divendres, 25 d’abril de 2008

El terra del cel

On acabarem escrivint?

Aquesta és la pregunta que em faig a l'escriure aquest primer article per a aquest, aquest què... setmanari, diari, tangible, intangible. Bé, el més que els puc dir és que es pot veure, mirar. De fet no és la primera vegada que escric.En Fèlix Simón, quan era propietari de la botiga d'informàtica TROC, va fer un intent de fer una cosa d'aquestes publicacions realment virtuals i em sembla que hi vaig penjar un parell d'articles, deu fer 6 o 7 anys.
Ara bé, diem penjar: com es pot penjar quelcom si no té paret ni terra ni sostre? Però vostès ho veuen i ho entenen, no?
Doncs, endavant les atxes!.

Jo, que ja vaig nàixer fa 57 anys, vaig començar a fer gargots, a escriure, amb llapis sobre paper, sobre paper i també sobre alguna paret. Después, amb la màquina d'escriure mecànica; desprès amb una d’elèctrica; desprès amb ordenador; però el paper hi tenia un cert paper, valgui la redudància. Però un dia, escrivint per el 3de8, una de les treballadores em va dir desprès d'introduir el meu disc de 3/8 extret, prèviament, del meu ordinador, per a introduir-lo al seu: "I la còpia de paper?" És a dir, l'original era el que estava gravat en el disc de 3/8 (a veure si algú m'aclareix què vol dir 3/8; la paraula disc, ja la sé!) la còpia, la còpia era el paper!
I una hora o altra el podia veure imprès. Ara sóc lliure de llegir per pantalla o d’imprimir-lo. La xarxa s'ha convertit en un quiosc global, universal. D'ella podem veure o llegir tot el que conté. S'escriu en un lloc que té nom, concret, però es pot veure i imprimir-ho des d'arreu del món. La intercomunicació en xarxa ens ha fet propers; només queden incòlumes les mides: un Km encara té mil metres, i si es vol llegir aquesta publicació s'ha de saber de lletra.
De fet, estem parlant de diferències, no de contradiccions.