diumenge, 18 de maig de 2008

Només els molt forts es poden permetre el luxe de la soledat

El primer pas per encarar i resoldre la governabilitat a Vilafranca és identificar, assumir i reconèixer el problema amb el qual conviuen els diferents grups polítics. El govern no pot negar als partits de l’oposició llur principal reclamació o aspiració: tenir informació suficient i a temps. Per a filtrar la informació, no es pot fer servir l’excusa del mal ús que en poden fer alguns elements, que van únicament a la recerca del joc ras i la “patada” al ventre i solament volen un titular demolidor per a la premsa del cap de setmana.
Vilafranca és una realitat amb passat, present i futur; és una realitat complexa, i hem de buscar la solució de la seva governabilitat dins d’aquesta complexitat, buscant aliats o evitant de crear enemics. I això és feina de tots, sense excepcions.
Només els forts es poden permetre el luxe de la soledat. Crec, com deia Josep Pla, que un bon governant, ha de tenir o força o astúcia. Aplicat aquest axioma a la política local, i atenent la debilitat general del panorama polític municipal (dic general perquè és dèbil el PSC, però també ho són CiU, les CUP, ERC, ICV o el mateix PP), en absència de la força doncs, ara el que cal és tenir l’astúcia suficient per a crear ponts d’entesa. O per a reconstruir-los.
No ens podem deixar enganyar per actuacions o actituds més o menys teatralitzades. Oposar-se a tot o plantejar propostes insostenibles, no són mostres de fermesa sinó de debilitat i porten indefectiblement a l’empobriment del discurs polític. També s’ha de reclamar més lleialtat al govern, i menys oportunisme a menystenir als altres un cop s’ha aconseguit la majoria necessària per tirar endavant una proposta.
Furgar en la debilitat només comporta més debilitat. Leo Strauss, filòsof alemany, va teoritzar sobre les possibilitats de supervivència de les democràcies un cop comprovat que el poble pot ser seduït pel mals usos polítics. Els discursos oportunistes, les propostes insostenibles, els plantejaments maximalistes, ens allunyen dels pactes, de la governabilitat i fan que la percepció de la política per part dels ciutadans sigui dolenta. Aquesta forma d’actuar, és una porta oberta als extremismes, a posicionaments purament antidemocràtics.


S’ha de desterrar la percepció ciutadana que el govern no pren decisions i no fixa prioritats pel temor que els trontolli la cadira. També cal que l’oposició entengui que la ciutat ha de ser i vol ser governada i, per això, més enllà de la tàctica partidista s’han de buscar solucions als problemes ciutadans.
Cal que definim entre tots com volem que sigui Vilafranca quan sigui gran, i cal que entre els que manen i els altres membres del consistori, arribin a un pacte de ciutat on, actuant des del govern i vigilant des de l’oposició, marquin el rumb de la ciutat. Si no es fa així, hi haurà una desafecció creixent, perquè els ciutadans interpretaran que no s’ocupen dels seus problemes, que els governants només vetllen per conservar la cadira i l’oposició només treballa per prendre’ls-la.
Els partits, amb les seves actituds, no poden fomentar la desil•lusió política. S’ha d’evitar que acabin originant fases d’emprenyament col•lectiu i de rebuig cap al govern de la cosa pública.

1 comentaris:

Iñaki ha dit...

Governar en minoria és una tasca difícil, però no impossible. A Vilafranca, l’equip de govern municipal està fent un esforç molt gran per tirar endavant els projectes i les actuacions que necessitem els vilafranquins, També és cert, però, que tota aquesta tasca es veu moltes vegades desdibuixada i caricaturitzada per una manca de col•laboració i coherència d’algunes forces polítiques que, instal•lades en una oposició destructiva crònica, només cerquen minvar els resultats del treball de qui governa i provocar la visualització d’un equip feble. Els objectius d’aquestes forces opositores són clars: dificultar l’acció de govern i incrementar/difondre el descontentament entre la població.
Poc o gens podem esperar els vilafranquins i vilafranquines de qui s’aprofita del context actual per provocar desafecció política. Poc o gens podem esperar els ciutadans d’aquesta vila d’aquelles forces polítiques que, des de la demagògia utòpica, volen aconseguir allò que no els varen donar les urnes mitjançant notes de premsa mancades d’ètica i insultants.

Iñaki