La nova carretera a l'Alt Penedès de referència comarcal o un nou pas de gran recorregut?

Després d’anys de debat comarcal i de negociació amb el Govern català, l’aprovació inicial, per part del Conseller de Política Territorial, del Pla Director de l’ Alt Penedès, va confirmar que la nova carretera estatal que ha d’enllaçar Vilafranca amb la N-II (Martorell) tindria la doble vessant d’estructurar millor la part central de la comarca i minimitzar la possibilitat d’un creixement descontrolat del Penedès. Textualment, diu: “La via proposada es vol configurar com a carretera de referència comarcal, de distribuïdor i d’accés a pobles i activitats, així com a eix amb capacitat per estrènyer les relacions entre els pobles del corredor i donar accés a futures activitats i àrees de població. Aquests objectius de relacionar assentaments i àrees d’activitat han de suposar la necessitat de preveure, des del propi traçat, la integració del transport públic, així com la previsió de passeig per a vianants o carrils bici... La previsió d’un traçat amb capacitat elevada no ha de suposar una via ràpida, ja que el seu paper distribuïdor porta associada la necessitat d’accessos i enllaços, i tal com s’apuntava anteriorment, una important funció cívica de caràcter intermunicipal”.

Amb sorpresa de qui ha seguit el debat del Pla Director, i sobretot dels qui formàvem part de la Comissió de Seguiment, els partits polítics representats al Consell Comarcal han aprovat una titulada “proposta de millores sobre el projecte de Pla Director” on entre altres conceptes que també podríem discutir, es diu textualment: “Seria una via de futur per a la mobilitat de gran recorregut, que es planteja com una alternativa a l’ AP-7”. És a dir, s’esmena la plana a la pròpia aprovació inicial de la Generalitat, amb la qual cosa es trenquen, des del Penedès, els principis que sustenten aquesta carretera, pels quals s’havia aconseguit que s’anul•lés la previsió d’un nou cinturó que passava pel mig de la zona amb més vinyes de la comarca, i s’obtenia una via de comunicació interna i amb les zones veïnes sense voler doblar la funció de l’AP-7. El que ara es proposa és augmentar la capacitat de pas pel Penedès (que s’hauria de fer pel centre de Catalunya), alhora que també es facilita l’ús del territori per a interessos que no són els de la lògica interna.

Passada la sorpresa inicial i sense possibilitat de fer noves al•legacions, ja que el text es va donar a conèixer quan ja s’havia acabat el termini per a presentar-ne, cal esperar que el propi Consell Comarcal rectifiqui; o bé que la Generalitat no faci cas d’aquesta nova proposta que no té res a veure amb tot el debat del Pla, ja que, si no és així, caldrà fer un gran moviment ciutadà quan surti a exposició pública (d’aquí a uns anys) el projecte de la nova carretera. En qualsevol cas, queden dues reflexions de signe contrari (com tot en la vida): la primera i negativa, és que els interessos econòmics que tradicionalment ha impulsat la Cambra de Comerç de Barcelona, concretats en més circulació de vehicles privats en aquesta zona del prelitoral, han donat un pas endavant, i això és greu en una zona ja col•lapsada pel transport privat i on aquests interessos econòmics en volen treure més profit en zones logístiques com el Logis Penedès (CIM); a més, la gent del Penedès podem tenir la desagradable sorpresa de trobar-nos l’autovia plena dels vehicles de pas i nosaltres haver de pagar l’autopista si volem circular amb fluïdesa. La segona i positiva, és que gràcies al debat del Pla ja no es preveu una nova via de circulació per noves zones de la comarca, sinó que es concentren en l’ actual corredor, ja que per fer la nova autovia aprofiten el traçat que preveu la carretera de referència comarcal. La llàstima és que quan podíem donar dos passos, només en donem un.

Pau Batlle, Jordi Cuyàs, Oscar Muñoz, Humbert Salvadó.