Qui fa les polítiques socials?

Fa mesos que els mitjans de comunicació locals i comarcals es fan ressò de la moció de censura anunciada en vàries ocasions, i amb diversos terminis, per CiU. Uns terminis, però, que s’han vist ajornats reiteradament per manca de complicitats dels altres partits.

En els darrers dies aquesta amenaça ha tornat a tenir una nova data de caducitat, primers de març. Segons el senyor Regull, tot està a punt i la coincidència de programa amb els partits que li han de donar suport és màxima. Només cal esperar que l’esquerra independentista vilfranquina li doni el seu vist-i-plau.

Des del punt de vista del càlcul matemàtic, els resultats de les aritmètiques parlamentàries o consistorials, tant se val, segueixen i contemplen les elementals propietats de la summa: la commutativa, l’associativa, l’element neutre i la distributiva. Ni l’ordre dels sumands ni les operacions internes d’aquests alteren el resultats.

Des del punt de vista de la resolució de problemes, però, l’essència de les quantitats és definitiva. I, a la política, les operacions matemàtiques s’apliquen per resoldre problemes, per tant, caldria tenir present quina és la qualitat dels sumands que intervenen en una mateixa operació.

Totes les formacions polítiques disposen d’una ideologia que sustenta la seva praxi; sense ideologia aquesta no tindria cap altra sentit que el de l’oportunisme o la satisfacció del “manar per manar”.



No només és bo, sinó eminentment necessari que el ciutadà tingui ben clar quin és el criteri polític de la formació a la qual li dona el seu vot. Crec que no m’equivoco si dic que tota la ciutadania de Vilafranca sap perfectament què i qui hi ha darrera de cada formació amb representació al consistori.

La moció de censura, pel que ha anunciat el portaveu de la “centredretana” CiU, té el recolzament d’una formació “esquerrana” (ERC) i espera la decisió final de “l’esquerra independentista” (CUP). Personalment, em costa molt creure que tres formacions tant allunyades ideològicament puguin haver arribat a pactar un únic programa. També és cert, però, que no tinc cap motiu per dubtar de la paraula de ningú i molt menys quan no tinc proves del contrari.

No obstant, la ciutadania, els votants, aquells que amb el seu vot atorguen i distribueixen les responsabilitats polítiques, identifica perfectament com s’utilitza el vot dipositat. I, en aquest moment, el sentit del vot s’ha d’interpretar en el terreny de les polítiques socials, no en el de les identitats. Ara, cal implementar polítiques que resolguin els problemes quotidians de les famílies, l’atur, l’economia, la formació, la seguretat... El ciment identitari queda en un segon terme, ara no ens és útil.

I la bona lògica, el seny ens diu que en aquest moment qui millor pot portar a terme les polítiques necessàries per a la població són les formacions que tradicionalment han estat i són sensibles a la problemàtica de la gent. Ara, més que mai, a Vilafranca s’escau un govern on estiguin representades totes les formacions de l’anomenada “esquerra plural”.

Ramon Zaballa Serra