dimarts, 7 d’octubre de 2008

Ara toca treballar

Des de la Candidatura d’Unitat Popular hem presentat un document que hem anomenat “Cinc motors per al canvi”. Pels qui no estigueu al corrent dels afers polítics de Vilafranca, aclarir-vos que aquest document és la conseqüència de l’anàlisi polític que varem fer quan tot just és complia un any de legislatura i on dèiem –i ara confirmem- que el govern havia perdut el rumb i que d’aquesta manera era impossible avançar. En aquest anàlisi també dèiem que el projecte del PSC a Vilafranca encapçalat per Marcel Esteve havia arribat al final dels seus dies.

Així doncs i per a superar aquest estadi varem decidir crear aquest document. Un document sorgit de l’assemblea del mes de juny i que un cop desenvolupat ha de servir com a punt de sortida d’un debat ampli que ens permeti superar la situació d’inestabilitat i descrèdit actual, i que ens permeti també buscar noves majories –si és que són possibles- basades en la justícia social, la democràcia, la transparència, la defensa del territori i la identitat nacional.

Tot i així conscients que el canvi no el podem fer amb l’actual pes polític de la CUP dins de l’ajuntament de Vilafranca, també emplaçàvem a la resta de forces polítiques presents a l’ajuntament a que presentessin la seva alternativa i els seu projecte per a començar a preparar –si calia i havia condicions- una nova majoria que permetés avançar i superar l’actual estat de les coses.

Ara un cop presentat aquest document, cal esperar que les forces polítiques que volen encapçalar un canvi real, no de persones, facin les seves propostes i expliquin de forma clara, sincera i transparent quines seran les millores que trobarem en aquest canvi i sobre tot com i amb qui pensen fer-ho.



A la darrera editorial del 3d8, el seu director es preguntava si amb aquest document el que pretenia la CUP era realment un canvi. Imagino que la ràbia pot més que el seny i veure un document polític dol. Veure que et demanen coses que tu no pots oferir per més vots que tinguis dol. En fi, la coherència té aquestes coses.

Altres, amb vocació de generadors d’opinions deien al mateix diari que nosaltres érem uns intransigents i que per això no pactàvem amb CIU. Més del mateix d’aquells que quan interessa diuen que no l’important no són les dretes ni les esquerres. No parlem de política i de projecte? Si no és important ser de dretes o esquerres que és important? Bé, permeteu-me reivindicar el sentit positiu d’aquest mot en política. No transigeix qui té principis. Qui no en té de principis transigeix. Potser algun dia explicaré que significa per alguns de fer política.

No ens espanten les responsabilitats. Les assumim de bon grat. No ens espanta fer política, perquè en fem cada dia al carrer amb els veïns i veïnes al costat. Ens espantaven però els polítics sense projecte i aquells que pel poder pactarien amb el diable. Ens espantaven els salvadors de la pàtria. Ara els combatrem políticament.

Volem un canvi real, profund i transformador. Un canvi de les estructures polítiques, una aposta clara per la justícia social, una aposta clara per la defensa del territori i per la defensa dels drets dels ciutadans. Un canvi on la democràcia en majúscules arribi a qualsevol racó de Vilafranca. Un canvi on el poble tingui el poder que li pertoca. Un canvi on el més important no sigui el nom de l’alcalde sinó el seu projecte. Un canvi on mani el poble i el govern obeeixi.

Si algú no li agrada el nostre document. Si algú dubte de la nostra voluntat de canvi, que és miri el nostre programa electoral i després en parlem.
Nosaltres continuarem estant a la línia del front sense complexos ni por. Continuarem apostant per una societat justa i democràtica. La resta serà fer volar coloms.

Ara nosaltres estem treballant pel canvi, pel nostre canvi, NO pel seu canvi.

Xavier Navarro

13 comentaris:

Ricard ha dit...

Ja poden estar ben tranquils els sociates que ni la Cup de Vilafranca ni cap de totes les altres repartides per la geografia catalana posarà mai en perill el seu projecte colonitzador.

Xavista ha dit...

Hola Ricard
Dedueixo del teu comentari que opines que CIU és una força política que ens descolonitzarà?.
A banda de qüestionar completament el teu comentari i més enllà de possibles fronts patriòtics que només demana CIU quan van maldades, demostres que no ets coneixedor de la realitat política a Vilafranca i menys de la realitat de la CUP a Vilafranca o d’altres indrets del país.
La CUP és per definició independentista i socialista (que no del PSC) i per tant dins del seu projecte està l’alliberament nacional i social dels Països Catalans.
Ben diferent és que tu necessites que per a ho demostrem, donem suport incondicional -i ara permetem que utilitzi un estereotip - a la dreta burgesa catalana que va donar suport al govern espanyol del PP amb els pactes del Majestic.
Deixeu de fer demagògia culpabilitzanat a la CUP de les incapacitats d’altres.

Mia ha dit...

Sou com el cava. Alguns diez, fresquets, entreu fi i us poseu bé. Altres provoqueu caladror. Hauríeu de modelar més el vostre discurs; hauríeu de mantener la utopía però també fer posible l’acció de govern. O sinó, buscar majories alternatives més enllà de fer de “cheerleaders” del Regull o del seu “palmero”, el Quelart.
Agenolleu al govern obligant-lo a fer polítiques d’esquerra i acentuar la part nacional del PSC ho teniu a la vostra mà.

Xavista ha dit...

Hola Mia
M'agrada molt la comparació que ens fas amb el cava, tot i que no la comparteixo.
Crec com tu que hem de continuar sent utòpics en el sentit de canviar les coses que semblen incanviables, però no estic d'acord quan dius que hauríem de fer possible l'acció de govern.
Mai hem treballat com d'altres per a fer impossible aquesta acció de govern, que d’altra banda caldria decidir si hi ha acció de govern. El nostre objectiu no és ni ajudar al PSC ni a CIU a tirar endavant el seu projecte. El nostre objectiu utòpic es tirar endavant al màxim possible el nostre projecte.
La veritat no em veig de “cheerleaders” de ningú i si tens motius per a creure-ho, et convido a que en parlem

Mia ha dit...

Xavista, és bonic tenir utopies, fites on fixar la mirada, llocs on arribar, però també has de caminar per arribar-hi, i aquest caminar és el dia a dia, la feina de formiga que et permet mantenir l’esperança de l’assoliment d’aquesta utopia.
Heu de vetllar perquè aquesta utopia no es converteixi en una entelèquia, que no sigui fum que ens pica els ulls i a més ens impedeix veure-hi clar. La acció de govern ha de ser possible, i vosaltres teniu un deu per cent de legitimitat, un deu per cent de responsabilitat, un deu per cent d’exigència. L’heu d’exercir.
La política es prou important com perquè no feu com els d’ERC que s’ho prenen com una partida de la Play Station, jugant a veure quants en revolquen a cada Ple. Es prou important com perquè us la prengueu seriosament i tireu endavant la tasca de millorar la societat intentant modificar-la en funció de la força que els vots us han donat. Soc d’esquerres i no m’agradaria un govern enrregullat, Vilafranca hi perdria molt, i per tant us demano exigència amb els que hi ha i responsabilitat perquè tot plegat no faci figa. Canvieu o feu canviar el que calgui, feu confiança als que manen i al mateix temps exigiu responsabilitats i dimissions si fa falta; no perdoneu.
Tot i ser d’esquerres, comparteixo amb vosaltres que els cal una rebregada; però després, també cal que Vilafranca tiri endavant, que no es quedi apalancada esperant que vinguin de fora a solucionar-nos els problemes.
Es una opinió, que possiblement no compartiu, però es la meva i així us la exposo.

Ricard ha dit...

Malament rai si hem de refiar dels de Ciu per alliberar-nos. Clar que els de la Cup sempre tan atents amb els colonitzadors sociates també ho veig difícil. A més us traeix el vostre propi odi vers als catalans que titlleu de "burgesos", perquè vosaltres esteu més per la revolució que per l'alliberament igual que aquells que a la guerra civil volien fer revolució i guerra i no van fer ni una cosa ni l'altra. Dius que la Cup es per definició socialista, però t'has donat compte que a totes les societats que hi ha el vostre "socialisme" també hi ha una dictadura? Ho podeu debatre a la propera assemblea, que et sembla? a veure per quina raó passa això. I referent als tants anomenats pactes del Magèstic per a mi tant espanyol es un del PP que un del PSOE i si no ho veieu així dubto que mai de la vida ens allibereu de res.

Xavista ha dit...

Per parts...
Mia.
Et puc assegurar que la feina de formigueta l’estem fem.
Pots preguntar a diferents veïns, veïnes i col•lectius (ascensors Espirall, Tanatori, veïns afectats pel TGV, Univers Penedès, Familiars del Ricard Fortuny, L’Espiga, són alguns exemples només en aquesta legislatura) com els hem ajudat i continuem fent-ho.
Pots parlar també amb qualsevol regidor/regidora de l’equip de govern per preguntar si la CUP fa feina o no.
Són feines de formigueta que només perceben els “afectats” i per tant entenc que tu no tinguis la mateixa percepció. Insisteixo Mia, ens podem trobar, fem una cafè i en parlem amb tranquil•litat.

Ara tu Ricard.
Podem estar hores i hores debatent sobre les dictadures socialistes i podem parlar hores i hores sobre la dictadura del capitalisme que patim els “països avançats”. Tot i així veig que tens certa rancúnia que no se si et ve del 1936 o d’abans.
Jo no odio a ningú i menys per la seva classe social. Tampoc odio als espanyols –el meu pare ho és-.
Parles dels colonitzadors sociates –tens fixació només amb els sociates i el PP-, però per ser colonitzador no cal ser ni sociata, ni del PP, ni espanyol, ni francès. Cal tenir consciència de colonitzador o sotmetre’s servilment i col•laborar amb els colonitzadors.
La CUP torno a insistir és per definició socialista. A les assembles setmanals parlem sovint de socialisme, marxisme, alliberament nacional, alliberament sexuals i altres qüestions que ben segur a tu et deuen produir piquera.
Ho sento Ricard, fins que no rebaixis el teu odi no et demanaré de fer un cafè plegats

Ricard ha dit...

No cal parlar tantes hores del que és evident i no és altra cosa que col·laboreu amb els colonitzadors sociates, encara que sigui passivament. Vosaltres sabreu perquè ho feu.

Queda bé dir que no odies a ningú, però la gent del vostre entorn cada any, de manera cíclica, al mateix dia i pràcticament a la mateixa hora es dediquen a agredir a altres independentistes perquè no pensen com vosaltres. (Oi que estàs al corrent?)Per tant, comprendràs que no em fa cap il·lusió prendre un cafè amb gent totalitària.

Xavista ha dit...

Hola Ricard
Com acostumen a fer els feixistes (catalans o espanyols) el teu discurs està mancat de contingut polític.
Entendràs que a mi tampoc em ve de gust fer un cafè amb persones amb les que no és pot parlar

Ricard ha dit...

Com és que la gent amb baix perfil democràtic els costa tan poc tractar als altres que no són de la seva corda de feixistes o nazis així alegrement?

Per cert, heu ja condemnat les agressions del 11 de setembre d'enguany, i ja posats de cada any, a independentistes?

Xavista ha dit...

Hola Ricard
Jo no t'he dit que siguis nazi o feixista, t'has apuntat tu solet a la llista. Tot i que algú que s’autoanomena patriota i que per tant té la divina capacitat de decidir qui ho és i qui no, és més perillós que els feixistes i nazis junts.

Si et refereixes als aldarulls amb els nazis –aquests si que ho són- d'UNC no hi ha res a condemnar

Ricard ha dit...

Uf no sabia que tenia la "divina capacitat de decidir" i tampoc que era "perillós", però bé si tu ho dius.
Clar que ets tu qui decideixes la ideologia dels altres pel que veig.
En fi, ho deixo aquí, perquè parlar amb qui té un desconeixement tan gran del que va ser la "solució final" com per a carregar-ho als que no pensen com ell, a més de dir poc de tu, fins i tot desacredita a qui li dóna conversa.
I com a conclusió prometo fer tot el que bonament estigui a la meva mà per impulsar una candidatura, veritablement, independentista a Vilafranca.

Xavista ha dit...

Bones Jaume 33
Si impulses una candidatura "patrioterament" independentista pots començar a parlar amb CIU que allà t'escoltaran.
Si finalment trobas més patriotes com tu i us presenteu a les eleccions, per fi podrem discutir amb argument polítics.
Apa a llegir "Mein Kampf".