dimecres, 18 de març de 2009

Ple municipal de capvespre

Els resultats electorals de les eleccions municipals de 2007 varen convertir les senyorials cadires del saló de sessions de l’Ajuntament de Vilafranca en balancins, artefacte que és inestable per definició. Només un grapat de vots de diferència entre PSC i CiU no expliquen prou l'enrenou que és viu portes endins de l’ajuntament, perquè a peu de carrer amb o sense la crisi aquest rebombori ni es nota ni s’ha notat. Prova que aquesta inestabilitat és entre els polítics és que ahir un dels regidors, que no està al govern explicava a la concurrència que “jo mai havia parlat tant pel mòbil com divendres passat” (dia 13-03-09 per al lector).

Però els resultats de les darreres municipals explicaven moltes coses i la més i important era que el ple de renuncia celebrat ahir dia 16 de març no estava escrit: el model de gestió del PSC no està esgotat, el que està esgotat són les idees que hi han al darrera. He parlat amb el Marcel Esteve un parell de vegades, la primera d’elles poc abans de l’inici de la companya electoral, i la meva percepció es que coneixia amb profunditat tant l’administració municipal com els problemes de la Vila, i el que és més important, la història d’aquests problemes. La segona, després de les eleccions. I, en la conversa va sortir un detall que em va fer esfereir i a ell potser el va aclaparar: Durant la campanya electoral, parlant amb la gent del carrer va detectar, per les converses amb els veïns, que el primer, el segon i també el tercer problema que veien més proper els vilafranquins, en plena follia del diner fàcil i feina “a cor que vols”, era la immigració.



Que ha passat doncs? Al meu parer els resultats electorals varen dir clarament que la ideologia, el gruix ideològic, del PSC estava ven difús i desdibuixat. Pocs dies abans de les eleccions generals, ens varen convidar a donar una volta per la Vila per visitar les noves realitzacions: el bloc de pisos assistits; les obres de cobriment de les vies de l’ AVE, ja casi acabades; la nova escola i centre de recursos pedagògics a La Girada, etc. Els dos regidors socialismes que ens acompanyaven, tant l’espiquer com l’altre, ni una vegada, escoltin, ni una vegada varen dir que totes aquestes realitzacions, al seu darrera, hi havia una certa manera de veure la Vila i sobretot, la necessitat dels ciutadans en aquesta cas de Vilafranca. Menys encara varen dir que eren fruit d’una visió d’esquerres, o socialdemòcrata. Ni una vegada. Això sí, no és van cansar de dir que tot allò eren “pels ciutadans, per les persones”, tot!. La pregunta és òbvia: si no eren pels ciutadans, per les persones, per qui eren?.

El tro final del tour va ser la visita al nou equipament cultural “L’Auditori” en el que ens esperava el notari-regidor de cultura que ara no li recordo el nom, però si l’article –innoble i groller- que li va dedicar al PSC ara fa 15 dies publicat al col•lega “El 3 de vuit”. Com saben vostès aquest regidor va dimitir i com si és tractes d’un document elaborat pel Centro Nacional de Inteligéncia (CNI, el serveis secrets del nostre país) la carta de dimissió roman en el més pur secret.

Però tornem als fets, als fets importants. Els resultats de les municipals, no eren una amenaça, ho han esdevingut, perquè el PSC no tenia les idees clares. Certs espectacles en sengles plens municipals així ho mostren. En més d’un d’ells, alguns dels participants haurien d’haver sortit amb companyia -de gorra de plat- a costat i costat. Amb les idees clares i, sobretot amb molta més cultura política, això hagués estat un altra cosa: com és que el meu ajuntament no m’ha fet arribar clarament que aquests polítics intrèpids de la CUP que la seva pretensió només és canviar de “ninot” ara que estem a les portes de les Falles, per continuar tirant pilotes de paper o cartró ara que –el ninot, és clar- serà CiU, perquè? Perquè l’esquerra s’ha de deixar prendre el pel per un parell de marrecs que volen que els disculpem perquè ells, no actuen de la mateixa manera que l’Herri Batasuna abans de ser il•legalitzats, perquè?.

Marcel Esteva és el final d’una manera de fer que va iniciar l’exalcalde Joan Aguado que ahir, em sembla, que no hi era al ple.

Enric Tomàs Guix

1 comentaris:

Anònim ha dit...

Hi ha relacions entre formacions polítiques difícils d'entendre.

http://www.youtube.com/watch?v=O3-w3f2W-Ts&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=qdWuJsLN2z0