dijous, 12 de febrer de 2009

La crispació política, signe de feblesa

Els resultats obtinguts en les darreres eleccions municipals ja albiraven que seria una legislatura dura. L’empat tècnic dels grups majoritaris, la difícil aritmètica consistorial per assolir majories, la situació dels grups minoritaris, la possibilitat de disposar de la clau de govern, acompanyats també d’una actitud partidista i gens resignada als resultats obtinguts en l’acte d’investidura ens han portat a una situació límit.

El repàs a l’hemeroteca local i comarcal del darrer any confirma la gravetat del context polític que viu Vilafranca. Editorials partidistes, articles d’opinió tergiversadors, notícies tendencioses i, fins i tot, il•lustracions i fotografies seleccionades amb criteris purament destructius o ridiculitzadors, ens mostren que la crispació està instal•lada en les relacions polítiques i dificulta enormement la governabilitat de la vila.

En les darreres setmanes hom ha pogut copsar com la bel•licositat ha anat in crescendo fins arribar a l’extrem de caure en l’atac personal, l’insult barroer o l’acusació sense fonament. Es tracta d’assolir l’objectiu al més pur estil maquiavèl•lic.

Mentrestant, la tensió extrema està enverinant l’ambient d’aquelles persones que, per compromís en la millora social, es dediquen a fer política municipal. Una política gratificant per la seva immediatesa i concreció, però molt desgastadora, ja que requereix d’un “cos a cos” difícil d’aguantar quan aquest es vesteix de demagògia, cinisme o impotència.

Els atacs personals publicats en la darrera setmana han de ser, per pura higiene democràtica, el punt d’inflexió per a una nova manera de fer política.. La confrontació, lícita i desitjable, ha de ser neta, raonada, justificada i argumentada. No es pot, no podem continuar en aquesta línia. En primer lloc, per elementals qüestions de dignitat humana, però també per la seva inutilitat. La metodologia actual no només no permetrà assolir l’objectiu plantejat, sinó que com un bumerang colpejarà, a qui l’ha emprada, en forma de descrèdit. La ciutadania ens passarà factura a tots; a uns, però, més que a altres. Tinguem-ho present! I ho farà de la forma més dura que ho pot fer, mitjançant la desafecció i la no implicació.



Els nostres veïns i les nostres veïnes, la ciutadania de Vilafranca, a qui diem que servim, necessita, ara més que mai, ser governada i gestionada per poder contrarestar, en la mesura de les possibilitats locals, la crisi que ens envolta: atenció a les famílies amb dificultats, fre el galopant atur, ajuda a la petita i mitjana empresa, creació del major nombre possible de llocs de treball, implementació de programes formatius de millora professional...

Les conteses electorals tenen un calendari i un context determinat. Extrapolar aquest a tota una legislatura és senzillament suïcida, ja que estan condemnades al fracàs, doncs impedeixen la relació fluïda entre els diferents agents polítics. Una relació que es fa del tot imprescindible per trobar les complicitats que garanteixin la governabilitat.

El camí està clar: qui tingui la responsabilitat de governar, que formuli propostes i intenti implementar-les; qui tingui la responsabilitat de fer oposició, que la faci des de l’ètica personal, sense posar pals a les rodes, de manera constructiva. Ja arribarà el moment en el que, en un altre procés electoral, la ciutadania dicti el seu veredicte i decideixi qui vol que ocupi l’alcaldia.


Ramon Zaballa Serra

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Bon article. Si us plau, polítics, poseu seny. Si us plau, periodistes, escriviu amb rigor. Si us plau, ciutadans, bandegem entre tots la crispació, l'insult i la demagògia.
Tanta mala llet cansa, avorreix i no és cap benefici per Vilafranca.

Anònim ha dit...

M'agrada el to de l'article. Diu allò que ha de dir amb contundència i sense faltar a ningú. És moderat en les formes i ferm en el fons. Tant de bo es produeixi un canvi en les formes de l'oposició.

Guillem Carol ha dit...

Ramon, com que veig que aquest article publicat en el bloc de la "lliure opinió de l'esquerra plural" en gran part va per mi t'adjunto el post que he penjat al meu bloc.


"Regidores i regidors de l’equip de govern vilafranquí, tenen tota la raó: el to del meu article no era l’adequat. Tenen raó: la lluita dialèctica ha de ser únicament d’idees i no de personalismes. Entenc, i fins a cert punt comparteixo, la seva airada resposta: el meu article no era gens encertat en la forma. Va ser un error. La forma i el seu to desqualificatiu va fer perdre el fons de la qüestió. Repeteixo: un error meu que admeto i pel qual em disculpo públicament. Ara bé, que les suposades mentides siguin rebatudes únicament amb més mentides ja és una altra cosa. Que jo sóc “militant actiu de la branca juvenil de Convergència Democràtica de Catalunya” i que “interpreto de forma ‘sui generis’ les explicacions que rebo de determinades persones del meu partit a Vilafranca” és –tot plegat- una mentida. Una mentida més, de fet. Quan els arguments se’ns acaben arribem, de nou, a la mentida. D’arguments ni un. D’ explicacions ni una. El meu article era erràtic en el to i, ja he dit, que em disculpo. Però, curiosament, ningú ha parlat del contingut. Simplement ataquen amb la mateixa arma que condemnen. Parlen d’una trama orquestrada pel 3d8 en contra del seu govern. Molt respectable. Però i els arguments? Han vist el seu voltant? Han observat en quina condició estan dirigint el rumb de Vilafranca? Goebbels, tot i la seva trajectòria, va escriure una frase molt encertada que descriu el seu comportament a la perfecció: “vostè no cal que cregui, actuï com si cregués i el final acabarà creient-hi”. Doncs bé, és just el que els hi passa a vostès: la història del geperut que no volia veure la seva gepa"

www.Guillemcarol.cat

jordi guilera ha dit...

Hola Ramón,

Després de l'operació Regull al Periódico, no crec que sigueu els més indicats per donar lliçons de fair play.

Salut,

Lluc ha dit...

Jordi, compte amb senyalar sense proves. El fet del Regull escampat pel Periódico, és reprobable, però compte en acusar. Jo també et puc dir que tota la executiva comarcal de Convergència vol fer fora al Regull, i això és cert com que demà es farà de dia. Posasts a escampar merda, també podem suposar que han estat ells per evitar que es consolidi com a lider de la coalició.

Jordi ha dit...

Lluc,

Si haguessin estat els propis convergents, suposo que haurien triat un diari més afí que el Periódico. Ho han fet de forma tant barroera i poc sofisticada que es fa difícil dubtar-ne.

Lluc ha dit...

Jordi, la gràcia precisament ha estat en fer-ho d'aquesta manera: publicar-ho a través d'un amic a un diari sociata, i així sense cap dubte, les culpes cauran sobre els del PSC; fer-ho un mateix d'una manera que sembli que han estat els altres. Cal llegir a Maquiavel per entendre el joc polític.