Els efectes del Pla Territorial sobre el Baix Penedès

1. Les demandes socials

El PTPCT hauria de recollir les demandes que des de la societat civil s’han expressat, de diferents formes i maneres, sobre dues qüestions bàsiques que determinaran la direcció del desenvolupament territorial:

1. Proposta per a la desaparició del sòl potencialment estratègic corresponent al Logis Penedès, demandada per la societat civil i la major part dels partits polítics de la comarca, així com per bona part dels ajuntaments i el Consell Comarcal del Baix Penedès.


2. Acceptar les al•legacions fetes pels ajuntaments i el Consell Comarcal sobre l’ampliació de l’AP-7 a 4 carrils, gratuïta, a canvi de no fer l’autovia com alternativa a la variant de la N-340.


Les dues implantacions generarien un impacte greu i alterarien substancialment de manera irreversible l’estructura socioeconòmica, ambiental i territorial del Baix Penedès. Aquest assumpte, considerat molt greu per bona part de la població penedesenca, mereix ser consultat, com a mínim, amb el territori. Les explicacions donades per la societat civil i les administracions locals i comarcals són prou convincents. És tot el contrari dels arguments exposats des de l’Administració actuant, que ha callat i ha fet la seva, tot menystenint els principis bàsics democràtics de la participació ciutadana, contemplada amb detall en la legalitat vigent. Donat el fet que el territori, de manera massiva, s’ha pronunciat inequívocament sobre la no construcció de l’autovia com a variant de la N-340 i la no implantació del CIM a la comarca, és preocupant que els documents de l’avanç de planejament del PTPCT no reflecteixin ni tan sols les esmentades demandes.



2. Un model contradictori.

El Baix Penedès no pot cenyir-se al model oficialista, aplicat arreu de Catalunya, a la lleugera. La proposta d’un nucli de creixement important a l’entorn del Vendrell, més l’aplicació d’uns creixements aleatoris a la resta dels nuclis en funció d’un model preestablert o d’uns determinats interessos ─el cas de Banyeres per la presència del Logis, per exemple─, junt amb l’afirmació que es preserva el territori agrícola, no és acceptable. Cal fer una anàlisi més en profunditat del territori comarcal, cosa que el PTPCT no fa.

Com a exemple, cal valorar que el conjunt de nuclis urbans del Vendrell té un empatx de creixement i no el pot pair. Donar-li més menjar és agreujar la malaltia. Cal pensar més a fons el model.

Tampoc no podem establir “no creixements” a la costa quan d’altra banda es preveuen creixements cap a dalt la muntanya ─cas de Segur de Calafell─ o preveure sòl de reserva fins a les carenes de la serralada litoral ─cas de Cunit. Això resulta contradictori i no contribueix a solucionar el problema de les urbanitzacions residencials extensives. Sabem que la solució és difícil, però la que s’ha adoptat no serveix.


La costa requereix d’una intervenció especial per a reconduir el desgavell existent, sobretot per la presència de les urbanitzacions de baixa densitat de 2a residencia en procés de primera. Per tant, és millor que el PTPCT no digui res sobre creixements i es limiti a protegir la poca serralada que ens queda en aquests indrets, i a fixar normes per al seu manteniment. Val més no dir res sobre com créixer i millor concretar on no créixer. Una fórmula més subtil que el Pla no ha sabut aplicar.
L’interior agrícola està ple d’instal•lacions que cal tractar. Abans de pensar si els nuclis creixen o no, cal detectar quins són els problemes que hi ha: el cas greu de la IDIADA o com resoldre l’impacte que creix, irreversiblement, de les indústries en el camp, escampades; de les urbanitzacions a les faldes de les muntanyes de l’interior; de les expectatives de creixement amb implantacions incompatibles previstes en els plans municipals i d’altres assumptes per venir. I fer una proposta raonada i convincent, consensuada amb els agents del territori que estan sensibilitzats pels problemes existents i per la manera menyspreable com l’administració ha tractat a la població —cas del CIM o l’autovia— impròpia d'una societat democràtica.




3. Necessitat d’un Pla Director.

Fa falta, amb tota urgència, un pla director urbanístic comarcal coordinat amb l’Alt Penedès.

Tenint en compte que ja s’ha aprovat l’àmbit de planificació de la Vegueria Penedès i que el Pla Director de l’Alt Penedès —tot i tenir el mateix llenguatge i nivell que el PTPCT— ha experimentat un procés de desenvolupament més dilatat en el temps i amb la participació activa de la societat civil, econòmica, política i cultural del territori, cal, amb urgència, elaborar el pla director urbanístic a fi d’equilibrar-lo amb la resta del territori penedesenc.

La presència de la pista de proves de l’Idiada ha contribuït —més que a generar “riquesa”— a crear un forat negre en paisatge agrícola. Fins fa poc, l’interior de la pista 3x1 quilòmetres, 300 hectàrees, —més gran que el CIM— era considerada sòl no urbanitzable. Cal que se li demani participar a pal•liar el desgavell que ha produït, que aporti recursos per a millorar el seu entorn i faci cessions al territori que ha malmès. Caldrà tenir-ho en compte a l’hora del debat sobre el territori.

Seria recomanable que l’àrea urbana del Vendrell limités el seu creixement. Els seus teixits urbans requereixen més d’una intervenció de reforma interior i de restitució del seu paisatge urbà a les necessitats ambientals del seu entorn: rieres, boscos, espai agrícola, etc. I això sense que aquesta necessitat d’ordre sigui excusa per a estendre més el seu sòl urbà, ja de per si caòtic i desordenat, paradigma de tots els defectes que aquest territori ha patit durant tota la segona meitat del segle passat.

S’ha de considerar i modificar l’article 2.9 de les normes sobre “sòl de protecció preventiva” ja que en molts casos ocupa tot el municipi –cas de Cunit– i en d’altres –disposats, incomprensiblement a l’entorn d’algunes urbanitzacions del Vendrell― és excessiu o determinat de forma aleatòria o seguint els criteris d’un interès aliè al model i a les necessitats del territori. Per aquesta raó cal eliminar el paràgraf on es proposa que aquests sòls puguin “delimitar àrees per a ser urbanitzades i edificades”. Si es vol endegar el paisatge destruït, s’han d’emprar altres elements més imaginatius. De fet, tot dependrà dels actors polítics locals. Cal no donar facilitats a alguns municipis ancorats, encara, en la mentalitat del segle passat.

Tampoc no és admissible acceptar el creixement d’àrees residencials per damunt de l’autopista al municipi de Calafell. Prou que s’ha permès deixar urbanitzar un polígon residencial en mig de les muntanyes de la Graiera amb l’excusa dels camps de golf. Cal posar seny, no cedir a les demandes desbordades i desbocades d’alguns actors del territori. El Pla Territorial, a qui tocaria desenvolupar la funció de posar un cert ordre a tant de desconcert, en molts casos, tanmateix, n’hi afegeix. Per a què ens servirà el PTPCT en aquestes circumstàncies? Sembla que sigui més orientat a definir noves infraestructures viàries i àmbits “de reserva estratègica o sòl de protecció preventiva”, que a cercar un "model" raonable on es conjuguin els interessos del territori amb l'economia.

Què proposa el PTPCT sobre els problemes comarcals?

Si bé en la seva documentació exposa el problema, ni tant sols apunta mecanismes per resoldre’l: Com hem de tractar els més de 40.000 habitatges de segona residència existents en els municipis costaners. Què hem de fer amb les 2.206 hectàrees de sòl urbanitzable dels nostres municipis? Dues bombes de rellotgeria que el PTPCT no diu com desactivar-les.

Potser pensa que no s’han de desactivar? Dels documents se’n desprèn que sembla que ja li vagi bé, ja que atribueix a molts municipis la possibilitat de créixer per damunt de les previsions existents actualment. La saturació d’aquests paràmetres podria arribar a representar més de 300.000 habitants al Baix Penedès. Volem convertir la comarca en una ciutat de més de 300.000 habitants? Com la volem, omplint insosteniblement les urbanitzacions de baixa densitat escampades per les nostres muntanyes? Emplenant les més de 2.200 hectàrees previstes de sòl urbanitzable? Sabem que és difícil resoldre la qüestió, és un problema existent a tota la costa del Camp de Tarragona i ningú s’atreveix a posar-li el cascavell al gat. Això no vol dir que, com a mínim, es plantegi el problema en els documents propositius, de la lectura dels plànols i la memòria no se’n desprèn, o potser no ho he sabut veure.

Dona la sensació que el PTPCT considera el Baix Penedès un territori que ha de servir exclusivament a interessos superiors, però quins són aquests interessos? La logística? equilibrar la piràmide d’edat? augmentar la insostenibilitat del Camp de Tarragona? Esperem que sigui, al final del procés participatiu, la millora del Penedès en el seu conjunt. Tots aquests paràmetres ens recorden massa actituds polítiques de “doctrina de xoc” més que propostes en una societat democràtica.

Demanaríem no fer cas de les pressions que determinats grups econòmics exerceixen sobre l’espai forestal que permet la continuïtat biològica entre les dues serralades: la prelitoral i la litoral.

Actualment el PTPCT preserva la muntanya de la Muga en el terme municipal de Bellvei com espai natural. Des de fa temps una empresa privada, d’acord amb l’equip de govern municipal de Bellvei volen construir-hi un camp de golf, evidentment amb urbanització inclosa. L’equip de govern comandat per un alcalde de CiU us demana el camp de golf. Esperem que no us deixeu portar pels cants de sirena i mantingueu i amplieu l’actual classificació d’espai protegit. Seria decebedor que algunes de les coses bones que té aquest avanç de pla desapareguessin