dimecres, 24 de juny del 2009

La invisibilitat de la crisi

Des de que hi ha Convergència al poder municipal de Vilafranca, degudament acomboiada per Esquerra i per la CUP, partits que donen “suport” al govern, no veig que s’hagi fet cap proposta, cap comentari ni cap esforç per donar sortides a la crisi que està (estem) patint al nostre país.

Malgrat ser cert que el govern municipal no pot canviar la deriva econòmica que està vivint la societat, en tot cas, el què si que pot fer -i molt- és esmorteir els seus efectes sobre les capes socials més desprotegides. La ciutadania, perplexa, no entén com els polítics que (ens) manen i els que els hi donen “suport” extern per a que puguin governar, estiguin amb una actitud despreocupada per les penúries que passen molts –masses- conciutadans.

Des del canvi de govern, ni els que manen (CiU) ni els que els hi fan de crossa (ERC i CUP), han plantejat cap acció de caràcter social. Ni una. Ni mitja. En el seu moment, per justificar-se davant la opinió pública i la opinió publicada, van dir que el primer que farien és un pla de xoc per pal•liar la situació dels desesperats i per evitar la expulsió del sistema dels més febles. Però la realitat és una altra. No ha sortit ni una espurna d’humanitat de dins d’aquesta casta de polítics pagats de si mateixos, d’aquests elements que es dediquen a pontifcar sobre l’estalvi, i el primer que aproven, són contractacions a doble jornada i sous estratosfèrics per a fer no se ben bé què.

La pregunta que cada vegada més vilafranquins es plantegen és: perquè no es preocupen per tot el què esta patint la gent?. La resposta és senzilla: perquè no és el seu problema: un advocat, dos pensionistes amb una pensió generosa, altres dos que també viuen dels pressupostos públics de les administracions, dos empresaris i una treballadora d’una multinacional molt potent, no són, precisament, carn de canó, i per tant, la crisi la tenen lluny; hi conviuen, si, es clar, perquè d’això no se’n escapa ningú, però ho perceben més com un acte de filantropia o de caritat que no pas una urgència social.

Hem de ser conscients de que les dificultats no han fet més que començar; amb molta força, però només estem en una primera fase. Fins ara, han caigut les empreses que ja estaven tocades i, les que no tenien una situació còmoda dins del mercat. Ara, començaran a caure les que s’han aguantat a empentes i rodolons, tot esperant un canvi de tendència o, les empreses que, senzillament, no han pogut tancar perquè no podien pagar les indemnitzacions dels treballadors per manca que liquiditat i, han aguantat les plantilles pagant salaris sense que les vendes i/o els pagaments els permetessin suportar les despeses, a costa d’una descapitalització cada cop més insuportable.

La majoria d’aquestes empreses son mitjanes o petites que, juntament amb els autònoms, ocupen a les tres quartes parts dels treballadors del país. Desgraciadament, no tenen prou solvència per aguantar el temporal, ni prou dimensió perquè l’Estat les contempli com un problema estructural, aportant-hi recursos per fer-les viables com fa amb les grans: Nissan, Seat, o tot el conjunt del sistema bancari.



Mentrestant a Vilafranca, els partits, com si fossin autistes, no s’adonen que el món real està en una altre dimensió; viuen aliens a la gravetat del moment i estan embarcats amb les seves disputes de barriada, incapaços de seure i pactar per treballar plegats contra l’adversitat. Amb aquesta actitud, estan alimentant de forma accelerada l’augment de l’abstenció, i la desafecció de la ciutadania de la política i dels politics.

Els partits, s’han convertit en un instrument de poder que, més enllà de les ideologies, l’únic que els interessa és el manteniment d’aquest poder. El manar per manar. Han perdut el nord, i no entenen que, la seva principal raó de ser, és la de treballar per transformar la societat d’acord amb les aspiracions i la orientació que la ciutadania expressa a través de les eleccions. En temps de turbulències com els actuals, el que no poden fer ni els partits ni els polítics que els representen, és desentendre’s dels problemes i mirar cap a un altre costat; no poden dedicar-se a tirar-se els plats pel cap, ni a parlar únicament de temes que no interessen gairebé a ningú (com els indígenes de la Amazònia al darrer Ple, o el dret a decidir, votat tres cops cada any, un cop per activa, un altre per passiva, o si s’escau, per motius circumstancials).

La caiguda del poder per part del PSC, en gran part, fou deguda a una manca de lideratge, que va fer perdre les complicitats necessàries per assumir un govern municipal. Però el relleu de l’alcalde Regull, no ha millorat la situació; al contrari, més aviat ho ha empitjorat. Convergència, ni aconsegueix rectificar la deriva, ni suma complicitats per aprovar el pressupost, ni sap transmetre il•lusió. Al contrari, cada dia demostra i fa evident la carència de projecte i la manca d’una visió de ciutat que permeti encarar el futur amb esperança. Per tant, si durant la primera meitat de la legislatura, entenc que un PSC mancat d’ideologia, oportunista i més gestor que polític, no va saber liderar un projecte de ciutat, a partir del canvi, el responsable del desgavell, és l’equip de CiU.
Però, aquesta partida no és únicament cosa de dos: també en són responsables els grups polítics que han donat suport a la moció de censura (ERC i CUP). Canviar d'alcalde no ha de ser una rebequeria de nens petits, no es tracta de substituir-lo perquè el que hi ha no els cau bé, sinó que la ruptura i creació d’una alternativa, ha d'estar sustentada en un projecte polític consensuat a curt i mig termini, amb actuacions i pressupostos pactats per sortir de la suposada “paralització” que generaven els anteriors. Canviar ha de servir per construir sinergies positives per la ciutat i procurar la regeneració el sistema. Però això no ha estat així. Son aprenents de bruixot; nens que juguen amb benzina sense saber el què es porten entre mans.

La societat vilafranquina, reclama un esforç de proximitat als problemes reals dels ciutadans, que no son ni la independència de Catxemira ni una senyera amb estels ni polítiques d’horitzons inabastables. Vol respostes al dia a dia; resolució i proximitat. Només això. Senzillament això. Tant complicat és d’entendre?

11 comentaris:

enric tomas guix ha dit...

M'hauria de remontar a la Transició a Vilafranca -la meva meva memòria,però, és més traidora que Viriato- per trobar una militant del PSC, i escrivent,que ho fes amb la claretat conceptual i compromís personal, com vostè, Josep M. Masachs. La veritat estic agradablament sorprès.
Respecta de CiU, penso que hauria de valorar que per fí,que en Gusi (el regidor)treballa... en lo seu, és clar!!!
Enric Tomàs Guix

Anònim ha dit...

Sr. Enric Tomàs i Guix estic totalment d'acord amb vostè. Proposo el lliurament de la Creu de Sant Jordi per en Josep M. Masachs.

Anònim ha dit...

És al·lucinant les bestieses que arribeu a dir els socialistes des que us han fet fora de les poltrones. Tot això que dius ho podies haver dit quan els teus amics feien just el mateix... després de 30 anys al poder.
I que ho digui un que viu de funcionari ja té delicte! No ens facis malabarismes que tu menys que ningú no la sent la crisi. Ni la veus de prop!
I ja no parlem de l'os a l'esquena del Gusi -cert- comparable de mida amb el teu. Esteu acabats i no ho sabeu reconèixer.
Ah, sr. Enric Tomàs, deu tenir la llengua encetada de tant llepar el cul al PSC local. Qui l'ha vist i qui el veu!

Anònim ha dit...

Collons Enric tomàs. Quan escrigui algun article ja t'ho faré saber perquè em facis una mica de propaganda, això sí, no sóc socialista i haurà algun problema? Penso pagar bé.

Futur escriptor.

Ton ha dit...

Masachs, Masachs, tu si que en saps, tens tant de temps que a tot arreu et podem trobar. Això si, sempre defensant el que és indefensable dels teus amis PSOE-PSC per aquest ordre, que han deixat l’Ajuntament de Vilafranca fet un “nyap”, el teu amic Romero “treballant” a la Diputació i preparant l’oposició des de la seu del PSOE a Vilafranca, quina vergonya. I per postres encara tens la barra de criticar al Pere Regull, que de tant treballar per arreglar el desgavell socialista, no te ni temps de sortir a la “tele”.
El que hauria de fer la CUP és veure com s’han fet les coses i com es fan per ajudar a sortir a aquest Ajuntament del forat en que l’han posat els anys socialistes que han deixat una herència humana dintre de l’Ajuntament molt difícil de solucionar: Gràcies a això, al clientelisme, s’han aguantat el PSOE a Vilafranca durant tant de temps.
Masachs, “inventant ingressos inexistents” com feien el teus amics, no s’arregla la crisi, només s’amaga, que d’això si que en saben.

JM Masachs ha dit...

Als comentaristes que m’escriuen des de l’anonimat, m’agradaria comentar-los-hi que sense faltar al respecte a ningú també és poden defensar les idees. En l’article que he escrit, no he pretès ofendre a ningú malgrat hagi expressat opinions amb les que s’hi pot estar d’acord o no. Ben lluny del que han fet un tal “Ton” i un/una anònim/a. Si no accepteu que hi pot haver discrepància és que no heu entès de què va la democràcia. Els noms i els fets que expresso en els articles, sempre estan dins del pla polític; jutgen i valoren fets i posicionaments polítics, però mai, estan pensats per entrar en l’àmbit privat de ningú. Que quedi clar. Totes les persones em mereixen el màxim respecte dins de la esfera privada, però en tot el que fa a la vida pública, tot és opinable.
No ofèn qui vol sinó qui pot. Els comentaris anònims, i més si son insultants només qualifiquen a qui els escriu, no a la persona a qui suposadament van adreçats. Demostren covardia, i escassedat de fonaments ideològics per defensar-los a cara descoberta. A mi no em costaria res dir a l’administrador d’aquest blog que els elimini, però no ho faré perquè vull que quedi per escrit de quin pal van els elements reaccionaris.
Reitero que accepto la discrepància i la cfrontrovèrsia, i fins i tot, la provoco amb el to dels escrits. El debat és bo, el contrast d’idees és positiu (crec en el debat esquerra – dreta), però la desqualificació personal la trobo injustificable, i més des de l’anonimat.

enric tomas guix ha dit...

...jo dels anònims no en vull ni les gràcies...desgra...

Anònim ha dit...

De cap de les maneres es pot intentar desqualificar un text o una opinió política mitjançat l'insult i el menyspreu. Desconec la mida de l'os de l'esquena dels anomenats, no m'importa, ni crec que importi a ningú.
Hem de valorar el text, i aquí comparteixo l'opinió del sr. Tomàs: es tracta d'un text valent i amb argumentació suficient. Qui no el comparteixi, que està totalment en el seu dret, s'ha de posicionar i exposar el seu (contra)argumentari.
Per a mi, la situació a Vilafranca no ha millorat en els darrers tres mesos. Crec que alguns han jugat amb Vilafranca i l'han fet esclava no dels seus interessos, que ni en tenen, sinó del seu caprici. La gent està desencisada. No es pot governar una localitat amb criteris i paràmetres de nació. Vilafranca no és una nació, ni un clan, ni una tribu... Vilafranca està formada per gent d'arreu del país, de l'Estat i darrerament també de l'estranger que vol solucions a la seva problemàtica personal i familiar: atur, obres, neteja, seguretat, comerç, escola, sanitat... I les solucions no arriben!

enric tomas guix ha dit...

Exàcte, ni som una tribu, ni una nació, ni un club, però som un poble...casi tan vell com els camin.
Enric

Anònim ha dit...

M'agradeu a l'oposició! per molts anys. hihi

Toqueu-se els collons!

Anònim ha dit...

Si tots els arguments que tens són aquests, el debat ja s'ha acabat. Encara no he llegit cap text en cap blog que defensi ordenadament i seriosament ni la moció de censura ni l'acció del govern actual.
Em pregunto, i per a què volien la "poltrona"? Resposta: per figurar i pujar una mica la seva autoestima mitjançant el "tocar cuixa", ja que han estat esborrats de tot mapa polític (ni governen la Generalitat, ni la Diputació, ni el Consell Comarcal, ni són decisius a Madrid, ni a Brusel·les...) Quina pena que em feu tots plegats! Després de viatjar amb cotxe oficial ara us heu de moure amb la bh de l'àvia!