divendres, 16 de maig de 2008

La veritable cultura del no

Per què s’ataca els ciutadans actius pro-ordenació racional del territori i el medi ambient amb l’etiqueta d’una inventada “CULTURA del NO”? En realitat, aquesta cultura està integrada per polítiques regressives aparentment emprenedores però objectivament destructives: la que avui amenaça els arrossaires, mariscadors i pescadors de l’Ebre, robant-los l'aigua per vendre-la a l’aixeta urbana. La que vol fer-nos beure a preu d’or l’aigua radioactiva del Rhône. La que frena crear energia de proximitat a la demanda generada per empreses catalanes per afavorir l'energia nuclear francesa, connectada als monopolis russos. La que vol destruir 200 Has de vinyes del Penedès –el nostre vi!- amb un aparcament de milers de camions –riquesa de qui?- quan ja n’hi ha un a 50kms. La que retalla el repoblament forestal subvencionat per la UE al Parc Natural de Collserola per un model d’oci privat i obsolet. La que vol perforar un túnel innecessari sota 53.000 vivendes i monuments vulnerables. La que en comptes d’un tren metropolità orbital prefereix més cues de cotxes saltant serralades i rieres.
Hi ha antecedents que donen la raó a la gent: “Cop al TAV” reclamava les inversions en Rodalies que es van derivar a l’AVE. I prou que vam plorar els efectes de l’autèntica “CULTURA del NO”...
Calen infraestructures, i tant! Vet ací les que proposa la “CULTURA DEL SÍ”:
- Renovem el port de Barcelona i els ports menors per a transport de
mercaderies en vaixell, retornant el potencial marítim al nostre país.
- Connectem en tren els aeroports, els Pirineus, la costa i les ciutats mitjanes i la xarxa europea de mercaderies.
- Fem Vies Verdes intra-comarcals. Fem una xarxa telefònica i de fibra que senzillament funcioni, que permeti el teletreball, generant rehabilitació de tantes cases abandonades als pobles apartats. Fem habitatges realment públics de lloguer assolible.
- Fem instal•lacions de reciclatge, depuradores biològiques connectades al reg gota a gota, xarxes d’aigua urbana separativa sense pèrdues, minicentrals locals d'energies renovables, sistemes d’estalvi als edificis públics.
- Fem BIOductes entre reserves naturals; fem...
Hem de crear tantes empreses catalanes per a tants llocs de treball que no podem llençar ni un sol € en utopies tecnològiques industrialistes fracassades des dels anys '60, ni perdre més temps aturant inversions i obres que sí que interessen i que són per a la gent.
Països rics com Navarra, Cantàbria, Costa Rica, Dinamarca, Finlàndia o Alemanya, aposten pel desenvolupament qualitatiu amb cura ambiental. Com diu Mayor Zaragoza, hem de trasmudar-nos en una economia de pau, que aportarà molta més riquesa. Qui ho frena? Qui ho atura? Qui és, ara, el qui diu NO?
La propaganda oficial no pot capgirar la veritat: afavorir l’interès econòmic de pocs no és creixement, és destrucció. Això és el que desemmascara la gent de la “CULTURA DEL SÍ”. I això sí que els cou...
Ada Llorens
Arquitecta, urbanista, paisatgista

5 comentaris:

Mia ha dit...

No se, però tinc la sensació que tots aquests de la CULTURA DEL NO, us l'agafeu amb paper de fumar. No accepteu res però en canvi voleu bona sanitat, bons trens (que van amb electricitat), mercats ben abastits, anar amb avió de vancances, etc...
Quan veig que es qüestiona tot i s'adopten les tesis dels que no volen que canvii res, ja se el que no vull. És la famosa pinça que només serveix a interessos inconfessables.
Tot plegat sembla l'època del Julio Anguita fent la llesca al González en connivènca amb l'Aznar. feu-vos-ho mirar per algú que hi entengui.
En clau local, recordo que gràcies als culturistes del NO, la Autovia A2 a la Panadella va estar deu anys encantada; la variant de Vilafranca que si la fem passar pel nord o pel sud, deu anys aturada (la mà negra de Acesa sempre està sospitosament a prop) i no continuo, perquè el comentari seria massa llarg.
Compte a apuntar-se a tota causa que estigui sense amo, perquè al final resulta que només serviu a interessos gens desinteressats.

Tuia ha dit...

Mia, no sé si has triat el nom que et representa d'un pronom possessiu femení castellà, però t’escau d’allò més bé pel que dius.

Com es pot interpretar tant tendenciosament un concepte net clar i trobar-li interessos amagats?

Només un funcionari polític amb interessos de partit dominant és capaç de fer una interpretació com la que fas.

Em recorden sistemes caducs..

Salut

Anònim ha dit...

A mi tampoc m'agrada que sempre s'acabin imposant més les tessis del No a tot. No sé és com si ens entossudissim a no deixar fer coses per la por de... que? Seria més bo asseure's tots els implicats i mirar de descobrir perquè no? i com descobrir i aconsseguir avantatges respecte d'allò que sembla que ens ha de molestar. Ens falta a tots cpacitat de negociació i de sinceritat. Ningú vol perdre la seva quota de protagonisme i així no crec que el pais - Catalunya- pugui anar massa endavant.

Josep LLPDS ha dit...

Hola.
Crec que és bastant trist que Mia faci aquestes declaracions, ja que en l'escrit es proposen alternatives molt més viables i sostenibles que les que fa l'Administració catalana.
Des d'aquí us convido a llegir l'escrit al meu blog, en què aposto per la Cultura del NO mentre no tinguem veu en el progrés del país.

http://llorencenc.blogspot.com/2008/05/interessos-amagats-rere-laigua-de-lebre.html

A tall d'exemple, recordo que pel Baix Penedès ja hi passa un Minitransvasament de l'Ebre, i n'hi passaran dos si es fa el de Barcelona, i això sense que la gent ho haguem demanat.

Mia ha dit...

Josep LLpdes, no se perquè dius que t'entristeix el meu plantejament. Em pots dir que t’agrada o no, que hi estàs d’acord o no, però que t’entristeix? No ho entenc. Puc tenir una opinió diferent, no ? o es que estàs plantejant la obligatorietat de un pensament únic i sense fisures dins de l'àmbit de l'esquerra?
Mira, penso que estem en un país, i els problemes es tenen de tractar amb visió global. Això no és una finca i si s'han de crear infrastructures, s'han de crear. Obviament, han de passar per algun lloc, s'han de muntar en algun indret, s'han de implementar en algun territori. Ens agradi o no.
Altre cosa és que des del territori es reclamin compensacions i part dels beneficis que es generen amb la nostra solidaritat; altre cosa és que es demani el màxim respecte i el mínim impacte, però una cosa no exclou l'altre.
Ah, i reivindico la discrepància !!!