Les actituds autodestructives de la política vilafranquina

El govern de la cosa pública, es basa en els pactes entre les diferents forces polítiques que conformen les majories socials expressades a les urnes. Igualment, per dirigir una ciutat cal mantenir unes formes que no es poden passar per alt si no volem que tot plegat se’n vagi en orris. El govern d’un ajuntament és una cosa massa seria per frivolitzar-lo; s’ha d’actuar prioritzant el bé comú i l’interès de la ciutat i evitar caure en la temptació d’anar a la recerca del titular escandalós de cada cap de setmana.
La situació actual de l’ajuntament vilafranquí, te un aire de “dejà vu” comparable a l’assetjament que va partir el PSOE per part del PP d’Aznar amb la cançoneta del “váyase señor González”, acomboiat per l’acció de pinça del partit comunista de Julio Anguita dient allò de “para pactar con nosotros apliquen nuestro programa”.
Es va combinar el pacte estratègic del PC i el PP per deixar sense aliats a González al Parlament, i a més, es va fer treballar de valent tot l’aparell del PP dirigit per Alvarez Cascos i Rodrigo Rato. Cal dir que en aquesta operació d’assetjament els van ajudar molt els despropòsits d’elements corruptes protegits pels socialistes i convenientment airejats per la “Brunete mediática” de forma que van fer totalment insostenible el manteniment d’un govern d’esquerres.
A Vilafranca estem entrant en una dinàmica semblant (no en la corrupció, que quedi clar); el debilitament del govern és l´únic objectiu i, la màxima del quant pitjor, millor, sembla que sigui l’estratègia dels grups que ara estan a la oposició, grups que no els pugen els colors d’aliar-se amb la dreta mes carrinclona, la dreta dels vilafranquins de tota la vida, la dreta que no volia indústria perquè això generaria unes tensions socials que tenien esmorteïdes i controlades gràcies al caciquisme. Per part del govern, també cal dir que els hi estan posant les coses fàcils; els estan donant munició a senalles.



La disputa política vilafranquina està basada en el sectarisme mes descarnat on el discurs ideològic i el discurs de les idees ha estat substituït per la tàctica, on els que manen estan temerosos de que els belluguin la cadira i els que aspiren a manar voldrien fer-la trontollar a qualsevol preu, fins i tot a costa de la dignitat institucional. Tot plegat adquireix un to tabernari, fètid i obscè.
La imatge de regidors aguantant una escala per accedir per assalt a un balcó diu molt poc en favor de la política i dels seus protagonistes. Potser cal que tots plegats hi reflexionin una mica i potser que tots plegats posin l’interès i guardin les energies en coses que valguin la pena.
S’han parat a pensar tots els regidors que pels vilafranquins, l’important és el seu benestar, que únicament volen millorar la seva qualitat de vida, sobretot en moments d’inici d’un període de crisi i no pas generar dubtes existencials per culpa de la bandera estelada (un dels principis del dret diu que tot el que la llei no prohibeix, està permès, i per tant, no es cap delicte posar-la al balcó).
Algun regidor dels que van protagonitzar “l’assalt” al balcó de l’ajuntament em pot dir si és més important la bandera estelada que la catalana? Si es menys catalana la bandera catalana que la bandera estelada? I, posats a demanar, també em pot dir algun dels regidors que tant defensen els símbols i la puresa dels sentiments, si el triangle ha de ser blau o també pot ser vermell en funció de si son convergents o del PSAN?
En definitiva, em poden dir si son més catalans que jo pel sol fet de voler la estelada i jo la catalana?
Mare de Déu! quanta ignorància al servei del no res. Quanta claca per tant poca funció. Finalment una reflexió perquè tots plegats hi pensem una mica: cal que dignifiquem el discurs polític i que les alternatives estiguin basades en idees, en el diàleg i el pacte. Mai un saltabalcons estarà legitimat a governar a una ciutat. Mai pot cridar a l’ordre una persona que actua d’aquesta manera, senzillament perquè no li farà cas ningú.