Perill: els trens del Penedès poden causar llagues d' estómac

La gent que aneu sovint amb tren per la línia que travessa el Penedès haureu entès exactament què vol dir el titular d’aquest article i el podríem acabar aquí o, en tot cas, afegir-hi una crida, a no sé què ni a no sé qui, per que d’una vegada es pugui anar per aquesta línia a una velocitat mitja de 50 Km/h. (crec que no és demanar massa) i amb una puntualitat mitja europea, amb retards no superiors a 3 minuts. Però com que no sabem ben bé a qui cal dirigir-se, per que això canviï, potser caldria fer-ho al departament de Salut per que s’ampliï l’hospital amb metges dedicats a l’estómac, ja que la situació actual produeix molt d’estrès als usuaris habituals i, com és sabut, això pot ser causa de tenir llagues a l’estómac.

Per la gent que no agafa habitualment el tren, dir que darrerament els retards i les aturades en determinats llocs del recorregut s’han convertit en tant habituals, que ningú ja no està segur d’arribar a l’hora, amb les explicacions que s’han de donar (si l’altre les vol entendre) i perdent una quantitat de temps molt superior als darrers anys per fer els mateixos trajectes. No sé quina és la solució, però segur que no és la de no fer res. Ara un diputat dels partits del Govern diu que es plantegen trens semidirectes a Barcelona i que per això cal una tercera via en el tram del Baix Llobregat. Aquesta és una solució que fa temps que es reclama, però que no es planifica. Alguna solució pràctica s’haurà de donar a mig termini, però també a curt sinó es vol que els usuaris quedin tocats de l’estómac (i això encara serà més costós per la sanitat pública).



El que si que sembla que fa força gent davant d’aquesta situació és aplicar el mateix que Renfe va fer a la costa quan els retards per les obres de l’AVE, que és no pagar el bitllet. Però ara Renfe, a més de donar un mal servei i de no donar cap compensació, ha començat a fer funcionar els revisors en pla intimidador. L’altre dia anaven en grups de tres, acompanyats de guardes de seguretat. Tot un estil per encendre un foc en comptes de buscar solucions. Seria bo que algú liderés la recerca de solucions i compensacions a aquest desgavell abans de que ens hàgim de lamentar on ens porta la incapacitat grollera d’alguns directius, com està passant amb la banca.