dijous, 7 de maig de 2009

I mentrestant, la casa per escombrar.

Ja fa uns dies del relleu a l’Ajuntament de Vilafranca, de l’assalt al poder de Convergència, ajudada pels masovers de la CUP i ERC, en una acció de manifesta insolvència política per part de tots plegats: dels que surten, dels que entren i dels que els hi aguanten la cadira perquè està mal falcada.

Jo, me’n faig creus de tot plegat perquè, entenc que, quan es promou una moció de censura, sempre se’n espera obtenir un resultat positiu per a les aspiracions polítiques de cadascuna de les opcions que li donen suport, i aquest, no ha estat el cas. Cada partit ha tirat pel dret, i pel que es veu, sense nord ni orientació; Convergència ha fet un “pugrama” de govern, que en tot o en part, s’ha inspirat en el dels que ha fet fora. Per fer-lo creïble i agradable als ulls dels masovers, hi ha incorporat una vinagreta especiada amb aromes nacionals, territorials i participatius per acontentar-los i distreure’ls. Tant a ERC com a la CUP.

D’aquesta manera s’han cregut legitimats per expulsar una opció de govern.

La pregunta que es fan molts ciutadans és: era necessari paralitzar tota la iniciativa municipal durant dos anys, negar-se a participar en el dia a dia vilatà, negar-se a aprovar uns pressupostos adaptats als moments d’incertesa que vivim, i, negar qualsevol col•laboració amb l’equip de govern ? No era una opció millor, la de pressionar als que governaven, obligant-los a fer un gir conceptual per aplicar polítiques consensuades de promoció de la ciutat, de reforç de la seva economia i de protecció social als que quedaven despenjats del sistema per causa de la crisi ? No era millor buscar sortides positives, no traumàtiques i adaptades a les necessitats de la població en comptes de dedicar-se a muntar batalles que, a banda dels aspirants en ocupar les cadires, no interessaven a ningú ?

Ser historiador, permet tenir els criteris d’anàlisi que permeten buscar situacions paral•leles a les que vivim, i també, permet veure -amb preocupació- les conseqüències de les males pràctiques polítiques. Als anys trenta del segle XX, com a conseqüència de la incapacitat dels partits per captar la verdaderes necessitats que reclamaven els ciutadans, en un context de crisi mundial provocada pel crac del 1929, van sorgir els partits feixistes que, amb la promesa d’ordre, prosperitat i fortalesa nacional, van acabar dessagnant Europa (Hitler, Mussolini, Calvo Sotelo, Franco, Dencàs, Salazar).

Ara, a casa nostra, també és òbvia la incapacitat dels governants per a captar les inquietuds dels ciutadans en aquests moments de dificultat. Actuen fent veure que la cosa no va amb ells, fan el mateix discurs de quan tot era prosperitat i semblava que totes ens ponien; fan un discurs autista fent-se ressò de banalitats, futeses i coses que, en aquest moment, no importen un carall a ningú.

Tenim exemples a manta; des de els horts urbans fins a les bosses de plàstic; des de la participació ciutadana fins a un clúster vitivinícola que ningú sap perquè serveix. Aquests aspectes, son bons per plantejar en temps de prosperitat o d’eufòria, però no en uns moments en què les famílies pateixen el drama de l’atur i que la economia necessita suports importants. No es pot governar la ciutat en base a ocurrències.

Però el món va en una altre direcció; les necessitats dels ciutadans estan en un altre àmbit. La situació econòmica és molt preocupant. A Espanya hi ha més de quatre milions d’aturats; i un de cada quatre no cobra subsidi. Vilafranca te un disset per cent d’aturats, i també, un de cada quatre no cobra cap subsidi. El drama ja està servit: uns aferrant-se a la família demanant-los diners, uns altres, els que no tenen família a qui acudir, van a Càritas, i els altres intenten sobreviure assaltant els contenidors de prop dels supermercats per arreplegar el que s’hi llença perquè ha caducat. Aquesta és la realitat. Aquest és el drama.



Mentrestant, aquests onze regidors, (vuit de Convergència, dos de la CUP i un d’Esquerra), driblant-se les necessitats dels vilafranquins, s’han dedicat, uns més que altres, a bloquejar la situació, s’han esforçat en tombar els pressupostos (que podrien donar una mica de sortida a aquestes situacions precàries) i, han fet irrespirable qualsevol aire d’entesa. Aquest joc de despropòsits, seria per riure si es tractés d’un sainet, però la realitat ens demostra amb dades a la mà, que és una tragèdia.

Si un aturat -amb subsidi o no- es dirigeix a qualsevol dels onze i li explica el tràngol que està vivint, li podrà aguantar la mirada sense morir-se de vergonya ? S’atrevirà a dir-li que no s’han pogut ocupar de la situació dels vilafranquins perquè estaven conspirant i, que els pressupostos, no es podien aprovar perquè era imprescindible tombar-los per desgastar el govern, malgrat que sabien que això implicava bloquejar les ajudes a les famílies ?
L’alçada moral es guanya en els moments de dificultat i el crèdit intel•lectual s’aconsegueix buscant i assolint acords impossibles. Algú em pot dir a quin nivell de crèdit situem a la classe política vilafranquina ?. Tinc la impressió de que estem fregant la insolvència.

Davant d’aquests fets, algú s’estranya de la desafecció política dels ciutadans ?. Una mostra la veurem el proper juny amb les eleccions europees on, si algú no hi posa remei, no anirà a votar ni la família dels candidats.

Si continuem per aquest camí, veurem com floreixen a casa nostra partits com la Plataforma per Catalunya que, amb un discurs racista contra els immigrants, pretenen fer forat entre els autòctons en els barris on l’atur és molt més elevat que la mitjana i, d’aquesta manera, incitar actituds xenòfobes en un entorn on, uns i altres, entren en ferotge competència per accedir als recursos dels serveis socials i per accedir al mercat de treball de baixa qualificació.

A la dreta ja li va bé aquesta situació; dividir el vot de classe és el millor escenari per a les seves aspiracions, i per tant, és la millor opció per afavorir els seus interessos.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

venga socialistas a trabajar gandules!

curios ha dit...

Amic Masachs.
La situació econòmica és tant greu que algú se’n ha de preocupar i possiblement quedaràs sorprès quan vegis que els que han d’aplicar les polítiques d’esquerres, són els de dretes.
No es pot anar enganyant al personal amb pressupostos inflats com els que plantegen els socialistes actuals, les despeses no poden superar els ingressos i primer s’ha de saber “quins són o seran els ingressos”.... per això ningú va voler donar suport als manipulats pressupostos municipals de Vilafranca pel 2009.

Tonet

Observatore ha dit...

Curiós, evidentment serà "curiós" veure com ara s'apliquen polítiques d'esquerra per part de la dreta. No m'estranyarà gens ni mica. De la mateixa manera que no m'ha estranyat en absolut veure com un dels decrets d'alcaldia que es va presentar en el darrer ple era una còpia exacta d'un altre que va presentar l'alcalde Esteve i que va ser criticat i votat en contra per la mateixa persona que ara no ha tingut cap vergonya en fer-se'l seu.
Per tant, davant d'aquest desvergonyiment de la dreta, crec que, a partir d'ara, en veurem de tots colors. I ho veurem per la següent raó: a la dreta d'aquest país mai li ha importat governar sinó ostentar el poder. I per arribar al poder és capaç de fer qualsevol cosa, fins i tot assumir com a pròpies polítiques impròpies. Això sí, revestides de tot el populisme i demagògia possibles. Una demagògia que pretén arribar al cor de la població a través de la cartera, sinó com s'entén aquesta dèria del nou equip de govern de fer veure que el cost del seu govern és inferior al de l'anterior equip. Si el que es tracta és de reduir despeses, potser que ressuscitem el model "franquista", allà ningú cobrava res, no ho necessitaven, eren consistoris integrats per la gent benestant del poble, famílies "nobles", propietaris i rics comerciants; el seu negoci era la prevaricació, el nepotisme i "l'enxufisme". Aquest és el model que volem? Doncs aquest és el model de la nostra dreta.

JM Masachs ha dit...

Anem per parts. Enlloc està escrit que els les despeses no han de superar els ingressos. El pressupost és una previsió d’ingressos i una previsió de despeses amb la que es preveu gestionar la ciutat. Precisament en època de crisi, és quan està admès un pressupost deficitari, així com està admès que la ciutat augmenti l’endeutament. Això si, sense passar-se del límit legal. Aquest no és el cas de Vilafranca, on estem molt per sota del que marca la llei en percentatge d’endeutament.
És una obvietat dir que algú se’n haurà d’ocupar de la crisi econòmica. I a qui li toca és qui governa la ciutat. El que dubto és que ho faci des de una òptica d’esquerra, però donem temps al temps i ja ho jutjarem uns i altres.
El que ningú volés donar suport als pressupostos dels socialistes, va fer per altres motius, Tonet, no ens enganyem, que aquí ningú es mama el dit. Convergència perquè no tenia cap interès en fer-ho, no tenia cap interès ni en llegir-se’ls, Esquerra, ja havia fer la opció de la moció de censura, i per tant en cap cas volia donar aire als socialistes, i la CUP, estava guanyant temps per poder decantar la majoria cap a les posicions favorables a la moció. Van votar-hi en contra amb la excusa de que no incorporaven ni el trenta per cent dels motors aquests que diuen que tenen, mentre que, el zero per cent dels motors en el programa de govern de convergència, no van ser cap impediment per canviar l’alcalde.
Podem disfressar els fets de la forma que vulguem, però reitero que aquí ningú es mama el dit

Marc C. ha dit...

Els hi hauria de caure la cara de vergonya a aquests partits que han fer la moció de censura. Quina llàstima que no hi hagi eleccions aviat per tornar-los a posar al seu lloc a aquestra colla de pirates

Josep ha dit...

En l'article i en els comentaris s'obvien dos fets molt importants:
- Que la crisi econòmica actual té responsables polítics.En el cas de Vilafranca, els que portaven 30 anys governant.I aquest és un fet que no es pot obviar, ni per les dretes ni per les esquerres.
- Les crítiques que se li fan al Tonet sobre els pressupotos municipals obvien una qüestió molt important: que entre els ingressos previstos pel PSOE hi havia un apartat important basat en l'especulació urbanística (també anomenat "possibles" vendes de terreny col·lectiu en mans privades). Tot un exemple de polítiques d'esquerres, eh????

Finalment, una darrere qüestió referent a l'article del Masachs quan afirma: "Si un aturat -amb subsidi o no- es dirigeix a qualsevol dels onze i li explica el tràngol que està vivint, li podrà aguantar la mirada sense morir-se de vergonya ?"
I al PSOE no té vergonya quan recoloca als seus militants (no cal citar noms) a l'administració amb sous molt per sobre de la mitjana? I el PSOE no té vergonya quan ha estat negant reiteradament la crisi? I el PSOE no té vergonya per haver afavorit l'especulació immobiliària?

Jordi ha dit...

Per ser historiador trobo que rellisques massa en els fets històrics. Mussolini va fer-se amb el poder als anys vint (abans de la Gran Depressió), Calvo Sotelo també és un personatge rellevant abans del ’29. Franco no va crear un partit polític com a resposta a la crisi, es va alçar militarment contra el legítim govern de la República per causes bàsicament internes. Per cert, vols dir que la Guerra Civil espanyola va ser "conseqüència de la incapacitat" del govern de la República "per captar la verdaderes necessitats que reclamaven els ciutadans"? Jo em pensava que era més aviat una conseqüència del alzamiento nacional del 18 de Juliol…

Pel que fa a la teva capacitat d’anàlisi com a historiador no veig cap tipus de similitud entre els esdeveniments polítics del període d’entregurres en els països on es va imposar el feixisme i la Vilafranca actual. A no ser que en Regull et recordi a en Mussolini o a algun altre feixista d’aquells temps; si et refereixes a això trobo que ho hauries de reflexionar una mica.

Salut,
J