divendres, 30 de maig de 2008

Pernil i cansalada

“N’hi ha (vilafranquins) que sempre menjaran pernil i n’hi ha que sempre menjaran cansalada”
De la simbiosi de la dreta casposa post franquista i de la dreta moderna, democràtica i moderadament catalanista, als anys vuitanta, va sorgir un moviment (que no partit) al voltant d’un gran estadista que fou Jordi Pujol. Amb la jubilació del seu líder i la pèrdua del poder, Convergència està buscant el seu lloc en el panorama polític dins d’aquest món canviant. Unes setmanes sembla que està còmode en una posició i, en qüestió d’hores, entra en una nova deriva que els acosta a posicions incomprensibles per a un partit de classe.
Pretenen dissimular els interessos reals amb un vernís nacionalista que, a aquestes alçades de la pel•lícula ja no son creïbles. Que ningú em vingui amb la collonada de que Convergència és abans de tot catalanista, que això no s’ho creu ni la canalla que encara no sap que els reis son els pares. Tot son cortines de fum dissimulant la seva pertinença a un estament social que defensa polítiques classistes (i menys després del pacte del Majèstic);
A Vilafranca, passa tres quarts del mateix. Gent que estava perfectament acomodada en el franquisme, van fer la seva conversió democràtica arrambant-se a les formulacions de Convergència. Per ideologia? no, penso que no, fou per interessos de classe, per afinitats socials; pel vilafranquinisme de la senyora vila, pel sentiment classista que els portava a manifestar públicament que “n’hi ha (vilafranquins) que sempre menjaran pernil i n’hi ha que sempre menjaran cansalada” volent fer palès que les diferencies socials formaven part de la mateixa naturalesa humana, que formaven part de la “Llei natural”.
Lluís Companys va fer una afirmació que molt sovint em ve al cap perquè està carregada de raó: “les esquerres només ens posem d’acord quan estem a la presó”. Val la pena reflexionar-hi perquè, d’aquí deriven tots els problemes. La dreta sap quins interessos defensa, no s’equivoca mai: el benefici econòmic i el personal. La esquerra sempre te una objecció a qualsevol plantejament, sempre està disposada a discutir i a puntualitzar qualsevol opinió. Òbviament, la dreta sempre juga amb avantatge, només s’ha de preocupar de que els rivals es discuteixin, i a partir d’aquí, sempre te les de guanyar.
Per això, penso que tots els partits d’esquerra de Vilafranca, han de fer un esforç per no fer el llit a la dreta, han de fer l’esforç de pactar, acordar i impulsar un a sèrie de polítiques per fer possible un govern de progrés. No fer-ho, en podeu estar segurs, serà pa per avui però gana per demà, no únicament pels que governen sinó per a tota la esquerra.
Cal que tots els partits d’esquerra plantegin les exigències que creguin oportunes, les que creguin necessàries i les que siguin imprescindibles; si cal, amb noms i cognoms, amb programes de treball i amb prioritats. Un cop plantejades, acordar-les entre ells i elaborar un pacte de ciutat. Només això frenarà la dreta; només això impulsarà polítiques de progrés. Tot altre plantejament és oportunisme polític i deriva ideològica.

5 comentaris:

enric tomas ha dit...

Enric Tomàs: perquè els socialistes no feu aquestes afirmacions en campanya electoral i no només que os veieu la soga al coll, perquè?

Anònim ha dit...

Realment fa llàstima aquest discurs dels bons esquerrans i els dolents dretans. Prefereixo un eficient gestor fatxenda que un visionari esquerranós, no simplifiquem tant.

I bé, si CiU va beure dels franquistes catalanets reciclats, sense pensar ara en els que van estar entre reixes durant el règim, d'on creus que ha begut el PSC, sense pensar en els progres que de jovenets eren empaitats pels grisos? Són igual d'hereus del franquisme sociològic, de matriu autoritària, hispanòfila, dubtosament democràtica, submissament monàrquica.

Mireu sinó com es posicionen a l'hora de la veritat, per exemple amb el referendum democràtic que proposa Ibarretxe. Per un costat el president vasc i el tripartit plural que hi dóna suport. Per l'altre les amenaces i prohibicions de sociates, peperos i etarres.

Josep M Masachs ha dit...

Lamento fer llàstima, perquè no estava en la meva intenció generar aquest sentiment. Penso que els dretans no son ni bons ni dolents, simplement defensen unes idees que no son les meves. Igual de legitimes tant unes com les altres, i aquest es el joc polític.
Contràriament al que expresses al teu comentari anònim, jo prefereixo una persona eficient d’esquerres a un fatxenda i fins i tot a un gestor, perquè la cosa pública no es governa con si fos una gestoria, sinó que s’ha de governar amb ànima, amb ideologia, amb intenció de fer valdre unes idees que la ciutadania ha plebiscitat.
Quan ja no estic d’acord amb tu, és quan pretens legitimar el referèndum d’Ibarretxe i el titules com democràtic. Em pots dir que te de democràtic negociar políticament quan encara hi ha morts per pensar diferent ? es democràtic convocar un referèndum sense condemnar als botxins de les idees i de les persones que les defensen ?
Tu voldries una llibertat sustentada damunt de cadàvers de gent que l’únic delicte que han comés és el de no pensar com tu ? com ho justifiques això, m’ho pots dir ?
Del País Basc no accepto cap lliçó de democràcia, cap; perquè es una societat que no la practica, perquè es una societat que quan li ha convingut ens ha donat pel sac (recorda quan li va salvar el cul a la Maleni al parlament de Madrid votant en contra de tots els partits catalans) el país basc, son jugadors d’envit, que sense mirar ni a dreta ni a esquerra només busquen el seu profit.

Anònim ha dit...

Si aquest bloc serveix per fer el que esteu fent amb aquests articles anem ben arreglats.
No et pots adonar que avui dia esquerres i dretes es trepitgen els talons ?. Si alguna cosa podem dir és que en la actualitat les anomenades "esquerres" que formen el tripartit només s'aguanten per salvar la trona i si ens hem de fixar en el que fan, en una empresa privada ja foren tots al carrer sense indemnització de l'inùtils que son.
No plantegis aquests debats que fan bastanta pena.

Anònim ha dit...

Enric Tomàs:la llàstima la fas tu impúdic i obscè anònim. A veure si aprens, almenys una lliçó, aquesta:Per ser nacionalista no cal ser ni demòcrata, la prova fefaent la dónes tu mateix: tots els franquistes només eren nacionalistes. Naturalment que tenim la "matriu" franquista, però el cervell ( que en teníem i en tenim!),amb una mica de sentit comú i algun llibre el varem reconvertir per acceptar aleshores i ara a gent com tu. Per ser demòcrata cal ser valent per raonar; per ser nacionaliste...