Què necessita el Penedès? Infraestructures i transport públic

El Penedès és més que una identitat. És un territori i és la gent que viu en ell i és el conjunt d’ambdues coses el que la determina, aquesta identitat. I són les relacions entre les persones, allò que conforma determinades estructures socials, l'economia, la cultura, etc., les que formen un entramat que fa que la gent que viu en un determinat territori considerin que tenen uns trets en comú, que el fan distintiu. La Vegueria del Penedès no es convertirà d'un projecte a una realitat només pel fet que omplim els nostres municipis de pancartes en favor de la demanda d’aquesta unitat administrativa reclamada llargament. El cert és que tenim un element clau que és el sector vitivinícola que durant segles ha contribuït a mantenir aquesta consciència de pertànyer a una mateix territori. Ara mateix, la DO Penedès coincideix gairebé amb el que hauria d’esdevenir la Vegueria. Però amb això no és suficient, calen moltes altres coses.
Entre aquestes coses, crec que un dels temes fonamentals és tot allò que té a veure amb la mobilitat de les persones i de les mercaderies. Aquests darrers mesos estic ultimant un treball sobre la repercussió del ferrocarril a Vilanova i la Geltrú i una de les conclusions que n’he extret és que les infraestructures de mobilitat van deteterminar l’estructuració del territori penedesenc. Concretament, la lluita dels ajuntaments de Vilanova i de Vilafranca per tenir una carretera en condicions per tal de poder exportar l’aiguardent produït a l'interior del Penedès des del port de Vilanova -primer- i perquè els comerciants i industrials de la capital del Garraf poguessin transportar més fàcilment els seus productes quan es va inagurar el ferrocarril de Vilafranca (1865) -després- van contribuir a estructurar el territori penedesenc. De la mateixa manera, la competència -legítima- entre Vilafranca i Vilanova per les línies de ferrocarril que havien de connectar Barcelona amb Tarragona i la construcció de les dues línies actualment existents van contribuir a distanciar la gent del Garraf de la de l'interior. Tanmateix, la voluntat d'unir Vilanova i la Geltrú i Sitges amb Vilafranca del Penedès mitjançant una línia ferroviària ve de lluny i s'ha plantejat en diverses ocasions tant al segle XIX com al XX.
En la societat actual la mobilitat de les persones té tanta importància com la de les mercaderies. Això té implicacions tant en la planificació territorial, com en el medi ambient (emissions de CO2, per exemple) i amb la justícia social (el dret a accedir al lloc de treball). És per això que si volem un Penedès unit hem de disposar d'unes infraestructures i d'un transport públic que circuli per elles que faciliti les relacions entre les diferent ciutats i viles de la nostra regió. D'aquesta manera, em sembla que des del Penedès hem de reclamar que se solucionin alguns problemes greus de mobilitat i no em refereixo a la connexió amb Barcelona i Tarragona, que és un tema prou evident. En aquest sentit, penso que hi ha quatre línies d'actuació que s'han d'impulsar des de les nostres institucions:



1. La millora de la C15 per tal de tenir una bona connexió entre Vilanova, Vilafranca i Igualada, que ha d'anar acompanyada d'una millora sensible del transport públic que circula per aquesta via. No és de rebut que hi hagi tan pocs autobusos entre Vilafranca i Igualada o entre Vilanova i Vilafranca (es dóna la paradoxa que els caps de setmana hi ha més servei nocturn que diürn) per tal d'aminorar l'impacte que una infrastructura com aquesta té en l'ús del vehicle privat.
2. Donar prioritat a la construcció del ferrocarril orbital tant per a persones com per a mercaderies, cosa que ha de contribuir a evitar l'aposta per la pota sud del Quart Cinturó i a millorar les relacions entre Vilafranca i Vilanova. Potser valdria la pena també estudiar la possibilitat plantejada en diverses ocasions des de mitjans del segle XIX de construir un ramal entre Sant Sadurní i Igualada per Torrelavit, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona, Mediona, Capellades, etc.
3. La millora del transport públic en l'eix central del Penedès, tant el ferroviari (establint el "metro del Penedès" a partir de les infraestructures ja existents) com per carretera per tal de facilitar les relacions entre els municipis penedesencs des de Subirats fins a Bonastre.
4. Una aposta decidida pel transport públic intracomarcal en cada una de les quatre comarques que formaran la Vegueria per tal d'afavorir les relacions, estalviar l'ús del transport privat i permetre aquesta paraula tan usada actualment com és la intermodalitat.
Infraestructures i transport públic no són la panacea de la Vegueria però sí que han de conformar-ne l'estructura. Les infraestructures i el transport públic han de ser les artèries que alimentin el Penedès.

Raimon Soler i Becerro
raimon.soler@gmail.com