Moció de censura

He escoltat una estona de la entrevista que han emès per Televisió de Vilafranca al Xavier Navarro, regidor de la Cup. Haig de manifestar que m’ha sorprès la claredat d’idees i de discurs que fan servir des de la Cup per argumentar les seves posicions. S’hi pot estar d’acord o no, però s’ha de reconèixer la seva coherència.
Que s’està negociant, comentant, avaluant o sospesant una possible moció de censura a l’Ajuntament de Vilafranca, és una realitat coneguda i difosa abastament pels altaveus mediàtics de la dreta vilatana. Però les formes sempre son importants, i hi ha qui no ho ha entès.
Que tots els partits facin les seves avaluacions i negociacions per establir majories és un fet consubstancial amb el joc democràtic. Totes les majories son legítimes. Estan en el seu dret provar-ho, només faltaria!
El que és d’agrair és que algú (la Cup) els recordi que el canvi pel canvi no porta enlloc; que canviar per quedar-se igual és un mal negoci, perquè canviar inestabilitat per més inestabilitat en comptes de sumar resta. També és d’agrair que demanin en primera instància que els diguin que volen fer amb el poder; que expliquin volen fer quan manin i, mes tard, davant la presentació d’un document secret els responguin públicament que no negocien documents d’amagatotis.
Es paradoxal que els partits impulsors de la possible moció, Esquerra Republicana (dreta republicana) i Convergència, elaborin un document de docents punts i no el facin públic. És inaudit que elaborin un document d’espatlles a la població per cuinar-lo entre ells i en vulguin fer còmplices als que volen que s’apuntin al seu projecte (la Cup). Personalment, penso que aquesta forma de procedir per part d’uns partits que sempre es queixen de l’equip de govern de l’Ajuntament acusant-los de secretisme, de poca transparència, de que els amaguen informació, de que no els hi expliquen tot, té la poca traça de fer públic que té un document secret. Això és un menyspreu als ciutadans als que diuen que volen servir i un comportament inadequat davant de la gent que vol saber què pensen fer i quin model de convivència volen implantar si finalment assoleixen el comandament de la ciutat.
Com a ciutadà, em puc refiar d’algú que em vol governar però no em diu que pensa fer ni com preveu fer-ho?. Encara que no els hagi votat, no tinc dret a saber com es gestionarà la meva llibertat, els meus drets i com se’m exigiran els meus deures?. Aquesta actitud no és una mostra de despotisme? No és una mostra del que ens espera si finalment prospera la moció?.
Si almenys fos creient, podria encomanar-me i dir que Déu ens agafi confessats!, però des de l’agnosticisme estic desvalgut i temeros del que pot venir amb aquesta tropa.