Ara toca treballar

Des de la Candidatura d’Unitat Popular hem presentat un document que hem anomenat “Cinc motors per al canvi”. Pels qui no estigueu al corrent dels afers polítics de Vilafranca, aclarir-vos que aquest document és la conseqüència de l’anàlisi polític que varem fer quan tot just és complia un any de legislatura i on dèiem –i ara confirmem- que el govern havia perdut el rumb i que d’aquesta manera era impossible avançar. En aquest anàlisi també dèiem que el projecte del PSC a Vilafranca encapçalat per Marcel Esteve havia arribat al final dels seus dies.

Així doncs i per a superar aquest estadi varem decidir crear aquest document. Un document sorgit de l’assemblea del mes de juny i que un cop desenvolupat ha de servir com a punt de sortida d’un debat ampli que ens permeti superar la situació d’inestabilitat i descrèdit actual, i que ens permeti també buscar noves majories –si és que són possibles- basades en la justícia social, la democràcia, la transparència, la defensa del territori i la identitat nacional.

Tot i així conscients que el canvi no el podem fer amb l’actual pes polític de la CUP dins de l’ajuntament de Vilafranca, també emplaçàvem a la resta de forces polítiques presents a l’ajuntament a que presentessin la seva alternativa i els seu projecte per a començar a preparar –si calia i havia condicions- una nova majoria que permetés avançar i superar l’actual estat de les coses.

Ara un cop presentat aquest document, cal esperar que les forces polítiques que volen encapçalar un canvi real, no de persones, facin les seves propostes i expliquin de forma clara, sincera i transparent quines seran les millores que trobarem en aquest canvi i sobre tot com i amb qui pensen fer-ho.



A la darrera editorial del 3d8, el seu director es preguntava si amb aquest document el que pretenia la CUP era realment un canvi. Imagino que la ràbia pot més que el seny i veure un document polític dol. Veure que et demanen coses que tu no pots oferir per més vots que tinguis dol. En fi, la coherència té aquestes coses.

Altres, amb vocació de generadors d’opinions deien al mateix diari que nosaltres érem uns intransigents i que per això no pactàvem amb CIU. Més del mateix d’aquells que quan interessa diuen que no l’important no són les dretes ni les esquerres. No parlem de política i de projecte? Si no és important ser de dretes o esquerres que és important? Bé, permeteu-me reivindicar el sentit positiu d’aquest mot en política. No transigeix qui té principis. Qui no en té de principis transigeix. Potser algun dia explicaré que significa per alguns de fer política.

No ens espanten les responsabilitats. Les assumim de bon grat. No ens espanta fer política, perquè en fem cada dia al carrer amb els veïns i veïnes al costat. Ens espantaven però els polítics sense projecte i aquells que pel poder pactarien amb el diable. Ens espantaven els salvadors de la pàtria. Ara els combatrem políticament.

Volem un canvi real, profund i transformador. Un canvi de les estructures polítiques, una aposta clara per la justícia social, una aposta clara per la defensa del territori i per la defensa dels drets dels ciutadans. Un canvi on la democràcia en majúscules arribi a qualsevol racó de Vilafranca. Un canvi on el poble tingui el poder que li pertoca. Un canvi on el més important no sigui el nom de l’alcalde sinó el seu projecte. Un canvi on mani el poble i el govern obeeixi.

Si algú no li agrada el nostre document. Si algú dubte de la nostra voluntat de canvi, que és miri el nostre programa electoral i després en parlem.
Nosaltres continuarem estant a la línia del front sense complexos ni por. Continuarem apostant per una societat justa i democràtica. La resta serà fer volar coloms.

Ara nosaltres estem treballant pel canvi, pel nostre canvi, NO pel seu canvi.

Xavier Navarro