxes particulars a l’asfalt? I de Vilafranca cap a Igualada, què? I d’Olivella (el Garraf) a Sant Martí Sarroca (l’Alt Penedès)? I de l’Arboç (el Baix Penedès) a Sant Miquel d’Olèrdola (l’Alt Penedès) fins a Cubelles (el Garraf)? I..., com ens ho farem?
I per acabar aquesta reflexió en veu alta, deixeu-me esmentar el tema del futur tren orbital que potser podran fer servir d’aquí a dues generacions i que a hores d’ara ben poca cosa se’n sap, a nivell de carrer si més no.
Ah! I no he parlat de la benzina! Quants anys trigaran a buidar-se els pous de petroli?

Proposo, mentre es debaten aquestes noves construccions, que els consells comarcals de les nostres comarques planifiquin, redactin i materialitzin un pla de mobilitat intercomarcal, per tal que tots els penedesencs puguem moure’ns pels nostres pobles, ciutats i viles en llibertat, fent servir un transport públic racional, amb horaris compatibles amb els laborals, comercials i festius. Estic segura que si ens ho proposéssim ho aconseguiríem.