dijous, 26 de febrer del 2009

Perquè no es parla de la crisi?

Davant de greu situació econòmica que patim al nostre país, amb molta perplexitat veig com la majoria dels partits amb representació a l’ajuntament de Vilafranca, no mouen fitxa, i no es dignen fer ni un comentari, ni una proposta, ni un plantejament. Ni un.

Constato que, en comptes de posar per davant el progrés econòmic i social dels vilafranquins, es dediquen a reunir-se i conspirar per mirar de capgirar el govern, com si l’important fos el manar i el secundari fos el què s’ha de fer i el com ho ham de fer. Per això tenen temps i idees; per fer funcionar la ciutat no.
Ells sabran el què es porten entre mans, però em temo que seran víctimes de la seva pròpia estratègia: organitzant tronades i castells de foc amb temes secundaris, l’únic que fan és allunyar el debat polític de la realitat, com si el problema no anés amb ells, com si estiguessin en una bombolla, i els ciutadans de Vilafranca i del Penedès, veuen amb desolació que hi ha una manca de retorn de les expectatives que han dipositat en ells. Davant de l’allunyament dels representats polítics dels problemes que els afecten, de ben segur que la ciutadania els ho farà pagar amb el corresponent interès de demora.

Pensant en el perquè de tot plegat, en el moment i en la situació en què ens trobem, tinc la percepció de que no hi ha mes cera que la que crema. Tinc la sensació de què alguns partits amaguen el cap sota l’ala, no perquè creguin que és el que cal fer, sinó per manca de discurs, perquè ni tenen cap resposta als reptes que planteja l’actual situació socioeconòmica, ni tenen idea del què es pot fer per posar-hi remei des de la política. Fins ara, Convergència i el Partit Popular no han fet cap proposta raonable, mes enllà de demanar baixar les taxes, sense dir-nos com gestionarien els serveis amb menys ingressos, sense dir-nos com pensa eixugar el dèficit que aquest posicionament genera.

Esquerra, manté un discurs que no el deixa sortir del bucle on s’ha instal•lat. Tot son excuses de mal pagador i pretextos per no abandonar l’escenari de la moció de censura. Repeteixen el mateix argumentari de forma sistemàtica com si es tractés de recitar un mantra hindú, una lletania gregoriana o, aprendre l’àrab a una madrassa memoritzant l’Alcorà. Han eliminat el discurs polític i s’han instal•lat en el paper de “cheerleaders” del Regull.

La Cup, està atrapada amb el dilema de Hamlet, amb el “to be or not to be”, que al mateix temps és la base de la seva manera de ser. El seu discurs polític es semblant al debat metafísic del “Vivir sin vivir en mi” de Santa Teresa de Jesús. La utopia portada al terreny polític i amb “pretensions” de fer-la realitat. La Cup, Dins de la seva radicalitat i, malgrat pensar que sovint no toquen de peus a terra, em cauen simpàtics; és una opció política que presenta propostes alternatives i que fa plantejaments que sacsegen l’immobilisme vilafranquí. Es bo i necessari que hi hagi un grup així. Malgrat ens facin patir. I molt.

Iniciativa cal que es plantegi quin model vol de ciutat més enllà de fer seguidisme de propostes metropolitanes supermegapijoguais com la del bicing o la minideixalleria a cinc-cents mil euros de cost. No es tracta de ser ocurrents sinó de ser pràctics. Ara no es tracta de parir escenaris innovadors que no hi ha déu que entengui sinó de fer possible que moltes famílies de Vilafranca puguin posar un plat a taula; de generar expectatives i donar esperança als expulsats del sistema. Iniciativa s’hauria de sentir còmode en aquest context. Perquè no hi treballa? No ho entenc!!!



L’equip de govern, ha d’entendre que aquesta situació s’ha de plantejar de forma diferent a com s’ha portat fins ara. Si els altres partits no estan per la labor i volen continuar alimentant la espiral de crispació, és el seu problema. El PSC s’ha de plantar. El que reclama la societat de Vilafranca és iniciativa, resolució i resultats en favor de la ciutadania. El PSC ha de treballar únicament per liderar la societat sense perdre més temps en batalles supèrflues i ridícules entre partits. Ha de posar-se al costat dels que pateixen i retornar-los-hi la esperança, posicionant a Vilafranca en un punt que li permeti ser de les primeres ciutats en notar la reactivació. No ha de caure més en les tàctiques dels “mindundis” polítics que volen derivar el debat polític cap a aspectes allunyats de les necessitats dels ciutadans.
El PSC ha de liderar un projecte polític de partit, que va més enllà de les persones que actualment estan a l’equip de govern. Fa massa temps que s’han deixat de banda les idees per primar la gestió, i l’Ajuntament, que no és una gestoria, sinó que és la reunió del teixit social; no s’ha de conformar en el paper de ser un simple tramitador de permisos i concessions, sinó que fonamentalment, ha de governar els interessos i les esperances d’aquest grup humà constituït en ciutadania. El PSC te un projecte polític del qual els regidors n’han de ser els executors; la connexió entre uns i altres ha de ser directe i en cap cas s’han de dissociar perquè de la mateixa manera que el cap no es pot separar del cos, en política les idees no es poden diferenciar dels actes.

Tots els partits han de tenir present que, la cordura i el seny, a la llarga, sempre ha d’imperar per damunt del caos i el guerracivilisme. Quan es torni a cridar a la població a les urnes per expressar les seves preferències, els ciutadans, que son savis i saben el que volen, castigaran o premiaran a cada partit en funció de la coherència i del retorn de les expectatives que en el seu moment els hi havien dipositat; votaran en funció de les actituds que han mantingut durant aquests anys crítics en què els necessitaven al seu costat i, s’han dedicat a proclamar independències de països remots, a saltar balcons o a disparar contra tot el que es belluga. Cal que tots hi reflexionin.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

En tot aquest temps no he sentit que Esquerra hagi fet cap proposta. Ni bona ni dolenta. Potser que s'ho facin mirar, perquè si només hi son per fer bonic, potser seria millor posar-hi un gerro amb flors, que sempre serà més guai que el Quelart.

Toni Peñafiel Hervás ha dit...

Benvolgut senyor Masachs, permeti'm fer alguns matisos a la seva opinió en la part on parla d'ICV, ja que és la part que conec personalment i de la qual me'n faig co-responsable.

El Pressupost 2008 va incloure, a petició d'ICV-EUiA, propostes com la residència d'avis a l'antiga estació enològica, els pisos tutelats de lloguer per a gent gran o l'ampliació de personal i recursos del departament de Serveis Socials que va permetre reduïr el temps d'espera per a l'actuació d'aquest.

http://www.iniciativa.cat/vilafranca/documents/714

Així mateix, vam presentar les nostres propostes per a l'aplicació del Fons Estatal d'Inversió presentat com a pla de xoc contra la crisi en la construcció.

http://www.iniciativa.cat/vilafranca/articles/4548

També vam presentar públicament les nostres propostes per al Pressupost 2009, on presentàvem propostes per atemperar la crisi, i ens fem co-responsables de la proposta final que havia d'anar al Ple de gener (tot i no ser específicament la nostra), fins al punt que demanem a l'equip de Govern que la presenti per a que tots els grups municipals puguin posicionar-se i explicar-ne els motius.

http://www.iniciativa.cat/vilafranca/articles/4549

Per últim, les "propostes metropolitanes supermegapijoguais" del bicing, de les bosses de plàstic i de la mini-deixalleria (que, per cert, no representa ni una cinquena part del pressupost que vostè indicava), és la traslació a nivell local de la nova economia verda (http://en.wikipedia.org/wiki/Green_New_Deal) que s'està configurant a nivell internacional com una de les estratègies més populars de recuperació econòmica, amb defensors tan poc sospitosos de simpaties amb ICV com Barack Obama o Gordon Brown.

I, pel que fa a la responsabilitat sobre la suposada crispació de la política vilafranquina, diversos comunicats que hem fet des d'ICV Vilafranca (adjunto el darrer):

http://www.iniciativa.cat/vilafranca/news/14404

I tot això, sent el sisè partit més votat i amb 1 regidoria de 21. Crec que és important deixar clar la quota de responsabilitat de cadascú, en funció de la tasca feta i de la seva capacitat d'influència.

Anònim ha dit...

Toni, celebro que esteu per la labor, que no us distregueu del que realment importa. No dubto que feu propostes socialment avançades, però discrepo en l'accent ecologista. No perquè hi estigui en contra sino perque son propostes cares, propostes que ara (es el meu parer) no toquen. El mateix Obama ha definit la situació com "hi ha moments que pots redecorar casa teva, però ara toca repassar els fonaments perquè l'edifici aguanti" fent referència a que mes endavant ja podrem dedicar-nos a pulir defectes de la societat, però ara, el que calen son reformes estructurals i ajuda social perquè ningú quedi despenjat.