divendres, 25 d’abril de 2008

Un cep no és una coliflor


Amb tots els respectes per les coliflors, que es poden plantar o no cada any en funció de les necessitats del pagès o del mercat, els ceps, com les oliveres, no es poden posar i treure cada any segons com va el mercat, sinó que necessiten créixer i fer-se vells per a donar un bon fruit que faci un vi excel•lent. Per això la vinya es plantava antigament en els períodes de pau llarga, ja que no era el mateix que els invasors et cremessin el blat - que l’any següent ja tornava a poder-se segar- que no pas la vinya, que necessita anys perquè refaci la collita. Per això, el branquilló d’olivera, cosina germana del cep, és el signe de la pau: si n’hi havia, volia dir que en aquell indret hi havia pau.

Així doncs, cal anar amb molt de compte a proposar arrencades de ceps, fins i tot de canvis, com ha passat aquests darrers anys al Penedès, ja que si el mercat no assimila tot el negre, com passa ara, no pots tornar-ho a canviar d’un any per l’altre. Al Penedès, necessitem d’una llarga temporada de “pau urbanística” perquè es puguin fer inversions a la vinya, sense pensar si ens n’expropiaran un tros o si la immobiliària de torn ens oferirà la grossa de la Primitiva sense haver-hi jugat. Cal fer vins de qualitat, i això requereix vinyes d’uns quants anys: aquesta ha de ser la nostra aposta. I en aquest aspecte, el Pla Director hauria de ser l’expressió de la voluntat de tenir aquesta “pau urbanística” que hem d’aconseguir entre tots, i que faria que el conjunt de les vinyes tinguessin més valor, i no trobar-nos que uns ho guanyen tot i uns altres no res.


Cal tenir en compte, a més, que la vinya és un element fonamental del paisatge; representa la identitat del nostre territori. Per això és necessari que les decisions sobre noves introduccions o arrencades no es prenguin exclusivament en funció de valors mercantils, sinó que siguin l’expressió, també, d’una voluntat col•lectiva del territori. Per tant, pocs experiments, ben pensats i consensuats; i si s’arrenca alguna vinya, cal que es vegi clar, abans de fer-ho, què s’hi posarà allà per mantenir aquest paisatge que tots plegats volem.