dijous, 11 de desembre de 2008

Les “notícies” de la setmana

Donant voltes amb tot l’enrenou muntat aquesta setmana per l’article del 3 de vuit on, en portada i amb grans titulars, es dóna la “notícia” de la dimissió de l’alcalde Marcel Esteve, i també, llegint l’article de Xavier Navarro al seu blog, on diu que ja n’hi ha prou de fer el ridícul, tot plegat amanit amb les rodes de premsa del PSC i la de CiU, he arribat a la conclusió de que per tenir una opinió ponderada sobre l’actualitat vilafranquina, aviat caldrà disposar d’un paper i un llapis i prendre apunts per no acabar perdent-se. Si volem tenir una opinió assenyada del que està coent, cal llegir amb molta atenció totes aquestes notícies sense deixar-se’n cap; entendre les paraules, interpretar els silencis i, sobretot, tenir la ment desperta. Tot el què esta passant es pura tàctica i els moviments formen part d’una estratègia per moure voluntats i per aconseguir guanyar posicions als rivals.

Les ànsies de Convergència per apropiar-se del que l’electorat no els ha donat, els ha fet perdre els nervis i al meu entendre, han fotut la pota fins l’entrecuix. Han donat un altre pas en fals, posant-los de nou en evidència davant de la ciutadania.. El seu altaveu mediàtic, el 3 de vuit, amb la seva ànsia de tombar voluntats, també ha perdut els nervis i ha tirat per terra la feina de molts anys d’esforç en acumular un prestigi; amb la urgència de buscar un titular escandalós han prescindit de la disciplina que exigeix una professió complicada com la de periodista. Han volgut tirar pel dret publicant “informacions” sense contrastar o directament, donant com a certes notícies desmentides. Han infringit el codi deontològic del col•legi de periodistes i dissortadament, ha entrat en l’àmbit de la premsa groga, convertint-se en un imitador de W. R. Hearst, que va iniciar una campanya als Estats Units plena de mentides i difamacions per canviar la opinió pública dels americans en favor de declarar la guerra a Espanya amb la finalitat d’annexionar-se la illa de Cuba. El titular de la portada del 3 de vuit i l’article interior, és un libel escrit per afavorir una posició política, la convergent, malgrat saber que el què es diu no és cert. I no s’hi val dir que la notícia anava signada per una periodista, perquè qui decideix la publicació és l’editor, el titular el decideix l’editor i el tamany (en aquest cas el tamany, si que importa) i el relleu que és dóna a la notícia també el decideix l’editor.



Paral•lelament, llegeixo unes contradeclaracions de Convergència a la roda de premsa, (impecable) del PSC. I amb tota sinceritat, penso que han perdut els papers, s’han quedat sense arguments i pel que veig, sense idees per presentar un projecte mínimament creïble. Després del fracàs que van tenir al descobrir-se la còpia de vuit pàgines senceres del Pla de la participació ciutadana (que al seu blog han reconvertit en “4 o 5 paràgrafs adaptats del Pla de Participació de l’Hospitalet de Llobregat”), es tiren a la piscina i comencen a encadenar acusacions que no aguanten el més mínim anàlisi.

Es públic i notori que, únicament Convergència, no assisteix a cap de les reunions del pressupost, que si s’aprova, serà el que s’executarà durant el proper any. Com poden dir que treballen pels vilafranquins, si no es presenten a les reunions on es decideix el què s’ha de fer pels vilafranquins!. Es un contrasentit!. Ens estan prenent per tontos o què? A qui volen entabanar? Si amb aquesta actitud diuen que treballen pels vilafranquins, ja estic espantat del que pot passar el dia que reconeguin que no foten un pal a l’aigua.

Replicant el que va manifestar el Pere Regull en la seva roda de premsa, és obvi que la responsabilitat d’executar el pressupost és del govern, però de la oposició en poden sortir propostes molt vàlides i, també és obligació de la oposició vetllar pels interessos dels ciutadans de Vilafranca, participar en la elaboració i aprovar, si s’escau, un pressupost i exigir-ne la seva aplicació íntegra. El Pere Regull sap, que per això és advocat, que les lleis les aprova el Parlament (en el cas municipal el Plenari del Consistori), i la seva aplicació correspon al govern. Abans d’aprovar una llei, o uns pressupostos, (això el Pere Regull també ho sap) es planteja, es pacta, es discuteix, si convé és transacciona i, finalment, s’acorda el que faci falta. Aquesta, és la feina del conjunt dels electes. A les Corts, al Parlament o a l’Ajuntament. Posteriorment, correspon al govern aplicar-ho i a la oposició vetllar perquè es compleixi tot el que s’ha aprovat. I aquest és el joc polític. Tot el demés és conspirar.

Tampoc és de rebut, presentar-se com els abanderats del debat polític constructiu quan es neguen a parlar. Com poden fer aquesta afirmació sense caure en el compte que no es pot debatre des de l’absència; sense caure que per debatre, cal com a mínim un interlocutor i aquest interlocutor ha de tenir el suficient pes com perquè com a resultat del diàleg es pugui acordar alguna cosa de profit. Sinó, només son converses de cafè; contes a la vora del foc, brindis al sol. Com que als representants de convergència, ”ni están ni se les espera”, on haurien d’estar, difícilment poden fer creïble la frase de que estan treballant per Vilafranca. Si fan alguna cosa, que està per veure, segurament serà per la seva causa, però per Vilafranca no, segur. La percepció general que he pogut copsar entre diferents persones (i cap de la meva corda) és que als convergents i als seus altaveus mediàtics els fa falta amb urgència una revisió de la manera que tenen d’interpretar la realitat, perquè, si com deia el comte de Chesterfield, l’estil és la roba del pensament, el grup de CiU, va ple d’estrips.

Continuant amb la xuclada d’informació prèvia a la formació de criteri, entro en el blog del regidor Xavier Navarro i llegeixo l’escrit on renya a tots els altres partits, dient que ja n’hi ha prou de fer el ridícul, assenyalant com a principals culpables del desgavell al PSC i a CiU. Home, Navarro, a aquestes alçades culpabilitzar el PSC de tot el que es belluga, ho trobo reduccionista, o, es que s’oblida dels desencontres públics del seu grup amb Esquerra o els que ha tingut amb les altres formacions o no ho acabo d’entendre.
El debat a base de rodes de premsa, Navarro, pel PSC en aquests moments és l’únic sistema possible, atès que els convergents no volen seure en cap taula per parlar. Tens una fórmula que ho pugui desencallar? Tens algun sistema d’obligar-los? Perquè, no dubtis que en aquest negoci ens hi va el benestar de tots, i més en època de crisi, on la ciutadania assisteix perplexa a les baralles polítiques i veu amb desolació que només tenen temps per discutir qüestions que al ciutadà les veu allunyades, mentre ningú es fa ressó de les preocupacions dels aturats, de les empreses en crisi, dels autònoms subcontractats.... Com si la cosa no anés per ells.
El PSC no es cap sant i moltes coses que fa son millorables, segur, i des de la oposició se’ls ha d’exigir que ho facin bé i millorin. Amb fermesa, amb rigor, però si s’han de repartir clatellots, penso que també te’n pots aplicar més d’un; tu també tens la teva quota de responsabilitat en la situació en que està immers l’ajuntament. Tu i l’Esquerra Republicana i Iniciativa. Això ho dic des del màxim respecte que em mereixen totes les formacions polítiques, però al mateix temps també exigeixo la meva llibertat per opinar de la feina que feu.

5 comentaris:

Sara C. ha dit...

bon erticle. Tinc un germà que acaba de perdre la feina i un cosí que també està a l'atur. La empresa on treballo, ens fa plegar el dijous perque no tenim prou feina. A veure si tots plegats esteu pel que heu d'estar i pareu de fer teatre. Ens interessa que treballeu pel nostre futur i no les tonteries que discutiu als plens

Anònim ha dit...

L'ambició d'alguns per obtenir el poder no té fronteres.
Jordi Pujol va dir: "La feina ben feta no té fronteres".
CIU fa bé la feina? Jo diria que no. Que no vulguin pretendre el que no poden aconseguir de cap de les maneres fins que no torni a haver eleccions i les guanyin. Perquè ara per ara, no veig cap partit que balli "agafat" amb CIU.
Això no vol dir que els sociates tampoc ho facin tot bé, que de cagar-la, la caguen, com tots, però potser ho tindrien més fàcils si enlloc de què CIU fes una política de mur de formigó, dialoguéssin i anéssin a les reunions, que ja els hi val.
Sius-plau, poseu tots els partits seny, parleu i tireu endavant Vilafranca en uns temps que cada vegada van a pitjor.

Anònim ha dit...

Tothom es fixa amb Convergència, amb la Cup i els sociates, però, Esquerra, que hi diu Esquerra de tot això, no tenen opinió, o espera que li portin el menjar a taula?

Anònim ha dit...

Els convergents i els d'esquerra son una colla de frikis. Forç a les Cup

Anònim ha dit...

Esquerra acabarà desapareixent en les properes municipals