dilluns, 14 de juliol del 2008

Hem trobat la gran festa del vi del Penedès

Aqueta vegada sembla que va de debò. Després de molts anys de buscar el model de festa del vi del Penedès, que fos moderna sense perdre de vista l’essència, penso que s’ha trobat. Un model començat en una FESTA DE LA VEREMA que mai va arrelar, en un FIRAVI en el que els grans del sector mai varen voler que hi figurés el producte de cara al públic, d’un DIVINUM en el que el sector del vi no s’hi va sentir prou reflectit, i que ara ha trobat amb la música, el JAZZ, el seu complement ideal per acompanyar uns vins de qualitat, com són els del Penedès.

Penso que l’ Acadèmia de Tastavins, i concretament la gent que va al davant, ha fet el millor servei que podia fer per elevar l’autoestima del Penedès pel què fa al seu producte més emblemàtic: el vi. I és curiós com ha hagut de ser una entitat en la que la majoria de gent que tira del carro no està directament vinculada al sector del vi, i que a més té una certa fama de “rància”, la que, per fi, ha trobat el desllorigador per que tinguem el nostre referent festiu i promocional, com tenen totes les denominacions d’origen prestigioses. Penso que hem d’estar col•lectivament orgullosos de la festa i dels seus organitzadors i que la gent que al llarg dels anys ens hem incorporat a aquesta Acadèmia, hem d’estar contents de formar-ne part i decidits a donar-li suport.
A partir d’ara s’haurà de començar a preparar el següent VIJAZZ i s’haurà de fer amb la suficient alçada de mires per consolidar-lo definitivament i evitar que la poca visió o les ànsies de protagonismes de diversos sectors, tant públics com privats, entorpeixin el seu desenvolupament natural. La gent que ens hem mogut a prop del sector del vi, i a mi m’ha tocat fer-ho en alguns dels esdeveniments que he comentat i d’altres, sabem que és un món complicat i com les gasten alguns per imposar la seva visió. També entrem en un moment que pot ser crític per les finances locals, i alguns càrrecs públics poden tenir la tentació de pensar que no cal invertir en aquests actes; penso que seria un gran error ja que justament en moments crítics és quan cal donar suport des de l’ Administració a l’empenta dels sectors productius claus del territori. Per tant, vull pensar, i així ho desitjo, que no només ningú posarà traves a aquest èxit col•lectiu en què s’ha convertit el VIJAZZ, sinó que tothom s’esforçarà per que continuem tenint el gran aparador a nivell català i amb projecció internacional dels nostres vins que hem aconseguit.