AIXÒ ÉS UN ALCALDE?

Trenta anys i dies després de les primeres eleccions democràtiques ençà de la dictadura, CiU de Vilafranca obté, sortejant les urnes, el seu primer alcalde democràticament elegit.

El ple que ha elegit el nou alcalde ha demostrat a bastament la degradació en les relacions personals entre els diferents partits; degradació del que n’és responsable únic el PSC. Els caldrà una bona purga per ensortir-se’n d’aquesta.

La baralles familiars en sortir de l’alcova no tenen cap gràcia (a dintre tampoc!). Un servidor que té una llarga i espessa memòria en aquests afers pot afirmar que aquests tipus de discussions només serveixen per definir a cops de daga, la posició de cada u, i mai, o casi mai per resoldre el problema. L’intent, per tant, el passat dilluns de convertir aquest esbronc, en el que hi han participat d’una manera o altra tots els assistents al ple, en arguments polítics, va fracassar estrepitosament. Quants ciutadans varen veure clarament la utilitat de la moció de censura? Sort de la intervenció del regidor de PP que va ser l’únic que va donar el to. Va ser ell qui amb una breu intervenció va posar la gramàtica a tot aquell aldarull d’arguments: va criticar al PSC per les seves mancances en la gestió i en fer pactes amb altres forces polítiques i tot seguit va dir que donada la composició del consistori, i la diferència de criteris, era impossible gestionar l’ajuntament. Com es poden aprovar els pressupostos, doncs? Sense la CUP vostès –CiU- són un “ninot”.

Només va faltar que la mesa d’edat, presidida per un regidor de CiU que estrenava ulleres noves, no se l’entengués ni en castellà, que el va triturar de mala manera i martiritzà el català fins l’agramaticalitat. Sort que va afinar en donar la paraula als portaveus de cada grup. És indignant que a aquestes alçades un regidor de la força més nacionalista de les que es fan i... tingui a les seves files un ciutadà que no sap enraonar en cap llengua, l'oficial i la cooficial.


Pel que fa a l’alcalde més breu que ha tingut la vila en el que va d’aquest segle i part de l’anterior, va sorprendre al personal amb un discurs d’esquerres ben plantejat, ben escrit i millor llegit: se’l va sentir segur i convincent i sense donar canya ni tralla va començar, ara sí, a retratar al que en minuts seria el nou alcalde. Però tampoc va explicar el qué, el cuanto y el sinembargo.

La confiança que durant 30 anys ha donat la ciutadania al PSC bé valia entretenir-s’hi més temps i sobretot defensar el més preuat: el PSC ha tingut sempre molt clara la idea de Vila emmarcada en la comarca d'ídem.

El retrat del candidat i de la lamentable situació en què ha arribat l’ajuntament del meu poble, la varen continuar fent, sobretot, els d’Iniciativa per Catalunya.

Perquè en aquesta comèdia els dos principals actors van ser els partits Candidatura d’ Unitat Popular i Convergència i Unió. A banda de que ambdós partits comparteixen dues de les tres lletres que conformem les seves sigles, els CUP(eros) van donar una magistral lliçó del que és la nova esquerra. La CUP trenca, o vol trencar, l’esquema ideològic dreta- esquerra, substituint-lo per un esquema – a veure si el sabre escriure- on ells són l’esquerra i la dreta desapareix en una nebulosa on prima el concepte “nacional”. La dreta no existeix, perquè és “nacional” i per tant ja no és de dretes, és nacional; ho entenen bé? Vaja que la CUP d’Albacete, d’existir (no ho sé) preferiria pactar amb el PP que amb el PSOE, però com que el PP també és “nacional”, tampoc és de dretes. És a dir, ells, la CUP són l’agulla de la balança ideològica.

De totes formes l’argument més contundent sobre la CUP el va donar l’exalcalde en dir que on té regidors la CUP, ha acabat donant el poder a CiU i el demés són trons, escoltin.

Ara bé, com s’entén Vilafranca del Penedès tots aquests anys sense la col·laboració, és a dir el vot, de CiU en la immensa majoria de votacions cabdals per a la Vila ? com? CiU no s’atreveix ni a defensar el que ha votat, junt amb els socialistes en benefici de tots els ciutadans de la Vila.

I el que ja és alcalde de la Vila arrenca el seu argumentari, per escalfar la cadira d’alcalde i anar a la cua de la processó del dia 30, dient que ha arribat la democràcia a l’ajuntament de Vilafranca perquè ha canviat el partit que mana. Una afirmació d’aquest estil vol dir, ras i curt, que tenim un alcalde, perquè també – per imperatiu legal- és el meu alcalde, d’una ignorància de dret i de fet (ell que és advocat) només comparable a la d’un pàrvul primerenc.

Però a més que aquest argument no el voldrien ni al museu de les andròmines dels PP.CC, va voler aparèixer davant els vilafranquins com l’home de la pau, el polític institucional i apaivagador d’ensurts i disputes. Escolta’m, maco, no ets responsable de tot el que ha passat fins ara a l’ajuntament? Dóna’m 3 o 4 arguments de pes per justificar aquest ple. A mi desprès del ple no em va quedar clar el perquè de tot plegat, però no per part de CiU, sinó per part de tots els polítics presents que, insisteixo, sort del representant del PP i del d’IC.

I què hi tenia a veure la vegueria, Sr. Alcalde, en tot això? Estem parlant d’una nova legislació en l’àmbit administratiu, de divisió territorial!. Tots aquests que veuen en la vegueria, que com en tota celebració litúrgica han d’alçar al cel la seva pancarta, la salvació de la vila i comarca, demostren una debilitat argumental i una ignorància sense parió. A veure si ens aclarim: la vegueria no resoldrà res per se (com la legislació contra la violència de gènere no ha fet baixar el nombre de dones assassinades), la “personalitat” urbanística i per tant social i econòmica de Vilafranca del Penedès, fins ara, ens ha permès no el no ser englotits per la metròpoli, sinó conviure amb ella, ja fent-li costat, o oposant-nos a les seves pretensions, i l’argument serveix també per la relació de Vilafranca i la seva comarca. Em va fer molta gràcia la seva assistència a un congrés urbanístic a Logroño i encara més quan va explicar que tant bon punt li va ensenyar el “mapa de Vilafranca” la ponent del congrés, amb una resposta de manual, li va dir: “...teniu moltes oportunitats”, Sr. Alcalde, tenim moltes oportunitats... nosaltres sols?

La seva arrancada és la del pitjor alcalde de la democràcia i del que va de segle XXI. I li dic amb el següent argument: no es va preparar el discurs, perquè no tenia arguments, i per això només li va sortir la següent argumentació: “El tema del tema, és el tema...”.

Enric Tomàs Guix