dimarts, 24 de febrer de 2009

Qui fa les polítiques socials?

Fa mesos que els mitjans de comunicació locals i comarcals es fan ressò de la moció de censura anunciada en vàries ocasions, i amb diversos terminis, per CiU. Uns terminis, però, que s’han vist ajornats reiteradament per manca de complicitats dels altres partits.

En els darrers dies aquesta amenaça ha tornat a tenir una nova data de caducitat, primers de març. Segons el senyor Regull, tot està a punt i la coincidència de programa amb els partits que li han de donar suport és màxima. Només cal esperar que l’esquerra independentista vilfranquina li doni el seu vist-i-plau.

Des del punt de vista del càlcul matemàtic, els resultats de les aritmètiques parlamentàries o consistorials, tant se val, segueixen i contemplen les elementals propietats de la summa: la commutativa, l’associativa, l’element neutre i la distributiva. Ni l’ordre dels sumands ni les operacions internes d’aquests alteren el resultats.

Des del punt de vista de la resolució de problemes, però, l’essència de les quantitats és definitiva. I, a la política, les operacions matemàtiques s’apliquen per resoldre problemes, per tant, caldria tenir present quina és la qualitat dels sumands que intervenen en una mateixa operació.

Totes les formacions polítiques disposen d’una ideologia que sustenta la seva praxi; sense ideologia aquesta no tindria cap altra sentit que el de l’oportunisme o la satisfacció del “manar per manar”.



No només és bo, sinó eminentment necessari que el ciutadà tingui ben clar quin és el criteri polític de la formació a la qual li dona el seu vot. Crec que no m’equivoco si dic que tota la ciutadania de Vilafranca sap perfectament què i qui hi ha darrera de cada formació amb representació al consistori.

La moció de censura, pel que ha anunciat el portaveu de la “centredretana” CiU, té el recolzament d’una formació “esquerrana” (ERC) i espera la decisió final de “l’esquerra independentista” (CUP). Personalment, em costa molt creure que tres formacions tant allunyades ideològicament puguin haver arribat a pactar un únic programa. També és cert, però, que no tinc cap motiu per dubtar de la paraula de ningú i molt menys quan no tinc proves del contrari.

No obstant, la ciutadania, els votants, aquells que amb el seu vot atorguen i distribueixen les responsabilitats polítiques, identifica perfectament com s’utilitza el vot dipositat. I, en aquest moment, el sentit del vot s’ha d’interpretar en el terreny de les polítiques socials, no en el de les identitats. Ara, cal implementar polítiques que resolguin els problemes quotidians de les famílies, l’atur, l’economia, la formació, la seguretat... El ciment identitari queda en un segon terme, ara no ens és útil.

I la bona lògica, el seny ens diu que en aquest moment qui millor pot portar a terme les polítiques necessàries per a la població són les formacions que tradicionalment han estat i són sensibles a la problemàtica de la gent. Ara, més que mai, a Vilafranca s’escau un govern on estiguin representades totes les formacions de l’anomenada “esquerra plural”.

Ramon Zaballa Serra

7 comentaris:

Xavista ha dit...

Hola
Vosaltres sou l'esquerra plural? Que vol dir esquerra plural? Ara voleu estimar la CUP?
Ja fa temps que deixo d'escoltar aquests cants de sirenes, el moviment es demostra caminant.

Anònim ha dit...

Hola Xavista,
L'esquerra plural, com diu el seu propi nom, no és una formació política sinó el conjunt de les formacions polítiques que s'inspiren ideològicament en els principis del progrés social. Per tant, "nosaltres" no som l'esquerra plural, sinó una part d'aquesta esquerra.
Per altra banda, la nostra capacitat d'estima és enorme, com enorme és la nostra actitud de servei a la ciutadania. I, si ens deixen, ho continuarem demostrant amb les nostres propostes.
T'animo, doncs, a que deixis d'escoltar aquesta música caduca que dius que escoltes, i que t'apuntis a treballar per la societat seriosament. Seràs rebut amb els braços oberts.

Salut,
Ramon

Mia ha dit...

Amb la situació actual, amb la metàstasi política de l'Ajuntament de Vilafranca, més que la esquerra plural, es una esquerda plural. Cadascú pel seu cantó i la dreta fregant-se mans tot esperant que la fruita de la divisió caigui de madura.

Xavista ha dit...

Hola Ramon
No se si amb el vostre bagatge em convenç el vostre projecte d'esquerra plural i no se si a més té molt a veure amb el nostre projecte d'esquerra -potser esquerra singular?-.
La vostra capacitat d'estima augmenta proporcionalment a la necessitat que teniu dels nostres vots, així que ara no vingueu amb boniques paraules d'amor.
La lletra de la música que tu dius caduca es vostra, així que potser que canvieu vosaltres el ritme.
Comparteixo amb Mia que la millor expressió per a identificar-vos és esquerda plural, que és el que provoqueu allà on aneu, esquerdes

Mia ha dit...

No, Xavista, no. Les esquerdes les provoquem tots (vosaltres també) quan adoptem (adopteu) posicions maximalistes. Es cert que les esquerdes, uns les fan mes grans que altres, (perquè tenen el desgast del govern), però no dubtis que les provoquem tots. No hi ha ningú lliure de pecat.
Entre la dreta i l’esquerra, hi ha una diferència molt important, molt significativa: les dretes tenen clar el seu objectiu i saben que s’han de posar d’acord entre elles, perquè hi tenen molt a guanyar, mentre que les esquerres ho discutim tot; i de cada posició, en fem un castell que moltes vegades es presenta com inconquerible. Per la dreta, ara, només sou aliats circumstancials, amb ells, no formeu part d’una aliança d’interessos socials ni polítics ni econòmics; per tant l’apropament que escenifiqueu, és pura estratègia.
Però ja sou grans i sabeu que què heu de fer (o almenys així ho espero) i per tant no us haig de donar cap lliçó de res. Preneu les vostres decisions amb tota llibertat i assumiu-ne les conseqüències.
Lluis Companys, ja ho va dir: “les esquerres només anem unides quan estem a la presó”. Qui estigui capacitat per comprendre el missatge, ja el captarà, ja sabrà diferenciar entre l’objectiu i l’estratègia. (;-)

Anònim ha dit...

Doncs per abandonar això que l'autor en diu "ciments identitaris" ens quedem sense finançament, amb agressions constants a la llengua i a les competències autonòmiques...
Potser és hora de plantejar no polítiques socials, sinó trasnformadores!

Mia ha dit...

Anònim, això de polítiques transformadores es menja amb cullera o forquilla? pots precisar-ho una mica si us plau?
Sincerament no veig que embolicant-me amb la bandera (catalana, es clar) jo tingui un plat a taula o em pugui guanyar el pa amb dignitat.