dilluns, 5 de maig del 2008

La terra per a qui la treballa

Les estadístiques són clares i tossudes: cada cop hi ha menys gent que viu de la terra, de fer de pagès. Però aquest és un fenomen que està passant des de la prehistòria, o sigui que és, més o menys, normal. El que és preocupant no és la quantitat, sinó la qualitat. És a dir, si hi ha menys pagesos perquè es pot fer la feina de forma més mecànica, i una sola persona pot portar més terra, és que estem progressant. Ara bé, si això es fa de manera que la propietat de la terra es concentra en unes quantes mans, i a més, molt lligades al sector agroindustrial, llavors anem malament.

I em temo que el que està passant és que es va concentrant la propietat de la terra. Ara bé, no es concentra en mans de pagesos que abans podien portar unes quantes hectàrees de vinya cadascun, i ara en poden portar 40 (a més, les han de portar, tant si volen com no, per poder subsistir), sinó que és en mans de gent que inverteix en terra agrícola o el que pugui ser en el futur. Perquè, desenganyem-nos, concentració de la terra n’hi ha d’haver per força, puix ja fa uns anys que la Unió de Pagesos considerava que un pagès que tingués vinyes, havia de conrear unes 40 hectàrees a la zona del Penedès, per fer rendible el seu treball. I la realitat és que el promig de terra que porta un viticultor de la D.O. Penedès és de només 5 hectàrees, i si mirem el promig dels que porten el raïm a les cooperatives, és de 2,5 has. Per tant, ja es veu que cal concentrar, i que hi haurà menys viticultors, sobretot si tenim en compte els que ho són a temps parcial.



El que cal és donar ajuts perquè aquesta concentració la facin els propis pagesos, començant per legislar els contractes de conreu, de manera que es faciliti la compra de la terra per part del pagès o la compra dels drets d’arrendament per part del propietari, si és ell el que portarà la terra. Sembla que el Departament d’Agricultura està preparant una llei en aquest sentit (que pel que vaig sentir no agrada als grans propietaris rurals), a la qual s’hi haurien d’afegir ajuts econòmics per aconseguir el nombre de pagesos necessari, com també el compliment de la vella aspiració romàntica que la terra sigui del qui la treballa, o almenys que no sigui per viure de renda, especular o controlar el mercat del raïm. Segur que la resta de ciutadans, també aniríem millor.