dijous, 5 de juny de 2008

Perquè els grans elaboradors no creuen en la D.O. més coneguda a Catalunya?

El passat dia 7 de maig, el Conseller d’Agricultura de la Generalitat presentava les dades de l’estudi estratègic sobre la situació de les DO catalanes a Catalunya, encarregat a la coneguda empresa d’estudis de productes alimentaris Nielsen. Segons es va dir, es tracta del primer estudi que aborda el sector dels vins amb DO d’una forma global ja que s’ha treballat amb fons d’informació diverses, com dades de mercat amb un grup de detallistes, entrevistes a la gran distribució, majoristes, restaurants i vinacoteques, a consumidors i al propi sector, tenint una mostra molt àmplia i amb resultats qualitatius i quantitatius.

Doncs bé, segons aquest estudi, els consumidors de vi a Catalunya citen de manera espontània una mitjana de sis DO de totes les que hi ha a Espanya i, entre les cinc primeres mencionades, se’n citen tres de catalanes, entre elles Penedès. A més aquesta dada ve reforçada perquè la DO amb major coneixement espontani és la DO Penedès amb un 83% de menció, seguida de la Rioja amb un 80%, de Priorat amb un 66% i de l’Empordà amb un 34%. A més, aquest coneixement ve reforçat per la sensació positiva dels consumidors sobre l’evolució dels vins, ja que el 61% dels consumidors diuen que els vins catalans han evolucionat molt o bastant.

Arribats a aquest punt un es pregunta per que si ja tenim una DO, que és la nostra, amb el coneixement més ampli per part dels consumidors, no ens dediquem tots plegats a prestigiar-la, en comptes de donar la sensació de que un sector dels elaboradors en fuig corrents? Per que, és evident, que els nostres grans elaboradors, un cop han tingut aprovada la DO Catalunya, que s’havia previst com un element instrumental per sortir del pou de la il•legalitat en el que s’havien posat algunes grans empreses, l’estant fent servir per posar-hi de tot, amb qualsevol excusa, i anar abandonat la DO Penedès. Segurament que així pensen que podran comprar a preus més baixos, amb menys control a la DO i es podran escapar de la negociació seriosa amb els pagesos penedesencs, cosa que sempre els ha posat nerviosos.

Tothom estarà d’acord de que si es tractava de posar el nom de Catalunya a les etiquetes per ser més conegut a l’altra banda del món, era una cosa a parlar i fer-la. No calia fer l’espectacle de canviar de DO massivament. Una política que també segueixen els grans del cava, que o bé van ampliant indefinidament les seves vinyes de Lleida per no dependre d’aquí, o van comprant a altres zones de l’Estat, que la Llei que van impulsar els hi permet, i hi compren vi base pel cava o bé el fan directament allà.



Per tant ja es veu que la política d’anar abandonant la DO Penedès o de fer el cava amb vi base d’altres comarques, no és un fet imposat pel mercat, sinó una manera que tenen els grans per anar fent un tipus d’empresa cada cop menys lligada al territori, mentre per altra banda intenten controlar aquest mateix territori que és el nostre. Per tant només ens queden dos camins: o bé les grans empreses, i UVIPE al seu davant, canvien d’actitud i deixen de voler que les DO s’adaptin als seus interessos, o bé cal fer un gran acord entre tots els altres (un cop ens haguem desenganxat tots plegats dels interessos dels grans) per tirar endavant un territori que, amb la DO Penedès i el Cava és el que té els vins més coneguts a Catalunya, lloc on, per cert, ens cal fer molt de forat per vendre.

Salvador Cantí, vocal de la DO Penedès en representació d’ Unió de Pagesos.