La crispació política, signe de feblesa

Els resultats obtinguts en les darreres eleccions municipals ja albiraven que seria una legislatura dura. L’empat tècnic dels grups majoritaris, la difícil aritmètica consistorial per assolir majories, la situació dels grups minoritaris, la possibilitat de disposar de la clau de govern, acompanyats també d’una actitud partidista i gens resignada als resultats obtinguts en l’acte d’investidura ens han portat a una situació límit.

El repàs a l’hemeroteca local i comarcal del darrer any confirma la gravetat del context polític que viu Vilafranca. Editorials partidistes, articles d’opinió tergiversadors, notícies tendencioses i, fins i tot, il•lustracions i fotografies seleccionades amb criteris purament destructius o ridiculitzadors, ens mostren que la crispació està instal•lada en les relacions polítiques i dificulta enormement la governabilitat de la vila.

En les darreres setmanes hom ha pogut copsar com la bel•licositat ha anat in crescendo fins arribar a l’extrem de caure en l’atac personal, l’insult barroer o l’acusació sense fonament. Es tracta d’assolir l’objectiu al més pur estil maquiavèl•lic.

Mentrestant, la tensió extrema està enverinant l’ambient d’aquelles persones que, per compromís en la millora social, es dediquen a fer política municipal. Una política gratificant per la seva immediatesa i concreció, però molt desgastadora, ja que requereix d’un “cos a cos” difícil d’aguantar quan aquest es vesteix de demagògia, cinisme o impotència.

Els atacs personals publicats en la darrera setmana han de ser, per pura higiene democràtica, el punt d’inflexió per a una nova manera de fer política.. La confrontació, lícita i desitjable, ha de ser neta, raonada, justificada i argumentada. No es pot, no podem continuar en aquesta línia. En primer lloc, per elementals qüestions de dignitat humana, però també per la seva inutilitat. La metodologia actual no només no permetrà assolir l’objectiu plantejat, sinó que com un bumerang colpejarà, a qui l’ha emprada, en forma de descrèdit. La ciutadania ens passarà factura a tots; a uns, però, més que a altres. Tinguem-ho present! I ho farà de la forma més dura que ho pot fer, mitjançant la desafecció i la no implicació.



Els nostres veïns i les nostres veïnes, la ciutadania de Vilafranca, a qui diem que servim, necessita, ara més que mai, ser governada i gestionada per poder contrarestar, en la mesura de les possibilitats locals, la crisi que ens envolta: atenció a les famílies amb dificultats, fre el galopant atur, ajuda a la petita i mitjana empresa, creació del major nombre possible de llocs de treball, implementació de programes formatius de millora professional...

Les conteses electorals tenen un calendari i un context determinat. Extrapolar aquest a tota una legislatura és senzillament suïcida, ja que estan condemnades al fracàs, doncs impedeixen la relació fluïda entre els diferents agents polítics. Una relació que es fa del tot imprescindible per trobar les complicitats que garanteixin la governabilitat.

El camí està clar: qui tingui la responsabilitat de governar, que formuli propostes i intenti implementar-les; qui tingui la responsabilitat de fer oposició, que la faci des de l’ètica personal, sense posar pals a les rodes, de manera constructiva. Ja arribarà el moment en el que, en un altre procés electoral, la ciutadania dicti el seu veredicte i decideixi qui vol que ocupi l’alcaldia.


Ramon Zaballa Serra