Vegueria Penedès: una aposta per la democràcia

“Mai s’havien unit tants interessos dispersos a favor d’una alternativa en defensa del territori penedesenc”

Després de quatre anys de mobilitzacions a favor del reconeixement de la vegueria del Penedès en la futura divisió administrativa de Catalunya, cal resituar el debat per tal de no perdre’s en qüestions col•laterals i anecdòtiques. El primer pas és reconèixer que la tasca desenvolupada per la Plataforma pro Vegueria Penedès ha permès de posar en el primer pla del debat comarcal i nacional aquesta qüestió en el marc de la reorganització territorial de Catalunya. El resultat de tot plegat han estat els pronunciaments favorables a la vegueria Penedès de 62 Ajuntaments que representen el 89% de la població; dels consells comarcals de l’Anoia, Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf; de dotze associacions empresarials que representen 4.500 empreses; de 119 entitats associatives que representen prop de 8.000 persones; i d’11.750 ciutadans. Mai s’havien unit tants interessos dispersos a favor d’una alternativa en defensa del territori penedesenc.
El segon pas és entendre les estratègies desenvolupades pels opositors a la vegueria Penedès per tal de neutralitzar-la: intentar desvirtuar el debat, tot derivant-lo cap a qüestions marginals; intentar de refredar el clima pro-vegueria Penedès, donant per fetes coses que s’han de decidir; jugar amb el temps i anar allargant tot el que han pogut les decisions importants, esperant que la mobilització social es refredés. Però l’estratègia de més calat ha estat aquella que ha pretès de portar el debat sobre l’organització territorial de forma quasi exclusiva a la “política institucional”, a la dinàmica dels partits, a l’entramat tècnic i burocràtic de l’administració, manllevant-lo de la societat civil que fins ara ha estat la veritable protagonista.





El tercer pas és reconèixer que, malgrat tot, s’han donat passos legals importants, com ara l’aprovació de l’Àmbit funcional de Planificació Territorial del Penedès per part del Parlament de Catalunya, tant el juny de 2006, com el desembre de 2007. Tot i que ara s’intenti d’aigualir aquesta important conquesta. Esperem que la mobilització social, amb la col•laboració de la gent del territori, dels diversos partits polítics, pressioni als seus dirigents perquè això no sigui així, especialment en aquells partits que sempre han defensat la Vegueria Penedès i que sumen la majoria parlamentària suficient per aconseguir-ho.
El quart pas és reemprendre el debat públic sobre la repercussió que tindria sobre el territori i la seva gent la vegueria Penedès en el marc de la futura organització territorial de Catalunya, tot aportant raons i arguments, més enllà de les dinàmiques de bons i dolents, i obrint-lo al conjunt de la societat a través de les seves organitzacions i associacions. Cal que el debat sobre la vegueria Penedès torni a ser una qüestió de la societat, dels penedesencs. A més, cal que les propostes que han sorgit de la reflexió col•lectiva i que poden interessar més enllà del Penedès arribin al conjunt de ciutadans de Catalunya, com ara l’aposta per l’elecció directe del Consell de la Vegueria per tal de reforçar el seu caràcter democràtic, és a dir participatiu i representatiu.
El cinquè pas és recordar que, en definitiva, estem parlant de democràcia, perquè la principal força de la Vegueria Penedès és el suport massiu que té en el territori, tal i com he destacat a l’inici de l’article. I ara el que necessitem no són polítics que decideixin per la majoria, sinó polítics que respectin la majoria. L’època del despotisme il•lustrat ja ha passat, ara estem a l’època de la democràcia. Parafrasejant al President Companys l’octubre de 1934, podríem dir que arriben els moments decisius, i en aquest moments: “cadascú al seu lloc, i el Penedès i Catalunya al cor de tots.”

Ramon Arnabat