dimarts, 4 de novembre de 2008

El paper de les Caixes en la situació actual (especialment la nostra)

No fa gaires dies que en el debat del Tribuna Oberta celebrat a Vilafranca vaig preguntar al secretari general de CC.OO. de Catalunya, Joan Coscubiela, si li semblaria bé que en aquests moments en que les entitats financeres no donen crèdits, el Govern de la Generalitat, que és qui té la tutela de les Caixes d’estalvi catalanes, marqués les línies que haurien de seguir aquestes entitats, que no tenen amo, a l’hora de concedir crèdits, de manera que s’obrís una mica l’aixeta. El ponent em va contestar que no era partidari d’utilitzar el butlletí oficial i que era millor que aquestes coses es fessin per convenciment.

Però resulta que en aquestes moments, les coses van molt ràpid, i el President Montilla ja ha convocat als responsables de les Caixes catalanes per aquesta setmana, per tal de veure com està el patí i, suposo, escoltar i donar algunes indicacions. Penso que no té cap sentit que si les Caixes estan sanejades com diuen, restringeixin el crèdit a les empreses i particulars. Puc acceptar que ho facin els bancs que tenen uns accionistes que n’esperen beneficis, sempre que no hagin rebut diners ni avals de l’ Estat. Però no que les Caixes també ajudin a col•lapsar l’economia del país. L’ Estat hauria d’avalar el què calgui, però els diners de tots són per fer servir, i més ara que van escassos. No sé si en aquest moment en Joan Coscubiela, que el vaig veure per TVC molt enfadat amb les empreses que regulen l’ocupació, ara em contestaria el mateix. Però crec que cal un debat clar i ràpid sobre quin paper han de fer les caixes en la situació de crisis econòmica i, especialment de manca de liquiditat que estem patint.



I crec que aquest debat l’haurien de tenir especialment els membres dels òrgans directius de les caixes i, pel que ens toca, de la nostra, la que porta el nom del territori. A l’assemblea general, que per cert es reuneix la propera setmana, hi ha nombrosos representants del món penedesenc, des d’ Ajuntaments, Consell Comarcal, entitats,..., que no sé si s’han plantejat què caldria fer. Recordo que fa uns anys l’ Ajuntament de Vilafranca ens varem proposar unes fites molt simples, però necessàries, normalitzar la participació a les assemblees i demanar augmentar la dotació per l’obra social. Ara és un altre moment i des d’aquí tenim una responsabilitat, especialment la gent que està en el consell d’administració, amb diversos vilatans, un alcalde de la comarca o una representant del Consell Comarcal que ja no està a primera línia de foc. Espero que totes aquetes entitats, especialment les públiques, obrin un debat fructífer sobre el tema que, segur que ben portat, tindria més repercussió sobre les nostres vides que molts altres debats que fem sovint. No cal anar als Estats Units per participar en la “refundació del capitalisme”, també aquí hi podríem dir alguna cosa.