divendres, 13 de juny de 2008

Peatges

D’aquí cent anys tots calbs, però els Penedesencs abans: els nous peatges i la presa de pèl als Penedesencs.

El Ministeri de Foment ja ha iniciat els tràmits per l’expropiació dels terrenys per instal•lar-hi les cabines de peatge a Vilafranca, Sant Sadurní i Gelida. Ja hi tornem a ser!. Ara que ja teníem el tram entre Sant Sadurní i Vilafranca de franc, quan ja fa temps que l’alliberament de peatges s’està imposant als ciutadans dels territoris per on passa aquesta infraestructura, tornen a intentar fer-nos pagar per desplaçar-nos cap al Nord o cap el Sud.

Tinc la sensació de que ens prenen per rucs. M’explico: ens hi prenen perquè no els fem cap mena de por i perquè, qui ens representa hauria de posar el crit al cel, hauria de fer tocar les campanes a sometent, fent una crida a la població a sortir al carrer, a manifestar-se, a demostrar que som alguna cosa més que xais obedients.Qui ens governa, hauria de plantar la bandera de la reivindicació, i dir-los en veu ferma i sense embuts que ja n’hi ha prou, que no acceptarem cap més imposició ni acceptarem cap mes greuge amb la resta de catalans.

Volem el mateix tracte que els ciutadans d’Alella, que els de Mollet o que el dels usuaris del Túnel del Cadí. Qui ens representai ens demana el vot cada quatre anys, ho hauria d’exigir i no claudicar ni deixar-se entabanar amb excuses ni amb males raons. Si ACESA vol diners, que cadascun dels membres del consell d’administració agafin un pic i una pala i vagin en filera o bé en garbuix, a fer clots als Monegros a veure si troben petroli. A nosaltres que ens deixin en pau.



Als que ens Governen, també els hauria d’arribar el missatge clar i net de que ja en tenim prou de demanar-nos solidaritat i a canvi donar-nos factures. Aquest es un canvi injust. Ja no ens poden demanar que no posem impediments per passar tot els que se’ls acut pel nostre territori, per donar vida a qui ens la fa perdre, i en facilitar riquesa a qui ens la nega.

Cal que des del Penedès tinguem una veu clara i única, ferma i sense transaccions. No es de rebut que si volem anar en ferrocarril, ens deixin tirats al mig de la via; que si volem anar en cotxe, quedem encallats a Vallirana (per cert, la variant de Vallirana, la va inaugurar el senyor Benigno Blanco en la pre-campanya electoral del 2004), i que si volem tirar cap el Sud, quedem encallats a l’Arboç.

Demano lideratge a les institucions, demano fermesa als nostres representants i que pensin d’una punyetera vegada en el territori i els seus habitants i no tant en la seva cadira i la seva permanència en la vida pública.

Exemples de lideratge n’hi ha uns quants. La Tura els pot donar lliçons als nostres representants de com es passa d’alcaldessa que toca el clàxon al peatge de Mollet fins a Consellera; d’altres alcaldes de la Costa Brava amb la MAT que han plantat a la guàrdia urbana impedint-ne l’inici dels treballs. Son exemples de lideratge. Son exemples de polítics que vetllen pels interessos dels seus. Son exemples de servei als ciutadans que t’han votat davant els abusos de les grans companyies i de les grans corporacions que l’únic que busquen és el seu benefici.