dimecres, 16 de setembre de 2009

Educació i territori a l' Alt Penedès

El passat dimarts 28 de juliol el Consell Executiu va aprovar la construcció del nou edifici de l’escola Font Rubia a Guardiola de Fontrubí. La inversió no és menor : 4.758.655 euros per atendre una població escolar de 225 alumnes. La inversió aprovada, la cinquena en el transcurs d’aquest any, fa que el total de recursos que el Govern destini a l’Alt Penedès en matèria de nous equipaments estigui ja superant els 25 milions d’euros i que pot acostar-se, amb noves aprovacions, als 30 milions d’euros abans de finals del 2009.

No és la meva intenció parlar exclusivament de xifres, tot i que la suma dels recursos aprovats i compromesos multiplica per 0,5 el pressupost que el Parlament va aprovar per a la comarca a finals del desembre passat. Vull posar l’accent en la transformació considerable que en matèria educativa s’està fent des de l’any 2004 a la nostra comarca, l’any del primer exercici polític de les esquerres al capdavant del Govern de la Generalitat. Hem assistit així a la creació de l’escola d’idiomes, a la recuperació d’escoles tancades feia dècades (Pontons ja en funcionament i Les Cabanyes en procés de construcció), a la creació de nous instituts a poblacions i zones que no en tenien ( Sant Martí Sarroca i la sots comarca de l’Alt Foix), a l’ampliació de centres educatius i a la construcció de noves escoles.

Aquest període ha estat un període molt fructífer en matèria d’educació pública, en especial per a les escoles de l’àmbit rural. Qualsevol que vulgui fer una passejada per les escoles d’Avinyonet, de Sant Pau d’Ordal, de Pontons, de Vilobí, de Sant Marçal, de La Ràpita, etc, podrà observar com s’han dotat els municipis petits de la comarca d’uns bons equipaments, consolidant una bona tendència en favor de l’escola pública, de les escoles de poble. L’esforç només és comparable, històricament, a aquella simbòlica aposta que en temps de la II República es va fer en matèria educativa a les nostres contrades.

També els municipis més grans han tingut dotacions potents a Vilafranca, a Sant Sadurní d’Anoia, a Gelida, a Santa Margarida i Els Monjos i a Sant Martí Sarroca.
L’esforç s’ha fet en gran mesura a primària. Ara és l’hora de secundària. Correspon, també, dedicar esforços i recursos a la millora continua de la qualitat educativa, a l’atenció a la diversitat, a la formació dels mestres, a la integració educativa de nous contingents d’alumnes. La nova pedra era i és imprescindible, però el treball en els continguts, en els materials, en formació continua dels professionals ha de ser el desafiament dels propers anys.



Els esforços també s’han de centrar, i molt, en la formació vinculada als sectors productius. Un fet que ha passat inadvertit és la conversió de l’Escola d’Espiells, que és ara un centre depenent de la Conselleria d’Agricultura, seguint el model clàssic europeu de l’escola de formació per al treball sectorial. L’hem de treure punta i suc a aquest posicionament en favor del sector agrari i agroindustrial. D’altra banda ens cal una revisió substancial de l’oferta de cicles formatius de tipus industrials i un impuls del cicles professionals del comerç i dels serveis, en especials els del turisme. Hem de fugir de les clàssiques llegendes de la dinamització econòmica pendents més de les modes i de la incidència dels consultors de torn i cercar els autèntics filons de treball del sector serveis. Durant molt de temps s’ha especulat amb l’enoturisme com a element potencial de la nostra economia i en canvi no han sortir operadors comercials disposats a jugar- s’hi diners a banda dels esforços, sempre limitats, de els administracions públiques. Hem de fugir, en aquest tema com d’altres, de la iconografia virtual i hem d’anar a trobar els recursos i les oportunitats reals de negoci.

En matèria educativa com en matèria econòmica el nostre futur està lligat a un mercat primordial: el de la regió de Barcelona. Allà hem de concentrar els nostres esforços. Si som capaços de sumar l’allau de recursos en matèria de formació obligatòria en una inversió intel.ligent en matèria de formació i investigació per a l’economia productiva, el posicionament destacat de la comarca en l’escala de competitivitat dels territoris de Catalunya podrà estar assegurat en els propers anys.

Roberto Labandera
Diputat del PSC

7 comentaris:

Ton ha dit...

Llàstima que a aquest bloc hi entri tant poca gent, però és que amb els articles “plastes” i partidistes que es publiquen, qualsevol s’atreveix.
Aquest n’és un exemple, parafernàlia política pura sense dir res, només que s’han invertit un munt de milions en obres que valen la meitat. I és que això és l’únic que saben fer, invertir sense control. Sabeu el que són 4,7 milions d’euros ?? Són 782 milions de pessetes. Algú creu que una infraestructura per 225 nens val 800 milions de pessetes ?? L’ensenyament no millorarà per inversions milionàries incontrolades, sinó amb respecte cap als ensenyants, amb professionalitat dels mateixos i amb inversió social real i no propagandística.

Ton (continua) ha dit...

He continuat llegint i se li escapa al senyor Labandera un cert regust de capitalitat, vol que tot vagi dirigit a BCN recapitulant aquella premissa socialista de regust psoe nacional- nacionalista que parla de l’apropament a l’àrea metropolitana sense cap condició i amb la única garantia que així serem més rics... o més rucs ?? Amb pensava que per fer aquests tipus de demostracions i declaracions teníeu a d’altres membres insignes del psc vilafranquí – comarcal.

Ton ha dit...

Perdoneu, per comptes de "amb pensava" hauria de ser "em pensava": lapsus lingüe.

Ton ha dit...

Ja acabo:
El senyor Labandera diu: “No és la meva intenció parlar exclusivament de xifres, tot i que la suma dels recursos aprovats i compromesos multiplica per 0,5 el pressupost que el Parlament va aprovar per a la comarca a finals del desembre passat”
Només recordar-li que si multipliquem per 0,5 el que fem es DIVIDIR PER DOS. Ja sabem que el Roberto és mestre i no de matemàtiques, però, si el que volia dir és que s'havia invertit més del compromés, s'ha equivocat amb l'operació.

Ricard ha dit...

Ara ho entenc! La culpa de que no hi hagi prou diners per pagar els ordinadors de la canalla tal com es fa a Extremadura és pq han "invertit" massa a la comarca, hahaha.
De fet aquesta "meravellosa" inversió només és una petita part de l'espoli que cada any marxa cap a la capital del país veí i que curiosament no en parles. A qui vols enganyar? Si sou incapaços d'aconseguir un bon finançament, i us heu de refiar de les loteries i dels radars per anar tirant, te'n hauries de donar vergonya!

Per cert ara que hi penso, des de que el Cuyàs ja menja de la Generalitat amb el seu flamant càrrec de no sé què, ja no ha escrit cap més article ni de les vinyes i el vi ni dels trens, hahaha. Ara tocarà escriure els que han perdut la cadira de l'ajuntament com el de l'article de aquí sota, hahaha.

Shira ha dit...

Debat del dia 30 de setembre: Quin desastre.
Valdria més ajudar a les empreses per tal que crein nous lloc de treball i generin producció i negoci perquè ajudar per que la gent estigui parada només genera gandulitis. També caldria evitar tant informes inútils als enxufats, quin vergonya, i encara tenen pebrots d'anar pel carrer ben estarrufats.

Marc Galimany Bonaterra ha dit...

Invertir en escoles i en infrastructures vinculades (biblioteca, gimnàs, etc) esta molt bé. Cal dir però, en primer lloc, que estic d'acord en que aquest tipus d’infrastructures són caríssimes tal com es plantegen. El bufet d’arquitectes cobra 250.000€ i la seva gestió deixa molt que desitjar; Si l'alcalde i el regidor d’ensenyament no vetllessin l'obra, la planificació i gestió de les aules provisionals seria un desastre. Bufets enormes que justifiquen poc el seu sou. D'altra banda cal dir que l'escola nova ja la teníem coll avall i emparaulada amb l'antic govern de CiU...van venir les eleccions i, ves per on, a la cua...