diumenge, 5 d’octubre de 2008

Les actituds autodestructives de la política vilafranquina

El govern de la cosa pública, es basa en els pactes entre les diferents forces polítiques que conformen les majories socials expressades a les urnes. Igualment, per dirigir una ciutat cal mantenir unes formes que no es poden passar per alt si no volem que tot plegat se’n vagi en orris. El govern d’un ajuntament és una cosa massa seria per frivolitzar-lo; s’ha d’actuar prioritzant el bé comú i l’interès de la ciutat i evitar caure en la temptació d’anar a la recerca del titular escandalós de cada cap de setmana.
La situació actual de l’ajuntament vilafranquí, te un aire de “dejà vu” comparable a l’assetjament que va partir el PSOE per part del PP d’Aznar amb la cançoneta del “váyase señor González”, acomboiat per l’acció de pinça del partit comunista de Julio Anguita dient allò de “para pactar con nosotros apliquen nuestro programa”.
Es va combinar el pacte estratègic del PC i el PP per deixar sense aliats a González al Parlament, i a més, es va fer treballar de valent tot l’aparell del PP dirigit per Alvarez Cascos i Rodrigo Rato. Cal dir que en aquesta operació d’assetjament els van ajudar molt els despropòsits d’elements corruptes protegits pels socialistes i convenientment airejats per la “Brunete mediática” de forma que van fer totalment insostenible el manteniment d’un govern d’esquerres.
A Vilafranca estem entrant en una dinàmica semblant (no en la corrupció, que quedi clar); el debilitament del govern és l´únic objectiu i, la màxima del quant pitjor, millor, sembla que sigui l’estratègia dels grups que ara estan a la oposició, grups que no els pugen els colors d’aliar-se amb la dreta mes carrinclona, la dreta dels vilafranquins de tota la vida, la dreta que no volia indústria perquè això generaria unes tensions socials que tenien esmorteïdes i controlades gràcies al caciquisme. Per part del govern, també cal dir que els hi estan posant les coses fàcils; els estan donant munició a senalles.



La disputa política vilafranquina està basada en el sectarisme mes descarnat on el discurs ideològic i el discurs de les idees ha estat substituït per la tàctica, on els que manen estan temerosos de que els belluguin la cadira i els que aspiren a manar voldrien fer-la trontollar a qualsevol preu, fins i tot a costa de la dignitat institucional. Tot plegat adquireix un to tabernari, fètid i obscè.
La imatge de regidors aguantant una escala per accedir per assalt a un balcó diu molt poc en favor de la política i dels seus protagonistes. Potser cal que tots plegats hi reflexionin una mica i potser que tots plegats posin l’interès i guardin les energies en coses que valguin la pena.
S’han parat a pensar tots els regidors que pels vilafranquins, l’important és el seu benestar, que únicament volen millorar la seva qualitat de vida, sobretot en moments d’inici d’un període de crisi i no pas generar dubtes existencials per culpa de la bandera estelada (un dels principis del dret diu que tot el que la llei no prohibeix, està permès, i per tant, no es cap delicte posar-la al balcó).
Algun regidor dels que van protagonitzar “l’assalt” al balcó de l’ajuntament em pot dir si és més important la bandera estelada que la catalana? Si es menys catalana la bandera catalana que la bandera estelada? I, posats a demanar, també em pot dir algun dels regidors que tant defensen els símbols i la puresa dels sentiments, si el triangle ha de ser blau o també pot ser vermell en funció de si son convergents o del PSAN?
En definitiva, em poden dir si son més catalans que jo pel sol fet de voler la estelada i jo la catalana?
Mare de Déu! quanta ignorància al servei del no res. Quanta claca per tant poca funció. Finalment una reflexió perquè tots plegats hi pensem una mica: cal que dignifiquem el discurs polític i que les alternatives estiguin basades en idees, en el diàleg i el pacte. Mai un saltabalcons estarà legitimat a governar a una ciutat. Mai pot cridar a l’ordre una persona que actua d’aquesta manera, senzillament perquè no li farà cas ningú.





7 comentaris:

Jaume ha dit...

Realment et creus que amb aquest article estàs "dignificant el discurs polític" ? Si realment t'ho creus no tens cap culpa, simplement ets un ingenu. Si no és així, si ja saps que amb aquest article el que pretens és bàsicament un objectiu polític expressant una sèrie de perjudicis i generalitzacions sensen aportar cap tipus de'element nou de reflexió, ni de solució. Llavors et pots incloure en els protagonistes del teu article.
A veure si ens hi esmercem una mica, noi!!!!

Ricard ha dit...

Dedueixo que qui subscriu aquest post, com a bon sociata, li agradaria que només onegés la bandera espanyola, oi que sí?

Anònim ha dit...

Estic totalment d'acord amb l'articulista i totalment en contra del Jaume que està tant equivocat que sembla engenu. Però costa de creure amb la seva ingenuïtat, potser és ignorància malintencionada amb un polsim de frustació.
Felicitats per l'article.

Josep Maria Masachs ha dit...

Amb aquest article no dignifico res, simplement reclamo que els que han de ser exemple per a la ciutadania, es comportin com la s’espera que ho facin unes persones que, en teoria són on són per a regir la cosa pública. Digue’m ingenu si vols, però en tot cas no soc l’únic ingenu de la ciutat, en pots estar segur.
Altre cosa és que no acabis d’entendre el que he escrit. No tinc cap prejudici en el tema de la bandera; el tens tu? Tinc molt clar que la meva bandera és la catalana, sense additius, conservants ni colorants; sense espessidors ni productes emulgents. T’ha quedat clar? I per aquest motiu, no accepto cap lliçó de catalanitat ni teva ni del teu col•lega Ricard; bàsicament perquè no me’n podeu donar cap o... potser si, sorpreneu-me, us convido a fer-ho.
Finalment adreçant-me directament al Ricard, et dic que no et contractaria mai de detectiu, i es més, no et recomanaria ni a la agència de detectius del “Mortadelo”. Soc home d’una pàtria i d’un sentiment (tot i que aquesta paraula, en boca de alguns que em conec em fa molta por, perquè amb la excusa de la pàtria, sempre s’hi amaga un negoci i sempre, acabo rebent o pagant). On veus, Ricard, la contradicció en ser socialista i català (la paraula Majèstic no sé de que em sona). Això que escrius de “com a bon sociata li agradaria...” no es un estereotip Goebbelià (una mentida repetida adequadament mil vegades acaba convertint-se en una veritat inqüestionable)?
Perquè no dieu les coses pel seu nom i manifesteu als quatre vents que sou contraris a les esquerres i deixeu en pau a Catalunya, que és de tots i no només dels quatre que la voleu en usdefruit perpetu.

Ricard ha dit...

Doncs mira coincideixo amb tu, la paraula pàtria en boca d'alguns en fa por, per exemple en boca d'un sociata vol dir "Espanya" i aquests, a tu que et diré que no sàpigues? Com a bons Goebbelians no paren de mentir.... q si el castellà perilla, q t'obliguen a parlar en català, etc, etc. Pots escoltar el Bono i veuràs q no m'invento res.

Tens raó a dir que Catalunya és de tots, però de tots els que l'estimen, perquè qui l'espolia no se la sent seva, segur.

Qui t'ha dit que som contraris a les esquerres? jo mateix et dono un grapat de voltes per l'esquerra. Sóc d'esquerres i patriota català cosa que molts no poden dir.

Josep Maria ha dit...

La assimilació de sociata = Espanya, indica de quin pal vas, quin prejudicis tens i la magnitut del teu sectarisme. Enfi, cadascú és com és; tampoc jo et trauré la il·lusió si tu creus que pensar d'aquesta manera et fa mes nosequè.
El que si dubto és que siguis d'esquerres, perquè identifiques el tot amb la part, típic i tòpic de certs pensaments intolerants. Et repto a que em diguis d'algún socialista català que hagi dit alguna cosa de les que dius de la llengua, i ara no em vinguis amb que tots som iguals, perquè no cola. Com no colaria si digués que Pujol i Franco son el mateix. Mes estereotips no, si us plau.
Enfí, de tota manera, desitjo que siguis feliç

Ricard ha dit...

Suposo que seria avorrit recordar ara i aquí els centenars de casos de corrupció, el Gal o les il·legalitzacions de partits de l'esquerra basca per posar uns exemples que la paraula sociata és pot associar a un munt de fets i, malauradament, cap de bo.

Doncs bé, sols el fet de defensar i impulsar aquestes conductes ja diu molt de la vostra ideologia totalitària que vols encolomar als altres pel sol fet que us recorden les vostres misèries.

Com a mínim els del PP o els Ciudadanos tenen la decència de tenir el mateix discurs aquí que a la metròpoli, no com vosaltres que aquí calleu i a Madrid voteu contra Catalunya cada vegada que us convé. La vostra hipocresia us fa miserables i sort teniu que els botiflers de torn a canvi de ben poca cosa us ajuden a mantentir la menjadora.

Per acabar només dir que més totalment indiferent que siguis o no siguis feliç, del contrari pecaria d'hipòcrita i no vull semblar sociata