dimarts, 7 d’octubre de 2008

Doble robatori legal

La meva amiga Anna està preocupada: separada amb dos fills, fa tres anys va comprar un pis amb una hipoteca a trenta anys. Just l’hi anava per arribar a final de mes, tot i un sou mitjanet. Ara, des que ha començat la crisi, els interessos bancaris no paren de pujar i se li mengen el petit romanent que l’ajudava a mantenir una mínima qualitat de vida. Això l’està angoixant.

Va comprar el pis quan els preus estaven més alts, gràcies a les facilitats del diner —interessos baixos i llarg període de retorn—. Com ella, molta gent s’hi va llençar. Són moltes i molts qui paguen dues vegades l’inconsciència d’un sistema gens democràtic: abans, l’increment desmesurat del preu de l’habitatge que va a parar als qui especulen en el sector immobiliari i, de retruc, als bancs i les caixes, i ara, l’augment dels interessos per pagar la crisi que aquest mateix sistema ha generat.

I el govern —socialista i obrer— què fa? Els ajuda amb la possibilitat, encara no confirmada, de perllongar la hipoteca —un mecanisme que ha estat la causa de l’encariment dels pisos i de l’actual situació on ens trobem— per comptes de cercar mecanismes per tal d’evitar l’increment dels interessos que el sistema bancari aplica salvatgement sobre aquestes hipoteques que pesen sobre la gent de classe humil.

Fa anys que s’hauria d’haver afrontat seriosament el problema de l’habitatge públic però quan l’economia va bé, tothom està eufòric i distret en explotar la mamella. I no diguis res en contra, que et titllaran d’anar contra el “progrés” —nefasta paraula, amagatall de corrupció—. Quan les coses van maldades, correm-hi tots! Llavors seguim especulant per sortir de la crisi.

Quan trobarem el moment necessari per parar-nos, pensar una mica i cercar una solució a llarg termini per a tothom?